Sí, molta, per a Campdevànol, molta.

Sí. Cal, però, tirar enrere. El 2012, Campdevànol va ostentar la primera capitalitat del metall, en el marc del projecte europeu Pirineus del Ferro, i es va començar a treballar tot aquest àmbit. Va interessar molt aquí, perquè, a més, estem molt ficats en el tema de l’aigua i del metall, des de la mina fins als últims acabats. Per tant, al poble, hi ha un sentiment de treball de la forja, que compartim amb Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i Ogassa.

Sí, perquè, com que hi ha la farga, Comforsa, et fa venir més ganes de treballar-ho. El projecte va ser més seriós a partir de 2017, quan vam tornar a ser capital del metall. Va ser una festa cultural molt enriquidora i va anar molt bé per al municipi. Primer, perquè no es tracta de treballar la capitalitat i ja està, sinó que, uns quants, van fer una anàlisi i van determinar que l’aigua, el ferro, etc., ens podria enriquir el poble des de moltes vessants: turisme, comerç, cultura... Si s’hagués sabut recollir tot allò que va sortir de les primeres reunions i de l’anàlisi... En canvi, ara, només n’hem aprofitat el 2%.

Es va crear després de tot això. És un espai que no s’ha sabut aprofitar, perquè moltes vegades ha estat tancat, tot i que sí que durant algun temps i gràcies a una subvenció del Pirfer, hi teníem una persona que se n’encarregava, però no s’ha sabut treure-li tot el rendiment.

Que fos una de les peces d’un recorregut. Durant l’època de la Dolors Costa a l’alcaldia, va sortir la bona idea de fer una ruta guiada per tot el patrimoni lligat a l’aigua i al ferro. Es van fer uns monòlits amb explicacions, perquè no calgués tenir un guia des del Martinet, on hi havia la turbina, passant pel canal i la farga i fins al museu. Tot i així, faltava més suc per treure’n tot el rendiment possible.

Amb això, teníem el turisme, però calia un projecte més sòlid. Era l’hora d’haver fet allò per la qual cosa ERC sempre hem estat picant pedra: un pla turístic i estratègic. Així, ja teníem la peça clau, la mare, i a partir d’aquest pla, podies anar-hi donant color amb afegits i nous continguts. Es podia articular amb una ruta d’un dia o més, no només amb el projecte de l’aigua i del ferro, que fes entrar els visitants al poble.

Som un dels municipis rics amb aquest patrimoni. Tenim el canal, però buit per una falta d’immaduresa i de no haver fet les coses ben fetes. Tampoc no hem aprofitat les turbines del Martinet, fins i tot per autosubministrar d’energia una part del poble.

En l’època de la Dolors Costa també va sorgir la idea de bombar-hi aigua des del riu, no perquè fos sempre ple, però sí amb un mínim de cabal. S’hi va fer una inversió de 165.000 euros, només en el pou i el sistema de bombeig, però va se un pedaç, un pedaç car, perquè no han funcionat mai.

Aprofitar el canal com s’ha fet tota la vida: aigua del riu, canal i tornes a abocar. Això era un altre encant que teníem.

Amb el museu, però també amb una visita a la farga... i, amb tot això i juntament amb el comerç, es podia crear una marca amb productes alimentaris com coques o galetes del ferro, per dir algun nom. Això, ja era un altre atractiu. Nosaltres tampoc no teníem la solució, però a través d’un tècnic es podia haver fet un pla estratègic ben fet, però no va interessar.

El museu és un encant, està molt ben fet, hi ha peces molt interessants, però la gent no vindrà a Campdevànol només per un museu. El govern d’ara no té un projecte clar i va a corre-cuita.

Hi ha hagut molta activitat sindical, que ha marcat la política del poble positivament. Els ajuntaments convergents i els seus successors, a Campdevànol, ens han fet més mal que no pas bé. Excepte un cas, mai no han tingut un projecte clar per al poble.