Política

Joaquim Albert

Cap de l’oposició (ERC)

“Hem tancat el 2024 amb un percentatge d’execució del 24%”

“No hi ha una persona al govern que lideri tots aquests projectes, que sàpiga cap on s’ha d’anar i que prioritzi les tasques”

“Apujar l’IBI és habitual. El problema ha estat no apujar-lo durant deu anys i, aquests dos últims, aplicar-hi un augment molt alt”

El republicà Joaquim Albert critica la falta de lideratge d’un govern que, afirma, només atén els problemes del dia a dia i no té cap full de ruta per al futur.

Fa un any deia que no hi havia projecte de govern. Ho manté?
Sí, totalment. Encara seguim tenint aquesta sensació i les dades també ens ho demostren. Hem tancat el 2024 amb un percentatge d’execució del 24%. Això demostra també que no hi ha una sintonia entre tots per tirar projectes endavant, perquè tot s’alenteix molt i nosaltres creiem que és per falta de lideratge. No hi ha un projecte sòlid per saber ben bé on anem. A això, s’hi ha d’afegir una situació encara més greu: la falta absoluta de precisió a l’hora d’afinar amb les partides, que provoca que els diners que no es gasten passin a romanent de l’any vinent. Hi ha moltes partides en què els diners han quedat al calaix perquè al final no s’han fet servir. El 2024 s’han acumulat nou milions de romanent, que s’han de destinar tant sí com no a inversió. Uns diners que, si s’haguessin fet bé els números, s’haurien pogut destinar a molts més projectes.
L’alcaldessa no lidera?
No hi ha una persona al govern que lideri tots aquests projectes, que sàpiga cap on s’ha d’anar i que prioritzi les tasques a l’hora de tirar una cosa endavant o l’altra i poder treballar-hi amb els equips i, després, que els equips puguin ser eficients. Fa la sensació que aquí, com que són tres partits de govern, són tres partits diferents. I recordem que, d’aquests tres partits, un té un pacte amb el PSC i l’altre té un pacte amb el PSC, però no tenen un pacte en comú. Per tant, reitero que és un ajuntament amb dos governs.
Van ser especialment crítics amb la pujada de l’IBI, que es va argumentar amb la necessitat de mantenir serveis bàsics. Els va convèncer?
Ens pot arribar a convèncer, però si és per això, realment és preocupant, perquè és per tapar forats. Quan tinguem els ingressos necessaris per seguir creixent, per seguir progressant, haurem d’augmentar encara més l’IBI ara que hem cobert els serveis bàsics. Apujar l’IBI és una cosa habitual; el problema de Malgrat, que des del govern s’ha venut com una bona gestió, ha estat no apujar-lo durant deu anys i, aquests dos últims, aplicar-hi un augment molt alt. Massa.
Van demanar bonificacions.
Conscients que aquest model que ha estat seguint Malgrat els últims anys no és vàlid, s’ha de canviar, però ara el que calia era compensar la ciutadania. A través de bonificacions i facilitant el pagament dels rebuts amb un mínim de quatre fraccionaments. O cinc o sis, si cal! No ens van acabar d’escoltar aquestes demandes i ens enutja especialment, perquè un partit d’esquerres com el PSC hauria d’estar per aquestes coses i imposar el seu criteri als altres dos socis. Els ho hem dit i repetit: els trobem a faltar. Queden diluïts.
Es queixava que Malgrat no tenia els serveis a l’altura del que es mereixia la ciutadania.
D’aquí ve la nostra preocupació, que deia al principi, dels recursos per tapar forats. Bàsicament, l’augment de l’IBI ha anat a resoldre un compliment normatiu per llei, que és el servei d’atenció domiciliària. Un servei que s’ha hagut d’apujar més d’un milió d’euros. Estem cobrint un servei, però tota la resta ha quedat sense cobrir i totes les partides bàsicament han quedat congelades. Per tant, aquest model no ens serveix per progressar. Seguirem tenint instal·lacions esportives a precari, manca de places de llar d’infants, falta d’habitatge social... Hi ha ajuntaments que compensen aquesta poca capacitat de poder gestionar els impostos anant a la recerca de qualsevol tipus de subvenció, de qualsevol tipus d’ajut.
Malgrat no ho fa?
A Malgrat cada regidoria ho fa de manera individual. No hi ha un pla estratègic que organitzi les prioritats. Cadascú fa la seva batalleta.
El passeig s’eternitza.
El passeig es va fer abans que acabés el mandat del 2015, just abans de la pandèmia. Es va acabar de pressa i corrents perquè també havia de començar la temporada d’estiu. Ara se n’ha de fer la segona fase i veiem que cadascú hi vol deixar el seu segell. Per tant pot ser que tinguem dos passejos amb estètiques diferents. Personalment seguiria amb l’estètica del primer tram i acabaria el segon tram de la manera més òptima i àgil possible. Perquè és una necessitat per al poble. No sols per al turisme, sinó també per a la gent que hi viu, perquè hi ha serveis molt antics que s’han de posar al dia.
Finalment ja hi ha centre cultural.
Confesso que patia, perquè és molt complicat tornar a mobilitzar la gent que de manera altruista garantia l’activitat del centre, però el cert és que sí, que les entitats hi han respost molt bé i podem veure que tenim programació mensualment.
Satisfets del tot en matèria cultural?
El centre cultural dona cabuda a un determinat tipus d’espectacles, però no pots fer segons quina obra de teatre. Sempre hem defensat que necessitem un teatre on es puguin fer obres de gran format. Acompanyat d’un projecte que també fos una mena d’hotel d’entitats, on els grups i les associacions poguessin tenir el seu espai.
Sembla que hi ha més bona entesa amb el govern. Hi ha hagut col·laboració amb el nou model de recollida d’escombraries?
Hi hem participat. El nou model es basa en la necessitat i la voluntat de voler seguir reciclant cada cop millor i que Malgrat que sigui un dels municipis amb un índex de reciclatge correcte. Ara estem, com aquell que diu, cobrint l’expedient, però necessitem créixer amb eficiència a nivell de reciclatge. Segons les dades dels experts que ens han assessorat el millor model per augmentar aquesta eficiència és el porta porta. Així ens ho vam presentar des de govern i nosaltres hi vam estar d’acord, perquè és un model que sempre hem defensat i és el que volem que substitueixi l’actual de contenidors oberts que ja està agonitzant. Aquí el repte està en que saber explicar-lo bé als veïns i veïnes perquè també se’l facin seu i tinguin la responsabilitat de treballar-lo bé també dins de les llars.
Convençut que s’implantarà?
Convençut perquè, en principi, ens han dit que després de l’estiu aquest model ha d’estar implementat. Que aquí poden sorgir sorpreses? Com a tot arreu, però no les espero a priori. Seria molt greu que passéssim un altre mandat amb el contracte caducat i sense renovar el parc de contenidors del municipi.
Seguim amb manca de places a l’escola bressol.
Nosaltres hem viscut la situació com una de les batalles a resoldre. Avui en dia ja és prou difícil la conciliació familiar perquè a sobre no hi hagi prou places d’escola bressol al municipi. Hi hem estat a sobre i sembla que la via d’obrir un espai a l’escola Marià Cubí s’està desencallant.s’està desencallant. Tenim la complicitat del Departament també per poder alliberar aquell espai que ara utilitza el centre escolar i ara estem en termes de plantejar el projecte de la nova escola bressol i tirar-ho endavant. Tot i això, ja veiem que serà un centre petit i plantegem de cara al futur si Malgrat necessita una escola bressol més gran en un altre punt del municipi per donar més cobertura a la demanda.
Malgrat està preparada per acollir més d’un miler de refugiats?
Malgrat no hauria d’haver rebut tanta gent veient que pobles veïns amb serveis per abastir poblacions molt més grans han rebut un terç d’aquestes persones. Aquests refugiats venen aquí per poder seguir amb la seva vida i teixir-se un nou futur i per poder aconseguir-ho un aspecte clau és l’integració. I si tu no tens els recursos suficients al municipi per poder portar a terme aquesta integració, aquest acolliment, doncs tot el projecte pot fracassar. Per tant, creiem que des del govern de l’Estat, que és qui gestiona l’acollida d’aquestes persones, s’hauria d’haver establert millors criteris a l’hora de distribuir aquestes persones als municipis. El govern de l’Estat sí que dona els diners, però la distribució va càrrec de les entitats que gestionen el projecte. Aquestes entitats no han parat a mirar si en aquest poble hi ha tants immigrants o n’hi ha tants pocs. Ells han agafat i han distribuït les persones en funció de la disponibilitat dels hotels. Per sort la gent de Malgrat té un fort sentiment d’acollida, però sí que hi ha hagut comentaris a les xarxes atiant el discurs d’odis i intoxicant la convivència.
La solució pel Delta de la Tordera també ha unit govern i oposició en una sola veu.
Sí, tots els partits ens hem unit per veure si finalment s’hi actua d’una vegada. Perquè hi ha hagut altres espais on s’ha trobat una solució. Aquí el problema dels càmpings no s’acaba de resoldre i a cada llevantada la cosa pot empitjorar. Després de Glòria tot van ser presses davant el perill imminent d’afectació de les infraestructures. L’ACA va redactar diferents projectes per com s’havia d’afrontar la solució i nosaltres, dins del consistori, vam apostar per la renaturalització de la zona i treure els càmpings. Això s’ha anat apagant amb els anys i no s’ha fet res. Ara, la moció que ha presentat la CUP a la qual nosaltres ens afegim i el PSC també planteja, bàsicament, reafirmar aquell acord que teníem i posar sobre la taula el debat de si encara es manté.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]