política
Paneque evita responsabilitzar l’Estat i ofereix “treball conjunt” per Rodalies
Diu que s’està “en el bon camí” per solucionar els dèficits, amb un 66% del pla d’inversions fins al 2025 ja executat
Junts lamenta “l’estafa” del traspàs i li demana la dimissió, mentre ERC li retreu que encobreixi Renfe i Adif
“Estem en el bon camí per fer que Rodalies un dia sigui un servei fiable i modern”. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha volgut llençar un missatge d’optimisme en la resolució d’un problema endèmic com és el mal funcionament del servei ferroviari a Catalunya, en una compareixença de més de tres hores a petició pròpia aquesta tarda al Parlament. La consellera ha admès que hi ha “recorregut de millora” a Rodalies i que hi ha “deures pendents que s’han acumulat massa temps”, i en aquest sentit ha enumerat problemes que “se superposen” com la desinversió “històrica” -que ha derivat en una “xarxa fràgil” i “amb deficiències” en infraestructura, però també material rodant i informació-, les obres en marxa del pla de Rodalies 2020-2030 o l’augment dels usuaris -ara ja 117 milions de viatgers l’any- per explicar els últims episodis de caos. Això sí, n’ha evitat assenyalar com a culpables els governs de l’Estat o els gestors de Renfe i Adif, a qui s’ha limitat a dir que els ha “traslladat la urgència” per arreglar la situació. Enlloc d’això, la consellera ha fet una crida a la “unitat” i al “treball conjunt”, en què l’ha secundat el PSC, a fi de trobar solucions. “No volem estar només en posicions de confrontació i de queixa, volem trobar solucions des de l’exigència i la col·laboració”, ha justificat.
Paneque ha constatat que des del 2020 s’ha iniciat un ambiciós pla d’inversions que va “a bon ritme”, amb un primer tram fins al 2025 en el qual l’any passat ja s’havia arribat a un 66% d’execució, amb obres per valor de 3.462 milions. Ara mateix, segons ella, hi ha 183 actuacions en dansa a la xarxa, totes les quals està previst que s’acabin abans del 2027. Entre elles, ha destacat el final d’obres a l’agost a l’estació de Sant Vicenç de Calders, que ajudarà a endreçar les línies cap al sud, o l’entrada en servei de 110 nous trens a partir de principi del 2026. El pla fins al 2030, en tot cas, s’està refent -el nou es presentarà al juliol- amb un seguit de noves actuacions que s’hi afegiran, entre les quals el comissionat per al traspàs de Rodalies, i antic coordinador del servei a Catalunya, Pere Macias, ha explicat que un primer llistat de fet ja s’hi va incorporar en l’última bilateral al febrer, amb projectes com la nova estació intermodal de Tarragona.
Més enllà de totes aquestes inversions que a mitjà termini haurien d’acabar amb els retards endèmics i garantir un bon servei a un horitzó de mig milió d’usuaris diaris, Paneque ha destacat que es treballa també en altres accions a curt i a llarg termini. Enguany mateix, així, preveu un pla d’actuacions que posaran èmfasi en la millora de l’atenció a l’usuari, a qui es vol donar informació “a temps real”, a més de la millora de la seguretat en estacions i trens, amb la creació fins i tot d’una unitat específica de seguretat ferroviària dins dels Mossos. I a llarg termini ha explicat que s’impulsarà una nova llei ferroviària que estableixi un marc de regulació català, mentre “en qüestió de mesos” ja es podrà disposar d’una estratègia ferroviària del país a 25 anys vista. “S’obre una oportunitat per traçar el full de ruta ferroviari de Catalunya en les properes dècades, hem de treballar en la planificació amb l’horitzó del 2050”, ha instat.
Defensa del traspàs
La consellera, en paral·lel, s’ha fet seu i ha defensat el “traspàs efectiu” del servei de Rodalies per poder fer-ne la governança “des de la proximitat”. Un traspàs que de fet ja està en marxa i que suposarà la creació de l’empresa mercantil Rodalies de Catalunya -en breu se’n presentaran els estatuts- que prendrà el relleu a Renfe, tot i que de moment es mantindrà dins del seu grup després dels acords del cap de setmana amb els sindicats ferroviaris que en recelaven. La consellera, en tot cas, ho veu un “pas fonamental” en una transició “ordenada i eficient” del servei. “El traspàs inicia el camí amb materialitzacions concretíssimes”, ha subratllat per replicar les veus crítiques, tot fent una nova crida a la unitat. “Fora bo posar-nos d’acord perquè també ho gestionaran altres governs en el futur, espero superar la temptació d’enrenous estèrils”, ha demanat. En aquest sentit, Macias ha constatat que la constitució de la nova empresa mixta, a més del traspàs de tota la infraestructura de la línia R1, són els grans objectius marcats enguany, un cop ja s’ha assolit la primera pota del traspàs pactat el novembre del 2023 entre el PSOE i ERC, que suposava l’assumpció per part de l’Estat del contracte programa amb Renfe. O sigui, els diners que la Generalitat devia a l’empresa -més de 300 milions, inclòs els afegits enguany mateix- per nous serveis que li havia encarregant des del primer traspàs teòric de la titularitat rebut el 2010.
Junts li demana el cap
Junts, en tot cas, no ha atès les crides de Paneque, i hi ha estat molt dur, fins al punt que li ha demanat que plegui. “Vostè presenta un traspàs indefinit en el temps, no dins de la legislatura, i que no té tampoc cap concreció quant a recursos que hi aniran”, li ha retret el diputat Salvador Vergés, que ha denunciat el “silenci” de la consellera davant “la desinversió crònica i absolutament premeditada” de l’Estat en la xarxa. Així mateix, ha carregat durament contra l’”estafa” del traspàs anunciat, amb una empresa que seguirà sent de majoria estatal, lligada a Renfe i amb capacitat de veto del ministeri en les decisions estratègiques en què caldrà una majoria qualificada. “Avui la seva única opció era presentar un pla de xoc eficaç, i només hem sentit més conformisme i submissió, vostè defensa Espanya i no Catalunya”, li ha etzibat Vergés, per concloure: “avui sí que creiem que vostè hauria de dimitir”. Una exigència, per cert, en què ha coincidit després Aliança Catalana.
L’exconsellera i ara diputada d’ERC Ester Capella també ha retret a Paneque que hagi volgut “encobrir” en la seva intervenció els “responsables reals” de la situació actual, que veu “molt clars”, començant pel govern de l’Estat. “Vostè ha de demanar explicacions i responsabilitats a aquells que la tenen”, li ha exigit, ja que si no la seva és una “actitud de submissió”. “No faci de paraxocs de la incompetència de Renfe i Adif”, ha etzibat. Capella, en canvi, ha admès que “la música sona millor” en la defensa que Paneque ha fet que cal el traspàs de la gestió, i ha justificat que s’està duent a terme correctament i amb passos ferms que no tenen marxa enrere.
David Cid, dels comuns, ha reclamat a la consellera “un calendari clar”, i que situï un horitzó “de quan les Rodalies funcionaran amb normalitat”. Així mateix, ha exigit que es nomeni un nou coordinador de Rodalies a Catalunya, de perfil polític, que tingui “ordre i comandament” sobre Adif, a qui ha acusat també de mala planificació en l’execució de les obres actuals. Pel seu cantó, el cupaire Dani Cornellà -que hi ha coincidit en la denúncia que durant gairebé 30 anys el govern espanyol va dedicar gairebé tota la inversió ferroviària a l’alta velocitat en detriment de Rodalies-, ha exigit a Paneque que la nova oficina tècnica que va anunciar per fer el seguiment de les obres “sigui una veritable oficina de coordinació” de totes les parts.
El diputat del PP Pere Lluís Huguet ha ofert el seu suport per buscar solucions, tot i que ha denunciat que no s’està complint el pla de rodalies presentat el 2020, que prometia 4.622 milions d’inversió en cinc anys. A més, ha lamentat que siguin “incapaços” de donar informació fiable als usuaris. El diputat del PSC Jordi Riba ha recalcat que el ritme d’inversions ha experimentat un “canvi radical” en els últims anys respecte la tendència històrica, i s’ha mostrat entusiasta amb la idea d’unes Rodalies gestionades pel govern de Catalunya, que ha destacat que en la fase transitòria ja hi tindrà “capacitat de decidir”. “Cal un traspàs real, efectiu i clar”, ha reclamat.
