Política

Trencar barreres, unir el poble

El municipi està seccionat per diverses vies de comunicació que hi dificulten la cohesió social

La nova rambla que ha de transformar l’antiga carretera de Banyoles, un primer pas d’unió

L’antic municipi de Medinyà està annexat a Sant Julià. Hi ha unitat per aconseguir desfer aquesta situació

Kerunta
Al cim de la muntanya de Sant Julià hi ha situat el poblat ibèric de Castellum Fractum, precedent directe de la ciutat romana de Gerunda, i considerat un dels jaciments prehistòrics més importants de les comarques gironines. Segons l’alcalde , Marc Sayols, la muntanya és insígnia i emblema del municipi. I el jaciment recorda la riquesa patrimonial que conté la muntanya, ja que la diversitat de restes que s’hi han trobat engloben totes les etapes històriques en el camí del congost, des de les coves prehistòriques fins al romànic, amb l’església dels Sants Metges, que és mil·lenària. En l’ampli dossier 2.100 anys de Girona, publicat a la Revista de Girona, els historiadors de la Universitat de Girona (UdG) Josep Maria Nolla i David Vivó, d’una banda, i el mateix Nolla i Josep Burch, de l’altra, insisteixen en una dada: Girona (aleshores Gerunda) no va néixer del no-res (ex nihilo) sinó que va ser una continuació d’una realitat, d’una estructura que ja existia (ex novo): l’oppidum de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Gerunda va constituir-se la tercera dècada del segle I abans de Crist.
El municipi reclama la construcció de l’escola, que és en barracons des que va començar

El municipi de Sant Julià, situat al nord de la comarca del Gironès, forma part de l’àrea urbana de Girona. Està situat a l’esquerra del Ter, té continuïtat urbana amb el municipi de Sarrià de Ter, al llarg de la carretera N-2, i limita amb el Pla de l’Estany. El terme municipal comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià i la de Montagut, que se situen davant del congost del Ter i de la serra de Sant Miquel, ja a les Gavarres. La muntanya de Sant Julià força que estigui format per dos sectors geogràfics diferenciats separats per la muntanya i connectats per dos passos naturals: el Congost i la Costa Roja. Està integrat pel mateix Sant Julià de Ramis i també pel que havia estat el municipi de Medinyà.

Creuada per totes les carreteres

Sant Julià és un municipi marcat per tot tipus de vies de comunicació. Hi passa l’autopista AP-7, hi passa la via del TAV, i hi passa la N-2. Aquest escalèxtric de carreteres dificulta que els set veïnats que té el poble puguin tenir una cohesió social. Un dels projectes per intentar revertir aquesta situació és el projecte que defensa l’actual govern de “ramblaritzar” l’antiga carretera de Banyoles per tal d’unir els diferents nuclis que queden més a la vora. Es tracta, segons explica l’actual alcalde, Marc Sayols, d’anar reduint al màxim l’impacte que aquestes gran infraestructures viàries tenen sobre el poble. La remodelació d’aquesta zona del municipi és un dels projectes que el consistori ha presentat al pla d’obres i serveis (PUOSC). L’objectiu d’aquest projecte urbanístic és també donar vida a una artèria que abans de la variant de Banyoles era principal. L’alcalde de Sant Julià de Ramis va explicar que ara hi circulen sobretot veïns dels barris de Montagut i del Golf Girona i que no té el volum de trànsit de cotxes de fa alguns anys. El consistori de Sant Julià de Ramis preveu planificar un “triangle” de serveis amb la remodelació d’aquesta zona, on hi ha el pavelló, la biblioteca Neus Català, i l’escola bressol, mentre que l’escola Castellum és en un carrer adjacent, el Bon Dia, un dels vèrtexs d’aquest triangle. La intenció de l’Ajuntament és situar en aquesta rambla un punt d’informació del municipi. Hi havia una altra esperança per aconseguir aquesta desitjada cohesió, que era el projecte de pacificar la N-2, que cicatritza el municipi. Però l’any passat, el poble, juntament amb el municipi de Sarrià de Ter, va veure tombat aquest projecte, per al qual s’havia treballat en la planificació i la tramitació. Seguint les instruccions de l’Estat, els ajuntaments de Sarrià i Sant Julià de Ramis van treballar perquè la proposta del projecte d’humanització de l’N-2, redactat pel govern espanyol, pogués rebre diners dels fons europeus Next Generation. Però finalment el projecte va ser denegat. A Sant Julià de Ramis, una de les millores previstes era que hi hauria voreres a cada costat fins a la seu del consistori i, des d’allà i fins a Medinyà, un carril bici. Per tant, les grans vies de circulació continuen ferint el municipi, que és un dels pocs que tenen sortida directa a l’autopista, però encara no ha trobat la manera d’aprofitar aquesta característica, ja que no ofereix un polígon industrial prou desenvolupat per atreure inversors. De fet, la seva zona industrial és annexa a una altra plenament desenvolupada, i que pertany a Palol de Revardit. Un altre dels projectes pendents és la construcció de l’escola. El gener passat, l’Ajuntament va aprovar la cessió d’una parcel·la a la Generalitat per a la construcció de la nova escola. L’escola pública Castellum està en barracons, alguns dels quals tenen més de 20 anys i no estan adaptats a les necessitats actuals. L’alcalde, Marc Sayols, ha explicat que sempre se’ls ha argumentat que, tècnicament, la construcció de la nova escola a Sant Julià de Ramis és a dalt de la llista d’escoles prioritàries. I en aquest sentit, ha afegit que no s’entendria que ara que per fi han entregat la parcel·la “en perfectes condicions i lliures de qualsevol càrrega, es capgirés l’ordre de la llista”.

Unitat per alliberar Medinyà

Medinyà va ser municipi fins al 1972. La seva annexió a Sant Julià de Ramis va ser forçada el juliol de d’aquell any, quan, per decret, l’administració franquista va aprovar la incorporació del municipi de Medinyà, limítrof amb el de Sant Julià de Ramis. La població va mantenir, des d’un primer moment, la voluntat que Medinyà recuperés el seu caràcter de municipi, i l’any 1995 es va constituir el Col·lectiu pro Medinyà Independent. La reivindicació venia avalada, a més, per la dificultat que comporta l’accident geogràfic de la Costa Roja pel que fa al lligam físic amb Sant Julià.

El juny del 2015, el Parlament aprovava una proposició de llei en què es restituïa l’autonomia municipal. Des del 4 de juny del 2015 i fins al 28 de setembre del 2017, Medinyà va tornar a ser un municipi. Era el número 222 de les comarques gironines. Aquesta situació va durar poc, ja que una sentència de l’alt tribunal va estroncar les aspiracions de Medinyà. I l’aplicació del 155, que arribaria just un mes després, ho va acabar d’arrasar tot.

A principi d’aquest any, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà ha presentat una nova via legal per aconseguir la restitució de Medinyà com a municipi independent a través de la llei de memòria democràtica, que el govern està tramitant i que es preveu portar a votació al Parlament en els pròxims mesos. La proposta es concreta en una esmena d’addició d’un nou article 22 bis dins la llei de memòria democràtica, que reconeix el dret a la restitució de les institucions públiques abolides pel franquisme i, en particular, dels ajuntaments suprimits i annexats a altres municipis durant la dictadura.

Curiosament, al davant de la lluita per aquesta restitució hi ha l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis mateix. De fet, l’actual govern, d’ERC, ha pactat amb Som Poble Medinyà per fer govern, i en la pràctica els dos regidors de Medinyà s’ocupen del que és actualment una unitat de població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]