Pròxim ORIENT
Israel trenca l’alto al foc i mata més de 400 persones en una onada d’atacs sobre la Franja
L’exèrcit israelià llença desenes de bombardejos aeris i d’artilleria de matinada durant el ramadà i en plenes negociacions per avançar cap a la segons fase de la treva
Torna la guerra a Gaza. Després de gairebé dos mesos de treva, Israel ha trencat aquesta matinada l’alto el foc a la Franja i ha bombardejat per sorpresa diversos punts del nord i el sud de l’enclavament palestí causant centenars de morts. L’onada d’ atacs aeris i d’artilleria ha agafat els gazians mentre dormien i enmig del mes del Ramadà i de les negociacions sobre la segona fase de la treva.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha definit l’acció bèl·lica com “mesures contundents” contra la milícia palestina Hamàs. Els bombardejos haurien provocat la mort d’almenys 404 persones i deixat ferides a 562, la majoria dones i nens, segons les dades del ministeri de Salut de Gaza. Aquestes xifres només inclouen els difunts i víctimes que arriben als hospitals i exclouen les desenes d’afectats que continuen entre les runes o als quals les ambulàncies encara no han pogut accedir.
El Govern de la Franja de Gaza, en mans de Hamàs, en un comunicat difós per la seva Oficina de mitjans, ha quantificat l’abast dels atacs. “Hi ha desenes de cossos que encara no han pogut arribar als hospitals”, explica Zaher al-Waheidi, director de la unitat del Ministeri de Sanitat de Gaza encarregada del recompte de morts, i segons detalla EFE. El Govern gazatí assenyala que els cossos no estan arribant als hospitals “a causa de la difícil situació humanitària sobre el terreny i la paralització del sector del transport per la manca de combustible a totes les províncies de la Franja”. “Aquestes brutals massacres, que l’ocupació (israeliana) continua perpetrant, ocorren en un moment en què la Franja de Gaza està sotmesa a un bloqueig catastròfic i asfixiant, i al tancament total de les cruïlles frontereres”, ha dit el Govern.
Hamàs acusa els EUA de ser-ne còmplices
Líders de Hamàs han assegurat avui en un comunicat que el fet que els Estats Units hagin admès que van ser informats prèviament per Israel sobre la represa dels atacs a Gaza “confirma la seva complicitat directa en la guerra d’extermini” contra el poble palestí i “la seva responsabilitat per les massacres i l’assassinat de dones i nens a Gaza”. Per Hamàs, la confessió revela una vegada més “la flagrant parcialitat dels Estats Units amb l’ocupació i la falsedat de les seves afirmacions sobre el seu compromís de calmar la situació”. “Washington, amb el seu suport polític i militar il·limitat a l’ocupació, té plena responsabilitat per les massacres i l’assassinat de dones i nens a Gaza”, hi afegeixen abans d’instar la comunitat internacional a adoptar mesures urgents per “exigir responsabilitats a l’ocupació i a qui la doni suport per aquests crims contra la humanitat”.
De la seva banda, l’oficina de Netanyahu ha dit en un altre comunicat que la decisió d’atacar Gaza es pren perquè l’organització hauria “rebutjat repetidament” alliberar els ostatges i “totes les propostes que han rebut de l’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, i dels mediadors”. “A partir d’ara, Israel actuarà contra Hamàs amb una força militar creixent”, ha avisat. Israel afirma que “actuarà contra Hamàs cada vegada amb més força militar”, afegeix la nota. A més a més indica que el “pla operatiu” per tornar a la guerra “ha estat presentat el cap de setmana passat per l’Exèrcit i ha estat aprovat per la cúpula política”.
La notícia de l ’atac que reprèn la guerra arriba després que Netanyahu anunciés un viatge al Caire d’una delegació per continuar negociant l’alto el foc amb Hamàs, però també enmig de fortes tensions a nivell intern. Netanyahu va perdre el suport dels seus socis de govern d’ultradreta arran de l’alto el foc i d’aquí a pocs dies ha d’afrontar l’aprovació de nous pressupostos, de forma que per guanyar-se el seu favor necessita mostrar mà dura i reprendre les hostilitats. De fet, l’antic ministre de seguretat nacional, Itamar Ben Gvir, ja s’ha mostrat satisfet pel retorn a la “lluita intensa”.
A primera hora d’aquest matí, l’exèrcit israelià ha ordenat desallotjar Beit Hanoun, al nord de Gaza, i els barris de Khuza, Abasan al Kabira i Abasan al Jadida de la ciutat del sud de Jan Iunis, tots ells pròxims a la frontera amb Israel, arran de l’ofensiva encetada aquesta nit. En el comunicat difòs pel portaveu de les forces armades israelianes, Avichay Adraee, s’advertia a la població que “les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han llençat una poderosa ofensiva contra organitzacions terroristes. Aquestes àrees específiques es consideren zones de combat perilloses!”. Amb aquest comunicat l’exèrcit d’Israel demanava a la població fugir cap als refugis a l’oest de ciutat de Gaza.
Hospitals desbordats
L’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans ha denunciat que alguns dels atacs israelians de les últimes hores contra Gaza s’han fet contra edificis residencials, escoles i camps de refugiats, mentre que la Creu Roja va advertir sobre la complicada situació sanitària a la Franja. L’Hospital Al-Shifa ha explicat que la manca de recursos està complicant l’atenció als ferits i ampliant la llista de morts. “A cada minut, una persona ferida mor per falta de recursos”, ha explicat Abu Salmiya, director del centre, a la cadena Al Jazeera. Amb només quatre llits d’UCI disponibles, l’hospital no està preparat per gestionar l’afluència de víctimes de l’última onada d’atacs d’Israel. El sistema de salut de la zona assegura que arribar a les zones afectades per recuperar les víctimes dels enderrocs també seguia sent “extremadament difícil”. El Ministeri de Salut palestí ha demanat donacions urgents de sang després que els estocs disponibles s’esgotessin ràpidament. Portaveus de la Mitja Lluna Roja també van confirmar que els serveis sanitaris estan “desbordats” i que fins i tot una de les seves ambulàncies va ser afectada per un atac quan anava a atendre víctimes d’un bombardeig.
Quatre alts oficials morts
L’oficina de mitjans de Gaza ha identificat quatre alts càrrecs governamentals morts en els atacs israelians de la nit passada. Els afectats són dos secretaris adjunts del ministeri de Justícia i de l’Interior, el director general del servei de seguretat interior i el cap de l’obra pública del govern.
Crítiques dels familiars dels hostatges
Els familiars dels hostatges israelians a mans de Hamàs critiquen el govern de Netanyahu, acusant-lo de no voler el retorn dels captius. La mare de David i Ariel Cunio, per exemple, assegura estar “espantada pel que els podria passar” després que el govern de Netanyahu hagi reactivat els atacs a Gaza. “Els vaig suplicar que aturessin els combats, però no escolten”, ha dit a al diari Maariv d’Israel, on ha acusat el primer ministre de no tenir “cor” i d’estar disposat a sacrificar la vida de més soldats israelians a Gaza.
