El 71% dels casos de racisme policial atesos per SOS Racisme no van acabar en denúncia el 2024, i en el cas de les vulneracions de drets socials per motius ètnics o racials, només se’n van denunciar el 32%. Són dades del Servei D’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme publicades aquest divendres. El 2024, el SAiD va atendre 647 persones per situacions de racisme en 109 municipis, 19 més que l’any anterior. El servei va cessar parcialment la seva activitat durant tres mesos a causa de la “crisi de recursos”.

Del total de situacions de racisme identificades el 2024, un 67% no van ser denunciades, segons alerta SOS Racisme, que apunta com a principals motius la desconfiança en les institucions, el temor a represàlies i la victimització, la falta de suport i recursos, l’autogestió del conflicte i les limitacions legals, així com la dificultat per identificar l’agressor. El racisme policial és la tipologia de racisme que menys es denuncia segons les dades de l’entitat. Seguit de les vulneracions de drets socials com l’educació, l’habitatge o la salut per motius ètnics o racials, moltes de les quals afecten menors d’edat. De fet, la meitat de les víctimes no denuncien per elles mateixes.

L’any 2024, 427 persones van demanar atenció al SAiD per primer cop i d’aquestes 316 ho van fer per situacions de racisme, 16 menys que l’any anterior. Dos terços dels nous casos, però, no van derivar en denúncia. D’aquests nous registrats, dues terceres parts van ser gestionats mitjançant intervenció directa, amb acompanyament personalitzat i psicosocial. En un 18% es va seguir la via administrativa, amb queixes i inspeccions laborals o de serveis públics i un 16% es van denunciar penalment als jutjats.

Les tipologies de racisme més registrades el 2024 van ser les agressions i discriminacions entre particulars (29% en total i un 32% en els nous casos registrats), que han incrementat un 10% respecte el 2023. La discriminació en drets socials va representar el 22% dels casos i les agressions per part de la policia, el 16,5%. Un 8,2% van estar relacionats amb discursos d’odi en mitjans, xarxes socials i política. La meitat d’aquests van ser per discursos polítics i un terç per violència cultural. Un 7,6% dels casos totals van ser per racisme laboral i un 7% per discriminació en serveis privats com els espais d’oci, els transports o els bancs. Gairebé quatre de cada deu agressions es van produir a l’espai públic, i un terç entre veïns.

Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 38% són de nacionalitat espanyola, el 32% són estrangers en situació regular i l’11% estan en situació irregular. El 47% de les víctimes són dones i el 42% homes, la resta eren situacions que afectaven un col·lectiu o la població en general. Les nacionalitats més afectades són les llatinoamericanes o les caribenyes (32%) seguides dels magrebins (28%) i els subsaharians (13%). Els asiàtics representen només el 2% dels casos i els europeus, incloent-hi els gitanos, el 10%.