És mirar d’anar adaptant els carrers de tot el municipi. Sempre se n’ha parlat, de la necessitat de posar fi a les barreres arquitectòniques, i ara ens hi hem posat de valent. Volem eliminar els carrers amb voreres estretes i transformar-los en plataforma única, per anar millorant la mobilitat. També hem recuperat el projecte del passeig marítim, perquè s’han de replantejar i modificar les zones d’accés a la platja perquè siguin més amples.

Ara ja hem encarrilat la nova fase. L’estudi que es farà ens haurà de dibuixar el nou passeig i, de retruc, s’haurà d’adaptar la primera fase al que serà tot el passeig. No podem fer un espai totalment diferent del que hi ha fins ara. Llavors, el que haurem de mirar és, de dins del projecte que hi ha, mirar d’adaptar la primera fase per llavors continuar amb la segona. El passeig ha acumulat errors i entrebancs que s’han de resoldre, com ara que els vehicles d’emergències no hi podien girar. Sempre he pensat que aquest havia de ser un projecte en què no es preveiessin els cotxes. En el moment en què es va fer la primera fase s’hauria d’haver estat valent i treure el trànsit de la zona. No es va fer i ara ens veiem obligats a repensar el projecte.

L’Agenda 2030 ens marca el camí i totes les actuacions urbanístiques que fem han d’anar en aquest sentit. Conceptes com la integració del carril bici s’han de resoldre millor. És un projecte de gran abast i no ens podem permetre allargar-lo en el temps sense garantir una solució realista. Aquest mandat ha de quedar enllestit el projecte definitiu.

Vam tractar diversos temes. Un dels principals era la delimitació de la línia maritimoterrestre, que a nosaltres ens afecta els passejos i que cal refer. Picarem a les portes que calgui perquè s’hi actuï.

És un altre dels aspectes clau que ens marca l’Agenda 2030. Parlem de redefinir les estructures actuals, que són molt rígides i que poden quedar afectades per les conseqüències del canvi climàtic. Unes conseqüències que aquí a Malgrat ja vam patir amb el Glòria.

L’any passat vaig rebre la trucada del ministeri i de la Generalitat i em van informar del nombre de persones que arribarien. Aquest any no ha estat així, perquè se n’han encarregat directament les ONG, i ens hem trobat amb un grup molt superior en comparació amb municipis veïns com Blanes i Calella, que no han passat de 300 persones. Nosaltres en tenim 1.078. Malauradament la pobresa encara fa por i hi ha qui s’encarrega d’atiar la sensació d’inseguretat. Sabem que és una situació temporal que no s’allargarà més enllà de Setmana Santa, quan els hotelers necessitin obrir els establiments, però davant realitats tan delicades cal treballar de manera conjunta i sempre amb equitat per garantir la millor solució per a una gent que ve aquí a millorar la seva vida.

A diferents projectes, però primer volem que arribin, perquè sense pressupostos ni a la Generalitat ni a l’Estat la cosa està complicada, i abans d’avançar res hem d’estar molts segurs que disposarem dels diners.

De cara al setembre ja hauríem de tenir la nova licitació del servei. El problema que hem tingut és que el concurs ens va quedar desert al seu moment. Vam haver de continuar treballant amb l’empresa actual i hi ha hagut alguns desajustos. En l’estudi previ hi vaig voler implicar també l’oposició, perquè la recollida d’escombraries és un tema prou important perquè hi hagi el màxim consens possible i perquè va més enllà d’un únic mandat. Hem optat pel sistema porta a porta i en algunes zones instal·larem contenidors intel·ligents.

En principi cap al setembre ja sortiria la licitació i s’hauria de començar a implementar. No ho fem abans perquè amb la temporada turística pel mig podria ser un caos. Prèviament, hi posarem educadors ambientals i farem campanyes de publicitat perquè tothom n’estigui al cas. No serà fàcil, perquè demana responsabilitat i civisme a la ciutadania i segur que tindrem problemes, però confio que ens en sortirem.

Una actuació que ens hem d’estudiar molt bé, perquè afecta de ple la fesomia del centre. Parlem d’unificar les places del Liceu i de Catalunya traient l’aparcament que hi ha ara mateix i traslladant el mercat municipal. També s’adequarien espais per dur a terme activitats culturals i comercials. El canvi revifaria el mercat, on ara només hi ha cinc parades.

N’estem molt contents i aquests primers mesos l’activitat ha estat frenètica. Les diferents entitats que hi estaven vinculades s’hi han abocat i, de mica en mica, s’està recuperant la programació estable. Tot i així, tornem a parlar d’un espai que ens ha quedat petit.

Sí, però no necessàriament ha de ser un teatre auditori de grans dimensions com s’havia dit fa temps. Potser el que cal és habilitar més espais de les dimensions que té el centre cultural i repartir-los arreu del municipi. O espais itinerants que es puguin fer servir en qualsevol moment amb una capacitat d’un centenar llarg de persones que poguessin donar cabuda a un gran ventall d’activitats.

La Pilona no és de ningú i això dificulta qualsevol acció que s’hi vulgui fer. Vam traslladar la petició a Costes per poder-hi trobar una solució, però fins ara estem en via morta. Volem recuperar-la, perquè és un espai simbòlic per al poble i em consta que hi ha tot un moviment social al darrere que la reclama.

Ja han començat a treballar en la recuperació d’un espai natural amb una de les colònies de ratpenats més importants del sud d’Europa. Sap greu que, amb una riquesa com aquesta, no tingui la projecció que es mereix.

Jo no en soc partidària, perquè l’entrada de persones a determinats ecosistemes pot acabar sent nefasta. Però sí que cal impulsar aquest ecosistema en clau científica i de recerca. La feina que s’està fent a través del treball de ciència ciutadana també ajuda que es popularitzi com són de beneficiosos els ratpenats, però malauradament encara són una espècie que no desperta gaires simpaties. Tenim un hàbitat de gran valor i no ho diem nosaltres, sinó que és la mateixa comunitat científica qui ho assegura.

Vam dir al seu moment que els recursos que calgués els invertiríem allà per poder donar sortida a aquestes famílies que quedaven fora. En principi, el departament ens va donar el vistiplau per obrir-la dins el Marià Cubí, però encara no tenim la certesa que es pugui obrir al setembre. Hi estem treballant de valent perquè sigui així.

Ja han passat cinc anys del Glòria i el perill es manté. Una zona de risc on hi ha un càmping que amb cada episodi fort de pluja s’inunda. Com a Ajuntament no podem fer-hi res i les administracions responsables no acaben de donar una solució real. De propostes, moltes; d’accions, però, ben poques. Estic convençuda que la resposta és treure el càmping d’aquella zona. No hi ha més remei.

Bé, l’objectiu prioritari és optimitzar els recursos que tenim i saber què hi ha i com està distribuït cada departament per saber com i de quina manera pot funcionar millor. És mirar de ser més útils per al ciutadà. Potser sí que m’estic posant en un jardí, perquè tocar organitzativament una administració sempre és complicat, però jo sempre dic el mateix: soc molt mala política. Recordo com em queixava abans d’entrar a l’Ajuntament i considero que a hores d’ara encara hi ha coses que es poden millorar.

N’hi ha molts, però afrontar la segona fase del polígon industrial és prioritari. Nosaltres, de l’única manera que podem créixer, sense perdre aquella essència del poble que ens caracteritza, és afavorint que ens vinguin noves empreses. Si estàs en un municipi que et pot donar una feina i et pot donar una certa estabilitat, doncs t’hi quedes i per això apostem fermament per desencallar aquest projecte.