“L’alcalde hauria de pensar més en el que volen els veïns”

És molt com­pli­cat, molt com­pli­cat. Perquè, al final, tot i el que nosal­tres diguem en un ple o les idees que puguem tenir, davant de quinze per­so­nes al govern, poc es pot fer. No calia fer aquest pacte, ells podien haver pac­tat amb mi, però no ho van voler, només per motius polítics. A mi m’és igual el par­tit de què tu siguis. Jo el que vull és el millor per a Cassà.

Jo no per­me­tria mai, i ho dic així, ober­ta­ment, que el meu par­tit em digués el que puc fer o no. I la gent pen­sarà: “Això no pot ser veri­tat.” A mi mai mai m’han dit, ni em diran, què puc fer o no en el meu cas. I si jo vull pac­tar o he de pac­tar amb qual­se­vol per­sona, qual­se­vol alcalde, de qual­se­vol par­tit, ho faré per al bé del poble.

S’han obli­dat de la gent gran. I em refe­reixo al geriàtric, que segueix essent insu­fi­ci­ent i amb man­can­ces. Hi ha poques pla­ces i mol­tes per­so­nes grans han de tro­bar lloc a Santa Coloma o a Cal­des. Ho he vis­cut per­so­nal­ment, per una àvia meva, i ha estat molt llarg fins que ha pogut entrar. En molts aspec­tes fan grans anun­cis, però s’obli­den de par­lar amb la gent i de saber què volen els veïns.

Que només fal­ta­ria que no es fes man­te­ni­ment de car­rers i que no es busqués una solució per poder apar­car. La neteja, la segu­re­tat, són coses bàsiques que tot ajun­ta­ment ha de ges­ti­o­nar. Però és que tot això ho faràs tu, ho faré jo, i es farà a tots els pobles. En canvi, no s’anun­cien pro­jec­tes com podria ser pre­ci­sa­ment una nova residència geriàtrica. I el mateix es pot dir res­pecte a la llar de jubi­lats. L’actual casal és una cova, no té llum... En altres pobles el casal de la gent gran és un lloc aco­lli­dor, amb ter­rassa, on pots anar-hi amb els fills i els nets a pren­dre alguna cosa. Aquí és molt trist.

Jo hi vaig estar en con­tra des del pri­mer dia. Crec que no ajuda les per­so­nes grans. Cal bai­xar al ves­pre el cubell, després cal nete­jar-lo. Hi ha gent que no té lloc per guar­dar-los. Hi ha dies que no pas­sen i si tens resi­dus que fan mala olor te’ls has de que­dar a casa. Jo tinc la sen­sació que no viuen al nos­tre món, no viuen al car­rer, no par­len amb la gent. Jo tinc aquesta sen­sació, que no par­len.

Sí, anun­cien que faran un pàrquing, però serà amb zona blava. Jo vaig dema­nar que com a mínim, com a mínim, fos zona verda. Com a mínim. Ja sé que queda molt maco i molt bé, però en un poble com aquest és increïble que tot el cen­tre sigui de zona blava. La gent acaba apar­cant a l’antiga car­re­tera pro­vin­cial, perquè és l’única zona d’apar­ca­ment lliure.

No, i és un car­rer que par­teix el poble. Encara s’hi veuen llar­gues files de cot­xes apar­cats a la vorera. Diuen que quan es faci la paci­fi­cació trau­ran també els cot­xes. No sé on els posa­ran. És un d’aquells casos en què cada vegada que hi ha unes elec­ci­ons tot­hom pro­met que hi posa­ran fil a l’agu­lla, però ningú ha fet res.

Sem­blen que ho faran tot al mateix nivell de car­re­tera. Em sem­bla bé, em sem­bla per­fecte, perquè per aque­lles vore­res, amb un cot­xet o amb un carro de com­pra, no s’hi pot pas­sar. Pel que fa al car­rer Puig­co­gul, també crec que està bé que es faci perquè és un car­rer molt antic i és bo que sigui repa­rat. Em sem­bla per­fecte. El Puig­co­gul és un car­rer antic. Per­fecte.

Jo ho tinc molt clar: el comerç i la indústria. Cassà sem­pre ha estat pio­nera indus­tri­al­ment, i ho hem de tor­nar a ser, com abans. Tenim grans empre­ses i les hem de poten­ciar. I el comerç sí que neces­sita molt suport. Cal fer acti­vi­tats per donar-li visi­bi­li­tat. I aquests ajuts que donen per obrir empre­ses, que siguin de veri­tat, perquè si mires la lle­tra petita, és molt més com­pli­cat del que venen.