El govern municipal de Sant Vicenç dels Horts, al Baix Llobregat, va temptejar fa un parell d’anys la possibilitat de segregar un espai d’una escola pública d’infantil i primària per instal·lar-hi una escola bressol. L’executiu de Miguel Comino va fer la sol·licitud als serveis territorials d’Educació de la Generalitat: “Ens van dir que no es podia, que això de la segregació d’unes aules només es feia en entorns rurals.” “Ara amb la consellera Esther Niubó hem aconseguit fer avançar el projecte de l’escola bressol. Allò que era impossible, que només es podia fer en el món rural, sense que hi hagi hagut cap canvi normatiu ni cap llei nova, sí que es pot fer també en l’àmbit metropolità”, observa l’alcalde.

Així, Sant Vicenç afegirà el curs vinent una nova escola bressol municipal a les dues que ja té, la Petit Mamut i l’Alegria, a partir de la segregació de tres aules de l’escola La Vinyala, que es destinaran a dos grups d’infantil 2 i un d’infantil 1. “Hem parlat amb l’escola per intentar minimitzar l’impacte que aquesta segregació pugui tenir al centre”, assegura Comino.

El curs, però, no arrencarà amb el nou equipament en funcionament, ja que primer s’han de fer obres i tràmits administratius. La previsió és que pugui obrir el primer trimestre de l’any vinent. La titularitat serà municipal, però la gestió, indirecta. Es posarà a concurs perquè una empresa o una cooperativa se n’encarregui. En el cas del món rural, ajuntaments de menys de 2.500 habitants traspassaven l’etapa inicial escolar al Departament d’Educació.

Una de les escoles bressol de Sant Vicenç la gestiona personal propi de l’Ajuntament. L’altra la porta una cooperativa que es diu Suara, però ara finalitza el contracte. L’Ajuntament està començant la licitació del nou, però segons els serveis jurídics municipals, encara no es pot posar a concurs el paquet sencer de l’escola bressol que gestiona la cooperativa i la nova, perquè les places no estan creades. “L’objectiu és que quan acabin els dos contractes nous, d’aquí a dos o quatre anys, es pugui fer un únic concurs amb les dues escoles bressol municipals de gestió indirecta”, explica Comino, que recorda que encara hi ha possibilitats d’accedir a fons europeus per valor de 10.000 euros per plaça creada. “Si arribem a temps d’aspirar a aquests fons, tindrem un ingrés de 530.000 euros que serà molt benvingut a l’Ajuntament”, anhela.

La segregació d’aules a Sant Vicenç resoldrà la meitat del problema. Els darrers cursos, un centenar de famílies han quedat a la llista d’espera. Amb les 53 places noves, la demanda es reduirà en un 50%. “No hi ha gaires municipis que tinguin cobert el 100% de la demanda”, diu Comino. “Ara estem en període de preinscripció, però aquestes places encara no es poden oferir. Ho hem explicat a les famílies, perquè sàpiguen que la gent que quedi en llista d’espera, en el moment en què s’obri la nova escola bressol, seran cridades en l’ordre del sorteig perquè s’hi vagin incorporant fins a cobrir les 53 places”, continua.

Des de Junts per Sant Vicenç (ERC), principal força de l’oposició, el seu portaveu, Arnau Mata, reivindica que la conversió de l’antic aulari de pàrvuls de l’escola La Vinyala és una de les propostes que ells van fer al govern per abordar de manera immediata la falta de places que hi haurà el proper curs, “però en cap cas és una solució definitiva, perquè hi continuaran faltant places”. “La solució és la construcció d’una escola nova i aquí ho tenen fàcil: tirar endavant el projecte que vam deixar en marxar del govern el 2019”, continua Mata.

Segons el republicà, aquell projecte duplicava les places que tenia l’escola antiga del Petit Mamut. “En comptes de donar-hi continuïtat, es va optar per deixar aquell projecte al calaix i engegar-ne un altre que ni tan sols ampliava places i que, a més, està ubicat en un espai que de seguida va quedar petit, amb uns costos que es van disparar”, descriu.

La gratuïtat d’I2 promoguda per la Generalitat governada per ERC va comportar un augment de la demanda a les escoles bressol públiques. El cap de files republicà defensa aquest pas endavant com una oportunitat per als infants del municipi i una aposta per la conciliació familiar, especialment de les dones, “però a l’equip de govern municipal la gratuïtat és vista com un problema, com un inconvenient, i s’hi han tancat en banda, cosa que ens ha fet perdre molt temps i ens ha obligat a actuar fent pedaços, en comptes de fer una política ambiciosa de creació de totes les places que fan falta”.

En aquest sentit, Comino assegura que “el problema no es resoldrà del tot fins que la primera etapa de l’educació, de zero a tres anys, sigui universal”. “No és el mateix gratuïta que universal. Aquest és un objectiu de país cap al qual hem de caminar. Perquè, si no, de moment, són els ajuntaments els que tenen tota la pressió per ampliar l’oferta”, argumenta. El batlle celebra que cada vegada hi pugui haver més infants que entrin en el circuit educatiu del municipi com més aviat millor i desitja que tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats i fins i tot l’obligació d’anar a escola més aviat.

En paral·lel a l’exploració de la via de la segregació d’espais d’un centre públic, l’Ajuntament va negociar amb la Generalitat la creació de més places a partir de la municipalització d’una de les escoles bressol privades que hi ha al poble, la Patito Feo, que és la més gran de les dues. “Era on nosaltres podíem incorporar més classes, aquest és el motiu pel qual havíem optat per una i no per l’altra, perquè al final l’altra és d’una línia i el Patito Feo en tenia dues d’I2, dues d’I1 i una d’I0”, argumenta l’alcalde.

Però no ha pogut ser. Primer, perquè si es municipalitza una escola privada, no s’incrementa l’oferta total del municipi. I després, pel tràmit de la llicència d’activitat, que formalment s’ha de tancar i obrir-ne un de nou, encara que sigui l’endemà mateix. “En el moment d’obrir l’activitat has de complir els requisits d’avui, no els que l’escola té. Era una mica complicat perquè s’havien de fer força obres, no incrementava l’oferta de places al municipi i hi havia entrebancs pel que fa a la llicència d’activitat”, resumeix Comino.