Ja encadena sis anys. Primer governava amb Ciutadans i ara governa amb els comuns. Al principi pensava que l’alcalde no tenia cap model de poble al cap. Amb el temps he anat descobrint que sí que en té, un de diametralment oposat al nostre, molt d’anar cap a una ciutat dormitori, la típica ciutat metropolitana dormitori sense identitat, grisa, que creix sense control a costa del seu entorn, on es desincentiva que hi hagi un teixit associatiu ric i fort que en un moment determinat pugui exercir alguna acció de protesta contra qui governa.

Mitjançant una política de relacions clientelars, de tenir tothom tranquil i content, que en un moment determinat impedeixin que es canalitzi la protesta. No dic que Sant Vicenç sigui així. Sant Vicenç és un poble viu, ric, amb un teixit associatiu envejable, però se’ns vol conduir cap al model de ciutat dormitori que al PSC li va tan bé a tantes ciutats del nostre entorn. Malauradament, ens ho exemplifica un dels projectes que ha engegat aquest govern, al qual ens oposem frontalment, d’urbanitzar el front fluvial sud, la Clau 9. Volen urbanitzar a l’altra banda de la carretera de Sant Boi, la BV-2002, a continuació del mercat de la Vailet. Es vol continuar urbanitzant en sentit Sant Boi i es pretenen construir 140 habitatges en un espai on en part hi ha una zona força degradada, un terreny que no té cap ús, però també pretenen convertir una zona on ara hi ha horts en un nou barri.

La zona d’horts actual s’hauria de preservar i blindar, ampliant el parc agrari, fent que el parc agrari arribi fins al límit on ara mateix hi la carretera de Sant Boi. I la zona degradada seria molt bo que l’aprofitéssim per convertir-la en un espai públic on fer-hi, per exemple, un pavelló municipal. Només tenim un pavelló i està saturat d’activitat. I amb goteres. Cal que ens posem a treballar en un nou pavelló municipal. També anem faltats de recintes firals i tenim la mostra comercial agrícola i gastronòmica, que no té un espai. L’habitatge és molt necessari, però se’n pot fer a molts llocs. Hi ha parcel·les dins de la trama urbana que no suposen posar el peu a la zona agrícola ni cap amenaça al nostre entorn natural. Comptant la Bofarull, tenim un potencial de fins a 1.000 habitatges nous.

És una promesa de fa molts anys. És una ferida que ens divideix com a municipi i genera desigualtats enormes, perquè és una frontera física. Tots els governs que han passat per l’Ajuntament han volgut eliminar aquesta barrera, però no és fàcil. Totes les demandes que hem elevat cap a la Generalitat han trobat oposició. Tècnicament és complicat. El 2010, quan governaven els socialistes, van fer una proposta: no fer les vies subterrànies, sinó cobrir-les amb uns calaixos de formigó enormes. Va generar una forta oposició ciutadana. Aquesta solució anava enrere, contribuïa a la divisió. No ens agradaria que la petició que l’alcalde ha fet a la Generalitat d’estudiar cobrir les vies acabés un altre cop amb la solució dels calaixos, que ja hem constatat que no ens serveix. Tant de bo que aquesta petició acabi amb una proposta perquè de veritat la línia sigui subterrània.

Fa anys i panys que estem esperant la nova residència. És una reivindicació del col·lectiu de la gent gran des de fa més de 30 anys. Fa anys que tenim el terreny, que tenim un estudi per fer-la, però no hi ha voluntat política, no hi ha valentia per tirar-la endavant. Ens han passat pel davant subvencions molt abundoses que podríem haver aprofitat per construir aquest equipament, i aquest equip de govern les ha deixat passar. Contínuament passen per davant del nostre municipi oportunitats econòmiques per captar recursos per construir equipaments i es deixen perdre. Per no parlar dels fons Next Generation, que no s’han aprofitat, o subvencions de la Diputació de Barcelona, que es donen de manera directa als ajuntaments i que tothom està aprofitant menys Sant Vicenç. Sant Vicenç no ha aconseguit encara cap subvenció dels romanents de la Diputació, perquè aquest equip de govern no té projectes per posar sobre la taula.

No fa prou en general, perquè hi ha un cert discurs i una pràctica conformistes. L’alcalde sempre ens diu que Sant Vicenç és un poble humil, de gent treballadora, i això serveix per justificar la inacció, la manca d’ambició, la pèrdua contínua d’oportunitats en tants àmbits. Sap greu, perquè és veritat que som un municipi humil, però això no vol dir que mereixem menys que els municipis de l’entorn, ans al contrari. Mereixem un ajuntament que faci un esforç per posar aquest municipi al dia, per fer que aquest poble faci el salt qualitatiu que fa anys que espera.