Mas-Colell defensa que el valor actual d’ATL compensa el sobrecost de la seva concessió fallida

Els exconsellers d’Economia, Andreu Mas-Colell, i Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, responsables en el seu dia de treure a concessió l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat, han defensat avui al Parlament aquella decisió, que va cristal·litzar el desembre del 2012 amb la seva adjudicació a un conglomerat d’empreses liderat per Acciona en un procés “ràpid i impecable”. A més, han negat que l’anul·lació posterior del concurs arran de la denúncia del segon contendent, Agbar, i les indemnitzacions que això ha generat fossin cap “nyap jurídic”, com els han retret diversos grups.

En una compareixença reclamada pels comuns, Mas-Colell ha subratllat que la Generalitat no ha perdut valor patrimonial respecte al 2012 per aquesta operació, “ans al contrari”. “El seu valor en aquests moments, com que l’empresa no ha quedat compromesa, és bastant superior al valor del moment en què es va concessionar, i per una diferència que plenament compensaria les despeses addicionals”, ha reblat l’extitular d’Economia, que també ha recordat que, quan es va anul·lar el concurs, el govern ho podia tornar a licitar, i si ho hagués fet “tot això no passaria”. “Decidir quedar-s’ho el 2018 és legítim però té unes conseqüències econòmiques”, li ha donat suport Recoder, que ha insistit que l’ordre de repetir el procediment va ser “per un tema de detall”. En concret, els tribunals van considerar que es van vulnerar els principis de publicitat, concurrència i igualtat durant el procés de licitació perquè la mesa de contractació va donar resposta a la consulta d’un dels concurrents, i no en va donar trasllat a l’altra part. L’aleshores secretari general de Territori, Pau Villòria, ha defensat avui que la mesa estava composta per tècnics “d’alta qualificació” que van fer un treball “absolutament rigorós i imparcial”, i ha defensat “la seva honorabilitat, la seva feina i el seu criteri”. Mas-Colell també ha volgut justificar, a més, que es va trobar dues “decisions contradictòries” de l’òrgan administratiu de recursos contractuals de la Generalitat, que per un cantó va considerar el primer recurs d’Agbar, i per l’altre va donar llum verd a cobrar la quantitat que se’n derivava.

Els tres compareixents han defensat que “el detonant” de l’operació va ser la greu crisi financera iniciada el 2008 i la necessitat imperiosa de tenir liquiditat per afrontar els pagaments, fins i tot als treballadors públics, i de complir els estrictes objectius de dèficit que imposaven Europa i l’Estat. La concessió a 50 anys -que Mas-Colell ha insistit que no és una “privatització” sinó una “externalització”- permetia uns ingressos de mil milions a llarg termini, 300 dels quals en aquell moment que eren “vitals” per al govern. “Sense la crisi potser la decisió no s’hagués pres, però donada la crisi, la decisió va ser fàcil”, ha apuntat l’exconseller, que, igual que Recoder, han justificat que concessionar la provisió d’aigua “és una forma perfectament vàlida d’exercir la responsabilitat pública”, i han recordat que al mateix temps es van adjudicar els túnels del Cadí i de Vallvidrera pel mateix procediment, que ningú va qüestionar.

El gener del 2013, la concessió a Acciona va ser recorreguda per Agbar, a qui va acabar donant la raó, per un defecte de forma, primer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el juny del 2015 i definitivament el Tribunal Suprem el febrer del 2018, que van declarar nul el concurs i van obligar la Generalitat a repetir-lo, per bé que l’aleshores govern de Quim Torra hi va renunciar perquè la gestió del servei tornés a mans públiques, assumint això sí la indemnització que se’n derivés, que pot arribar a ser d’uns 500 milions d’euros, segons han denunciat avui els grups d’ERC, Comuns i la CUP, que també han insistit que la decisió de dur-ho a concessió va ser ideològica. Mas-Colell ha replicat que no tots els diners que pagui ara la Generalitat són en concepte d’indemnització, ja que vora 300 són per tornar els que va pagar Acciona en el seu dia, i s’hi han de sumar les inversions que va fer en l’any i mig en què, aproximadament, va tenir i exercir la titularitat de la concessió. “Si ara es torna a concessionar, es compensarà amb escreix aquests 500 milions”, ha insistit igualment l’exconseller.

El govern de Pere Aragonès ja va pagar l’any passat 365 milions al fons d’inversió Fortress -a qui Acciona va vendre en el seu dia per 170 milions els drets que es puguessin derivar del litigi- , i ara encara es negocia amb l’actual govern una altra quantitat per tancar definitivament la liquidació, que alguns diputats han situat al voltant dels 120 milions citant informacions periodístiques. En aquest sentit, ERC ja ha demanat la compareixença de la consellera d’Economia, Alícia Romero, perquè doni explicacions. “L’aprenentatge com a país és que un recurs bàsic com l’aigua millor no privatitzar-lo”, ha sentenciat el republicà Albert Salvadó. “El que es va produir és un nyap jurídic, es van comptabilitzar mil milions quan només se’n rebien 300, és un maquillatge dels comptes”, ha reblat Lluís Mijoler, dels comuns. “Va ser pa per avui i fam per demà, i aquest demà l’estem pagant avui tota la ciutadania, perquè són diners públics que s’embutxacarà un fons voltor”, resumia el diputat de la CUP Dani Cornellà.

Junts ha defensat l’externalització decidida en el seu dia pel maltracte permanent de les finances públiques catalanes, que no deixava cap altra opció en temps de crisi, mentre el PP també s’ha mostrat comprensiu amb la decisió, si bé s’ha preguntat si es van considerar alternatives. El PSC ha reclamat que s’aprengui dels errors per evitar situacions similar en el futur, i ha demanat reforçar la transparència i els mecanismes de control. “El cas d’ATL ens ha deixat lliçons valuoses per gestionar amb prudència els serveis públics essencials”, ha conclòs el diputat Jordi Riba.