política
Montero negocia amb Sumar compensar els que paguin l’IRPF pel nou salari mínim
El govern de coalició del PSOE i Sumar s’havia plantejat –per iniciativa del PSOE– acudir fins i tot al Tribunal Constitucional en cas que el Congrés aixequi el vet que la ministra d’Hisenda imposarà per evitar que es tramitin les tres proposicions de llei de Sumar, Podem i el PP perquè el nou salari mínim (SMI) estigui exempt de pagar l’IRPF, però al final les hostilitats entre socis poden esperar i s’obre una finestra per a l’acord. La vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar ahir que negocia amb Sumar com “compensar” els perceptors del salari mínim pel que pagaran de l’IRPF arran de l’augment del 4% del salari mínim (SMI) per situar-lo des del 2025 en 1.184 euros al mes (16.576 euros bruts anuals). La vicepresidenta Montero no va concretar com es faria possible la compensació, però sí que va recordar que el debut a l’hora de tributar afecta “pocs”, un 20% dels que cobren el salari mínim. “En aquesta pujada [fins als 1.184 euros] només un 20% dels treballadors que cobrin el salari mínim interprofessional haurien de tributar. Són aquells que no tenen càrregues familiars i estem treballant per veure si arbitrem alguna proposta que pugui compensar aquests treballadors, que, com dic, són pocs, però que haurien de tributar amb la nova pujada de l’SMI”, va exposar Montero als passadissos del Senat després de sotmetre’s a la sessió de control al govern a la cambra alta.
El 61% més des del 2018
El govern de Pedro Sánchez havia presumit de la fita d’elevar l’SMI un 61%, des dels 735 euros del juny del 2018, quan va arribar a La Moncloa, fins als 1.184 euros actuals, i havia relatat les bondats que comencés a tributar per IRPF perquè ara ja no era un salari de subsistència. Cada nou increment des del 2018 havia vingut acompanyat d’un increment idèntic en l’exempció de tributació, però aquesta vegada Montero (Hisenda) ha disgustat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, mantenint congelats els mínims exempts i, per tant, limitant l’impacte real de l’alça.
Les empreses, de fet, ja estan aplicant una retenció de 21,4 euros en la nòmina a tots aquests treballadors que cobren l’SMI i que han de debutar en l’IRPF. I això vol dir que l’anunciat augment de 50 euros al mes –el que suposa el salt de 1.134 a 1.184 euros– ja no està sent tal per a ells, perquè el guany de poder adquisitiu està sent, en realitat, de 28,6 euros. Ras i curt: Hisenda es queda ara amb una mitjana de 300 euros per 14 pagues en concepte d’IRPF, i això suposa el 43% dels 700 euros de l’augment aprovat.
En contra de la versió oferta per la ministra portaveu Pilar Alegría, segons la qual tot seguia igual, les vicepresidentes Montero i Díaz van negociar dilluns i dimarts al matí per trobar una solució a la disputa. “Seguim pensant que aquestes rendes salarials de 1.184 euros al mes i 16.576 euros anuals han de quedar exemptes de tributació”, va mantenir Díaz tot conjugant el verb eximir i no el vern compensar.
Discriminació catalana
Com va publicar aquest diari el 16 de febrer, la retenció mitjana de 300 euros sobre els 700 d’augment, però, oculta la discriminació catalana que patiran els perceptors de l’SMI. Mentre que un català tindrà una retenció de 357,4 euros en l’IRPF –que no només se situa per sobre de la mitjana, sinó que serà la més alta de l’Estat–, un madrileny en la seva situació tindrà una retenció de només 287 euros, 70 euros menys que un català.
`poiu
