Fèlix Larrosa
Paer en cap de Lleida (PSC)
“Posem les càmeres amb IA per prevenir els delictes a la ciutat”
“N’hi instal·larem 230 per actuar de forma preventiva contra el malestar que generen a Lleida els petits delictes i l’incivisme”
“El sistema detectarà pautes de comportament sospitoses i avisarà les patrulles policials perquè ho comprovin”
A Lleida no hi ha bandes armades ni delictes greus, però sí petits delictes que generen angoixa Començarem ara amb càmeres al Centre Històric i a l’Horta, i al final en tindrem a tot Lleida
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, arriba a l’equador del mandat amb una posició més còmoda i estable que a l’inici, gràcies a un acord pressupostari amb el grup de Junts, que ha anat acompanyat d’una trentena de pactes en assumptes de promoció econòmica i cultural. Tot i així, el paer en cap continua situant el tema de la seguretat al centre del debat municipal a Lleida (com ja feia quan era a l’oposició del govern de coalició de Miquel Pueyo i Toni Postius), amb l’anunci de la implementació d’un sistema de càmeres de videovigilància als carrers que promet predir els delictes gràcies a la intel·ligència artificial.
Com va la seguretat a Lleida?
Les dades ens diuen que en general hi ha una baixada important en les diferents tipificacions de delictes i faltes. Això no vol dir que puguem abaixar la guàrdia. De fet, aquest és el missatge que vaig traslladar al comissari de Mossos de la Regió de Ponent.
Per què no es pot abaixar?
A veure, el nivell d’eficiència de la policia és altíssim, però no sempre qui la fa la paga. Si algú crema una casa, el detenen perquè la policia fa molt bé la seva feina. Si algú trenca uns vidres o fa un furt, també el detenen. El 70 o 80% de les incidències de tota la ciutat són d’aquest tipus. Però són delictes i faltes que tenen un determinat circuit judicial. Si un tant per cent de la gent que es deté són els que generen el 80 per cent dels delictes, això vol dir que hem d’atacar aquesta situació. I això s’ha de fer amb una major contundència judicial, per evitar la reincidència. Perquè que feliços que estaríem sense aquest 10 per cent o 12 per cent de multireincidents que generen el 80 per cent dels problemes. Aquest cap de setmana s’ha detingut una persona que va entrar a robar a tres establiments. El va detenir la Guàrdia Urbana i el va posar a disposició judicial. El van deixar en llibertat amb càrrecs i al cap de quaranta-vuit hores l’han tornat a detenir després d’haver entrat a robar en dos establiments. Aquesta persona ha generat cinc fets delictius que estadísticament són cinc robatoris. Això s’ha de reconduir sí o sí. I també tenim la qüestió que alguns d’ells són menors i, per tant, inimputables o amb mesures especials. T’estic dient amb això que defenso que els menors vagin a la presó? No. Estic dient que hem de posar en marxa programes de sensibilització, programes d’educació, programes de mediació, programes d’entorn familiar, un pla d’infància. Cal reconduir situacions i refer segurament entorns de famílies vulnerables.
Què proposeu per a la reincidència d’adults?
Com a Ajuntament, nosaltres el que podem fer és la nostra feina, que és actuar de forma reactiva, però especialment actuar de forma preventiva. En aquest sentit, estem en la fase final d’adjudicació d’un nou sistema tecnològic que estem implantant i que té com a objectiu la prevenció de fets delictius. Crec que és un projecte punter a tot Catalunya i confio que ajudarà a resoldre molts problemes.
En què consisteix?
És un sistema de gestió d’informació a través de sensors i càmeres d’observació amb intel·ligència artificial aplicada a l’obtenció d’informació de patrons de comportament que el sistema pot considerar crítics i donar-ne una alerta. Això ens podria permetre actuar fins i tot de forma preventiva, en el moment que el sistema detecti moviments o comportaments que, a través dels models d’intel·ligència artificial, puguin coincidir amb el pas previ a un robatori o qualsevol altre comportament delictiu.
Quan funcionarà, això?
Calculem que aquest any podrem implantar aquest nou model de seguretat ciutadana. Amb això, tindrem tecnologia aplicada a la prevenció. Però també és veritat, i ho he demanat de forma pública i notòria, que també cal revisar els procediments a l’hora d’atendre i jutjar les conductes, per evitar la reincidència.
Som en un sistema garantista, que no aplica mesures dures com la presó preventiva per delictes menors. Quins canvis proposa, vostè?
El que proposo és que se’ns doni alguna solució. Si una persona ha violentat dotze vehicles i se l’ha detingut unes quantes vegades entremig, alguna cosa hi hem de poder fer perquè deixi de fer-ho. Algunes poden ser de caràcter preventiu, com el sistema tecnològic que estem implantant a Lleida. Però un cop el vidre del cotxe s’ha trencat i ha robat a l’interior, alguna cosa s’ha de fer perquè no torni a fer-ho. Perquè a Lleida estem parlant d’això: robatoris, furts, incivisme, delictes menors, però que causen molt malestar als ciutadans. No hi ha bandes armades ni delictes molt greus, però sí una quotidianitat de petits delictes i incivisme que generen angoixa i sensació d’inseguretat.
Amb el sistema tecnològic de vigilància, quantes càmeres es posaran al carrer?
Unes 230 càmeres. Tenim ja la partida per fer-ho perquè forma part de l’acord d’estabilitat pressupostària que vam signar amb el grup de Junts. És un mecanisme de vigilància que té una vocació preventiva, per treballar amb més profunditat tot allò relacionat amb la seguretat.
I la privacitat de la gent que va pel carrer i no vol ser filmada?
Ja ens estan enregistrant amb el sistema de càmeres de vigilància dels establiments privats. Als que al·leguin això, jo els demano una mica de sentit comú: no sé en quina entitat financera ingressen la nòmina que cobren cada mes, però estic segur que quan van a cobrar-la el banc els està enregistrant i ningú no hi veu cap problema. Cada supermercat està enregistrant els clients, i ningú deixa d’anar-hi a comprar per això. Per què ens ha de suposar un problema als que respectem les lleis i fem un ús ordenat de l’espai públic?
Els exemples que posa són de negocis privats, on un pot decidir si hi entra o no. A l’espai públic és diferent, no?
Però és que a nosaltres ens toca vigilar l’espai públic, observar el que hi passa i garantir que tothom en pugui fer un ús segur. I al final, escolti’m, el primer que passa quan algú té un incident a la via pública, ja sigui un robatori, una discussió o un accident de trànsit, és buscar si hi ha càmeres per poder resoldre el cas al seu favor. Siguem sensats. I jo sempre dic que una ciutat segura és una ciutat més lliure, on els ciutadans poden sentir-se més lliures.
On les posaran?
Començarem pel centre històric. També a l’Horta. Unes vint o trenta a cada zona. Al final en tindrem 230 per tota la ciutat, i alertaran la policia en cas de detectar alguna cosa anòmala. Per exemple, si una persona va a les quatre del matí caminant per un carrer i comença a fer moviments estranys, el sistema pot alertar una patrulla de la Guàrdia Urbana per si allà s’hi està produint alguna cosa que mereixi l’atenció dels agents: perquè algú es troba malament, està begut o desorientat i li cal ajuda, o perquè està fent moviments previs per violentar un cotxe o la porta d’un establiment. Serà una bona ajuda, no només des d’un punt de vista penal, sinó també des del punt de vista cívic, per al compliment de les ordenances. Per exemple, per lluitar contra l’incivisme pel que fa als excrements de gossos. És un tema recurrent que sempre reclamen els veïns. I alguns fins i tot m’acaben demanant càmeres per poder identificar els propietaris que no els recullen. També identificar la gent que danya el patrimoni i el mobiliari urbà. Pot ser una bona eina.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.