Política

Ramon Roqué

Alcalde de Sant Joan de les Abadesses (Moviment d’Esquerres)

“No volem deixar de ser el motor de la comarca en l’àmbit industrial”

“Estem treballant perquè, a la Llaudet, s’hi puguin implantar empreses, per una aposta clara per l’ocupació i la reindustrialització”

“Després de la pandèmia hi ha hagut un repunt de creixement i ens hem tornat a situar com a segon municipi del Ripollès”

Hem de tenir una mirada transversal i àmplia per vetllar pel desenvolupament del poble Molts dels que passen per l’oficina de turisme puntuen molt bé la part monumental

Ramon Roqué analitza en aquesta entrevista les polítiques que impulsa el seu equip per evitar la pèrdua de població. Diu que han dimensionat els serveis per assumir els petits creixements que han registrat durant els últims anys i parla també de la problemàtica de l’habitatge.

Tenen problemes per fixar la població o atraure’n?
Més que problemes, la nostra mirada és la dels projectes que podem desenvolupar, perquè en un futur acabin aportant i tinguin un retorn. Per això sempre explico que treballem diferents estratègies per cada àrea, que conflueixen i acaben definint el nostre poble. Sempre tenim la mirada posada en els serveis públics.
Què vol dir?
Quan parlem d’educació, per exemple, ho fem en un sentit ampli. Volem la millor escola possible; per això vam començar a treballar per tenir un institut escola, un únic centre, amb unes instal·lacions de qualitat i modernes que poguessin acollir aquest servei.
Però encara no el tenen complert.
No, estem més o menys a la meitat d’aquest procés, però el nostre objectiu és no deixar aquest tema fins que assolim el repte total, és a dir, aconseguir aquest model d’escola que nosaltres somiem i que tenim clar.
És un centre el fonament del qual és un projecte comú per a tot l’ensenyament obligatori?
Sí, és un model educatiu que va dels tres als setze anys, pel qual al 2010 ja es va apostar. Vam ser dels primers a tenir un institut escola. En aquell es va pactar amb Ensenyament que havia d’estar en una nova ubicació, a la Coromina del Bac. Durant aquells primers anys, vam treballar per al trasllat de la secundària, però a partir del 2017 se’ns va aturar una mica el trasllat, i ara treballem per tenir-hi també les etapes d’infantil i primària.
Aquest model educatiu atrau famílies?
Sí, són moltes les famílies que escullen Sant Joan per venir-hi a viure, precisament pel model educatiu.
I els serveis de salut?
Tot i que les competències són del Departament de Salut, hi treballem braç a braç per millorar l’assistència sanitària a Sant Joan. De fet, ja es va apostar per un edifici nou, amb els espais i serveis que calen per poder donar un servei de qualitat.
I en l’àmbit econòmic?
Hem apostat pel desenvolupament industrial, i això s’ha vist, per exemple, al sector de l’antiga colònia Llaudet en tot allò que l’Ajuntament podia fer a l’hora de desenvolupar sòl industrial. A més, hem treballat per adequar un espai per convertir-lo en un museu i centre d’interpretació de les antigues fàbriques tèxtils i hidroelèctriques, que inaugurarem d’aquí a poques setmanes. Per tant, estem fent una aposta clara per l’ocupació i per la reindustrialització del municipi. Tenim un passat clar industrial, i no volem deixar de ser motor de la comarca en l’àmbit industrial.
Un passat lligat al tèxtil, i ara?
Sí, Sant Joan té una història industrial i no és fàcil arribar a un punt per diversificar l’economia. També tenim la mirada en d’altres sectors industrials del poble, com tot el sector de Cal Gat, on, precisament ara, ja estem començant a treballar per continuar desenvolupant-lo. Hi tenim molts de mils metres que encara s’han d’urbanitzar. Parlo de sectors industrials i de polígons, perquè tots els municipis que vulguin garantir-se el futur i vulguin ser atractius perquè els veïns i veïnes s’hi quedin a viure o altres persones hi puguin venir a viure és bàsic.
Parlava abans de diversificar. El sector turístic de Sant Joan, però, també té molt de pes.
Sí, el sector turístic i cultural. Al nostre poble, sempre els hem vinculat. Tots els recursos culturals i els pròpiament turístics són atractius que tenim per destacar-ne el valor i per ajudar a vendre el municipi, i perquè altres sectors, com ara el comerç i els serveis, puguin tenir més futur. Des de l’Ajuntament hem de tenir una mirada àmplia i transversal per vetllar pel desenvolupament del poble i perquè la gent s’hi guanyi la vida.
Vostè ha encetat el seu cinquè mandat. Ha detectat durant tots aquests anys un creixement de la població?
Durant deu anys, la població va anar baixant, i a partir de la pandèmia hi ha hagut un repunt important de creixement i ens hem tornat a situar clarament com a segon municipi del Ripollès. El creixement, doncs, és evident; el 2024 vam ser dels que més vam créixer a la comarca i crec que aquesta serà la línia. No tant per la immigració, que és important per rejovenir la nostra societat, sinó també per aquelles persones que hi són atretes pel potencial del municipi.
Parlava també de cultura.
Sí, el sector cultural va lligat a una estratègia que nosaltres vam definir fa anys i que hem anat portant a la pràctica: hem destacat el valor de tota la part més històrica, el patrimoni arquitectònic de l’àmbit de la vila vella, el passeig, el palau de l’abadia, etc. Aquests últims dos anys, hem treballat en la pacificació i reurbanització de tot aquest sector. Això li dona valor i, més enllà de ser un bon lloc per viure-hi, també serà un molt bon lloc per visitar i serà un recurs turístic més que tindrà el municipi. Molts dels visitants que passen per l’oficina de turisme puntuen molt bé la part monumental del municipi.
El creixement de la població tensiona els serveis?
Sí, amb el tema escolar, d’acord amb el Departament d’Ensenyament, ja s’apunta aquest tema, perquè s’ha de planificar la construcció de l’edifici que ha d’atendre infantil i primària. Salut té molt present aquest creixement, i els serveis en general crec que els tenim bastant ben dimensionats. Estem parlant de creixements que segueixen un procés lent, encara que siguin sostinguts i, per tant, amb possibilitats d’adaptar-nos-hi sobre la marxa.
Com afecta l’habitatge?
Hi ha moltíssima demanda, però els preus també s’han incrementat molt, i això ha fet pujar els preus dels habitatges de lloguer reformats i no ho han fet al mateix ritme, en general, els sous de la gent. Parlem molt d’habitatges buits, de manca d’habitatges, etc., però, a Sant Joan, n’hi ha de construït i disponible, tot i que no acabem de trobar l’equilibri o que casi l’oferta que existeix, però que no està disponible, amb la demanda que sí que existeix i que necessita aquests habitatges. La distorsió que hi ha entre el valor final del lloguer, les capacitats dels veïns i veïnes és el que acaba generant aquesta manca d’habitatge.
Com afronta aquest tema l’Ajuntament?
Hem fet un estudi de l’habitatge buit a Sant Joan, n’hi ha uns 250, i continuem treballant perquè aquest habitatge buit es posi en circulació. Un 30% s’hi podria posar d’una forma ràpida, un 30% més li cal una certa rehabilitació, i la resta, una gran rehabilitació. També treballem per altres vies, com ara impulsar promocions. En aquest sentit, l’Ajuntament va fer una aposta clara comprant la caserna de la Guàrdia Civil; aquest any en promourem la rehabilitació i hi sortiran nou habitatges.
I a l’antiga Llaudet?
Estem treballant amb l’Incasòl perquè prengui la decisió de rehabilitar-los. Està costant, perquè ha d’atendre molts fronts a Catalunya, i rehabilitar els més de 60 habitatges que hi ha li comporta una despesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia