El 71% dels casos de racisme policial no es denuncien segons SOS Racisme

El 71% dels casos de racisme poli­cial ate­sos per SOS Racisme no van aca­bar en denúncia el 2024, i en el cas de les vul­ne­ra­ci­ons de drets soci­als per motius ètnics o raci­als, només se’n van denun­ciar el 32%. Són dades del Ser­vei D’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme publi­ca­des aquest diven­dres. El 2024, el SAiD va aten­dre 647 per­so­nes per situ­a­ci­ons de racisme en 109 muni­ci­pis, 19 més que l’any ante­rior. El ser­vei va ces­sar par­ci­al­ment la seva acti­vi­tat durant tres mesos a causa de la “crisi de recur­sos”.

Del total de situ­a­ci­ons de racisme iden­ti­fi­ca­des el 2024, un 67% no van ser denun­ci­a­des, segons alerta SOS Racisme, que apunta com a prin­ci­pals motius la des­con­fiança en les ins­ti­tu­ci­ons, el temor a represàlies i la vic­ti­mit­zació, la falta de suport i recur­sos, l’auto­gestió del con­flicte i les limi­ta­ci­ons legals, així com la difi­cul­tat per iden­ti­fi­car l’agres­sor. El racisme poli­cial és la tipo­lo­gia de racisme que menys es denun­cia segons les dades de l’enti­tat. Seguit de les vul­ne­ra­ci­ons de drets soci­als com l’edu­cació, l’habi­tatge o la salut per motius ètnics o raci­als, mol­tes de les quals afec­ten menors d’edat. De fet, la mei­tat de les vícti­mes no denun­cien per elles matei­xes.

L’any 2024, 427 per­so­nes van dema­nar atenció al SAiD per pri­mer cop i d’aques­tes 316 ho van fer per situ­a­ci­ons de racisme, 16 menys que l’any ante­rior. Dos terços dels nous casos, però, no van deri­var en denúncia. D’aquests nous regis­trats, dues ter­ce­res parts van ser ges­ti­o­nats mit­jançant inter­venció directa, amb acom­pa­nya­ment per­so­na­lit­zat i psi­co­so­cial. En un 18% es va seguir la via admi­nis­tra­tiva, amb quei­xes i ins­pec­ci­ons labo­rals o de ser­veis públics i un 16% es van denun­ciar penal­ment als jut­jats.

Les tipo­lo­gies de racisme més regis­tra­des el 2024 van ser les agres­si­ons i dis­cri­mi­na­ci­ons entre par­ti­cu­lars (29% en total i un 32% en els nous casos regis­trats), que han incre­men­tat un 10% res­pecte el 2023. La dis­cri­mi­nació en drets soci­als va repre­sen­tar el 22% dels casos i les agres­si­ons per part de la poli­cia, el 16,5%. Un 8,2% van estar rela­ci­o­nats amb dis­cur­sos d’odi en mit­jans, xar­xes soci­als i política. La mei­tat d’aquests van ser per dis­cur­sos polítics i un terç per violència cul­tu­ral. Un 7,6% dels casos totals van ser per racisme labo­ral i un 7% per dis­cri­mi­nació en ser­veis pri­vats com els espais d’oci, els trans­ports o els bancs. Gai­rebé qua­tre de cada deu agres­si­ons es van pro­duir a l’espai públic, i un terç entre veïns.

Pel que fa al per­fil de les per­so­nes ate­ses, el 38% són de naci­o­na­li­tat espa­nyola, el 32% són estran­gers en situ­ació regu­lar i l’11% estan en situ­ació irre­gu­lar. El 47% de les vícti­mes són dones i el 42% homes, la resta eren situ­a­ci­ons que afec­ta­ven un col·lec­tiu o la població en gene­ral. Les naci­o­na­li­tats més afec­ta­des són les lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes o les cari­be­nyes (32%) segui­des dels magre­bins (28%) i els sub­sa­ha­ri­ans (13%). Els asiàtics repre­sen­ten només el 2% dels casos i els euro­peus, inclo­ent-hi els gita­nos, el 10%.