“Cal que el parc agrari arribi fins a la carretera de Sant Boi”

Ja enca­dena sis anys. Pri­mer gover­nava amb Ciu­ta­dans i ara governa amb els comuns. Al prin­cipi pen­sava que l’alcalde no tenia cap model de poble al cap. Amb el temps he anat des­co­brint que sí que en té, un de dia­me­tral­ment opo­sat al nos­tre, molt d’anar cap a una ciu­tat dor­mi­tori, la típica ciu­tat metro­po­li­tana dor­mi­tori sense iden­ti­tat, grisa, que creix sense con­trol a costa del seu entorn, on es desin­cen­tiva que hi hagi un tei­xit asso­ci­a­tiu ric i fort que en un moment deter­mi­nat pugui exer­cir alguna acció de pro­testa con­tra qui governa.

Mit­jançant una política de rela­ci­ons cli­en­te­lars, de tenir tot­hom tran­quil i con­tent, que en un moment deter­mi­nat impe­dei­xin que es cana­litzi la pro­testa. No dic que Sant Vicenç sigui així. Sant Vicenç és un poble viu, ric, amb un tei­xit asso­ci­a­tiu enve­ja­ble, però se’ns vol con­duir cap al model de ciu­tat dor­mi­tori que al PSC li va tan bé a tan­tes ciu­tats del nos­tre entorn. Malau­ra­da­ment, ens ho exem­pli­fica un dels pro­jec­tes que ha enge­gat aquest govern, al qual ens opo­sem fron­tal­ment, d’urba­nit­zar el front flu­vial sud, la Clau 9. Volen urba­nit­zar a l’altra banda de la car­re­tera de Sant Boi, la BV-2002, a con­ti­nu­ació del mer­cat de la Vai­let. Es vol con­ti­nuar urba­nit­zant en sen­tit Sant Boi i es pre­te­nen cons­truir 140 habi­tat­ges en un espai on en part hi ha una zona força degra­dada, un ter­reny que no té cap ús, però també pre­te­nen con­ver­tir una zona on ara hi ha horts en un nou barri.

La zona d’horts actual s’hau­ria de pre­ser­var i blin­dar, ampli­ant el parc agrari, fent que el parc agrari arribi fins al límit on ara mateix hi la car­re­tera de Sant Boi. I la zona degra­dada seria molt bo que l’apro­fitéssim per con­ver­tir-la en un espai públic on fer-hi, per exem­ple, un pavelló muni­ci­pal. Només tenim un pavelló i està satu­rat d’acti­vi­tat. I amb gote­res. Cal que ens posem a tre­ba­llar en un nou pavelló muni­ci­pal. També anem fal­tats de recin­tes firals i tenim la mos­tra comer­cial agrícola i gas­tronòmica, que no té un espai. L’habi­tatge és molt neces­sari, però se’n pot fer a molts llocs. Hi ha par­cel·les dins de la trama urbana que no supo­sen posar el peu a la zona agrícola ni cap amenaça al nos­tre entorn natu­ral. Comp­tant la Bofa­rull, tenim un poten­cial de fins a 1.000 habi­tat­ges nous.

És una pro­mesa de fa molts anys. És una ferida que ens divi­deix com a muni­cipi i genera desi­gual­tats enor­mes, perquè és una fron­tera física. Tots els governs que han pas­sat per l’Ajun­ta­ment han vol­gut eli­mi­nar aquesta bar­rera, però no és fàcil. Totes les deman­des que hem ele­vat cap a la Gene­ra­li­tat han tro­bat opo­sició. Tècni­ca­ment és com­pli­cat. El 2010, quan gover­na­ven els soci­a­lis­tes, van fer una pro­posta: no fer les vies sub­terrànies, sinó cobrir-les amb uns calai­xos de for­migó enor­mes. Va gene­rar una forta opo­sició ciu­ta­dana. Aquesta solució anava enrere, con­tribuïa a la divisió. No ens agra­da­ria que la petició que l’alcalde ha fet a la Gene­ra­li­tat d’estu­diar cobrir les vies acabés un altre cop amb la solució dels calai­xos, que ja hem cons­ta­tat que no ens ser­veix. Tant de bo que aquesta petició acabi amb una pro­posta perquè de veri­tat la línia sigui sub­terrània.

Fa anys i panys que estem espe­rant la nova residència. És una rei­vin­di­cació del col·lec­tiu de la gent gran des de fa més de 30 anys. Fa anys que tenim el ter­reny, que tenim un estudi per fer-la, però no hi ha volun­tat política, no hi ha valen­tia per tirar-la enda­vant. Ens han pas­sat pel davant sub­ven­ci­ons molt abun­do­ses que podríem haver apro­fi­tat per cons­truir aquest equi­pa­ment, i aquest equip de govern les ha dei­xat pas­sar. Contínua­ment pas­sen per davant del nos­tre muni­cipi opor­tu­ni­tats econòmiques per cap­tar recur­sos per cons­truir equi­pa­ments i es dei­xen per­dre. Per no par­lar dels fons Next Gene­ra­tion, que no s’han apro­fi­tat, o sub­ven­ci­ons de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que es donen de manera directa als ajun­ta­ments i que tot­hom està apro­fi­tant menys Sant Vicenç. Sant Vicenç no ha acon­se­guit encara cap sub­venció dels roma­nents de la Dipu­tació, perquè aquest equip de govern no té pro­jec­tes per posar sobre la taula.

No fa prou en gene­ral, perquè hi ha un cert dis­curs i una pràctica con­for­mis­tes. L’alcalde sem­pre ens diu que Sant Vicenç és un poble humil, de gent tre­ba­lla­dora, i això ser­veix per jus­ti­fi­car la inacció, la manca d’ambició, la pèrdua contínua d’opor­tu­ni­tats en tants àmbits. Sap greu, perquè és veri­tat que som un muni­cipi humil, però això no vol dir que merei­xem menys que els muni­ci­pis de l’entorn, ans al con­trari. Merei­xem un ajun­ta­ment que faci un esforç per posar aquest muni­cipi al dia, per fer que aquest poble faci el salt qua­li­ta­tiu que fa anys que espera.