política
Front comú per portar als tribunals l’Operació Catalunya
ERC i Junts recorden que hi ha proves de la implicació en la guerra bruta de Rajoy, Cospedal, Fernández Díaz i Sánchez-Camacho
ERC i Junts han registrat formalment una petició a la Mesa de la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés perquè traslladi a la fiscalia els àudios difosos per diversos mitjans de comunicació que acrediten el protagonisme en la guerra bruta de líders populars com l’expresident Mariano Rajoy, l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal o l’expresidenta dels populars a Catalunya Alícia Sánchez Camacho. Volen que es jutgin les “falsedats” i els “indicis de criminalitat” que es desprenen de les compareixences davant la comissió d’aquests tres alts càrrecs, a banda de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, informa l’ACN. Perquè prosperi, la petició hauria de tenir el suport del PSOE, que fins ara no s’ha pronunciat.
ERC i Junts signen conjuntament la petició que ja van anunciar dilluns després de la compareixença de Cospedal, que va negar la veracitat dels nous àudios, en els quals es vanta d’haver fet caure líders independentistes amb espionatges, pagament a confidents amb fons públics i informes falsos i va assegurar que l’Operació Catalunya era “una ficció”. Segons les dues formacions, tant Cospedal com l’exlíder del PPC Alícia Sánchez-Camacho –que també va comparèixer dilluns– “van donar respostes manifestament falses”, igual com ho havien fet prèviament l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i l’exministre Jorge Fernández Díaz. “Durant les seves intervencions davant aquesta Comissió, aquests compareixents van negar qualsevol implicació en aquesta operació, afirmant que l’única Operació Catalunya va ser el cop d’estat dels independentistes catalans’”. Les dues formacions destaquen, però, que RAC1, El Món i La Vanguardia han fet públics àudios que “demostren la participació activa de tots ells en les activitats investigades”. Per això recorden que l’article 502 del Codi Penal estableix que mentir en una comissió de recerca parlamentària “pot constituir un delicte de fals testimoni”, i que la llei disposa que “si de les manifestacions d’un compareixent es dedueixen indicis racionals de criminalitat, la Comissió ha de notificar-lo a la Mesa de la Cambra perquè aquesta ho posi en coneixement del Ministeri Fiscal”.