Miri, jo vull ser alcalde de Lleida. I això no es pot aconseguir des de la cadira, esperant que ens vinguin les propostes, sinó movent-nos i coneixent bé la ciutat i estudiant amb els especialistes què necessita Lleida. L’actual govern del PSC és una pròrroga de l’anterior govern, d’ERC i Junts, i quan veus que la degradació de la ciutat no només no s’ha aturat sinó que continua endavant sense actuacions que hi posin fre, és el moment d’actuar i preparar-nos bé per governar. Per això hem posat en marxa una campanya proactiva per escoltar els experts en cadascuna de les matèries de la gestió de la ciutat. El POUM actual és de l’any 1995 i l’anterior cop que la seva reforma es va posar sobre la taula, el 2019, quan Larrosa era alcalde, va ser un fracàs. Ara es torna a proposar, i des del PP tenim la mà estesa cap al govern, perquè ens interessa que després de 30 anys tinguem un POUM adequat a les necessitats de la ciutat.

L’habitatge és clau. Hem de facilitar que n’hi hagi d’assequible, pensant en les rendes mitjanes, en la gent jove que ha d’emancipar-se i en la gent gran. També necessitem un POUM per recuperar els barris, amb un nou pla de barris, i actuar-hi. Portem dos anys de govern de Larrosa, on ell és regidor específic del Centre Històric, sense que s’hagi aplicat encara cap mesura concreta per recuperar-lo. També necessitem mesures per a la Mariola i per a zones concretes de tots els barris: el Clot, Balàfia, Pardinyes, Templers, Escorxador, Cappont, la Bordeta... També hem vist que necessitem un nou POUM per desenvolupar més sòl industrial a Lleida. Si volem ser capital econòmica, necessitem que hi hagi més metres quadrats de sòl industrial a disposició de les empreses que s’hi volen instal·lar o de les empreses ja existents a Lleida que volen seguir creixent. I també el necessitem per protegir l’Horta. No podem acceptar que hi hagi torres i línies d’alta tensió que passin per aquest espai, perjudicant els veïns i l’activitat primària.

Estava clar que amb Larrosa s’acabaria desenvolupant el projecte comercial de Torre Salses, però el que no ens pensàvem és que s’enfonsaria el projecte del Pla de l’Estació. I, precisament, amb el projecte de Torre Salses el govern necessitava un pla per revitalitzar i recuperar el comerç de la nostra ciutat i l’eix comercial. El POUM ha de parlar sobre com recuperar-lo. No únicament al centre històric, sinó a l’eix comercial i totes les activitats en l’entorn, perquè l’eix comercial ha de ser habitacional, amb gent vivint-hi i els començos a baix, o no serà. Els comerciants necessiten un pla de barris. Allí on hi ha vida hi viu gent, hi ha comerç, però això és importantíssim. Que hi hagi zones residencials, però que hi hagi comerç sota els habitatges, amb suport per als inversors locals que vulguin ajudar a la rehabilitació i els nous habitatges. I amb solucions en la mobilitat.

A Lleida tenim un caos de mobilitat, costa molt desplaçar-se internament, i això dificulta l’activitat econòmica i el comerç. Només ens falta que vulguin tornar ara com a zona blava els aparcaments dissuasius del Camp d’Esports i del Mercat de Pardinyes. L’alcalde no està complint la seva promesa electoral d’habilitar pàrquings dissuasius a les entrades de la ciutat, connectant-los amb autobusos llançadora al centre. En lloc de fer això, el que està fent és estimular l’aparcament privat. Nosaltres continuem defensant un aparcament dissuasiu o low cost a l’hospital Arnau de Vilanova per als usuaris, visites i treballadors. Un altre tema molt important que s’escapa del POUM però que és un tema de ciutat és el model d’inclusió social. Cal deixar d’actuar per imposició, sense escoltar els veïns i comerciants, com s’està fent amb la idea de convertir l’antic hotel de l’estació d’Adif en espai per a temporers. Allò és una porta d’accés a Lleida. Nosaltres proposem un model que reparteixi aquests espais per la ciutat, amb 25 o 30 persones per a cadascun d’ells, com a molt, i en cap cas centres de més capacitat.