Brasil
L’expresident brasiler Jair Bolsonaro anirà a judici per intent de cop d’estat
El Tribunal Suprem acorda per unanimitat admetre la denúncia de la fiscalia contra ell i set acusats més per la trama colpista
El Tribunal Suprem del Brasil ha acordat aquest dimecres, per unanimitat, admetre la denúncia de la fiscalia general de la República contra l’expresident brasiler Jair Bolsonaro i set acusats més d’haver intentat un cop d’estat el 2023 per continuar en el càrrec malgrat la victòria de Luiz Inácio Lula da Silva a les eleccions de 2022.
Els vuit imputats s’enfronten a penes que poden arribar a un total de quaranta anys presó. Els cinc delictes per qual estan investigats estan castigats amb penes que van dels sis mesos als dotze anys cadascuna, per bé que la llei brasilera limita a trenta anys la privació de llibertat.
L’acusació més greu és la del cop d’Estat, que es defineix com l’“intent de deposar, per mitjà de la violència o amenaça greu, el govern legítimament constituït”, amb una pena que va dels quatre als dotze anys de presó.
Bolsonaro també està imputat per l’intent d’abolició violenta de l’Estat democràtic de dret, que es castiga amb entre quatre i vuit anys d presó. Aquest tipus penal posa el focus en l’intent d’“impedir o restringir l’exercici dels poders constitucionals”, cosa que inclou, a més de l’executiu, el poder legislatiu i el judicial.
La fiscalia també acusa l’expresident de liderar una organització criminal armada, un delicte que es castiga amb una pena d’entre tres i vuit anys de presó. La condemna pot augmentar si se li apliquen agreujants com haver exercit el comandament, ser funcionari públic o si l’actuació va contemplar l’ús d’armes de foc.
Els altres dos delictes estan relacionats amb les destrosses que els manifestants van provocar a les seus del Tribunal Suprem, el Congrés i la presidència e 8 de gener de 2023. Un, el de deteriorament de patrimoni protegit, comporta penes d’entre un i tres anys de presó per a qui intenti actuar per “destruir, inutilitzar o deteriorar” béns protegits per la llei. L’altre, el de dany qualificat contra patrimoni públic, preveu penes d’entre sis mesos i tres anys de presó.
Judici ràpid
La decisió del Suprem obre el camí per jutjar els principals acusats per la trama colpista. El judici se celebrarà a la Sala Primera i, tot i que encara no s’ha fixat la data, se celebrarà abans no acabi l’any. Segons la premsa brasilera, el tribunal vol evitar que el procés coincideixi amb la campanya de les eleccions presidencials de 2026.
En aquest sentit, el procés penal pot complicar les possibilitats de Bolsonaro de repetir coma candidat. Ell mateix ha criticat la celeritat de l’alt tribunal en aquest cas i ha denunciat que els jutges intenten “impedir que jo arribi lliure a les eleccions perquè saben que, en una disputa justa, no hi ha cap candidat capaç de guanyar-me”. “Tots diuen que el procés acabarà abans de final de 2025, tot i que no hi ha precedents per a tal celeritat en un cas d’aquesta dimensió. I per què? Perquè tots sabem que el que està en marxa és, en realitat, una espècie d’atemptat jurídic a la democràcia: un judici polític i conduït de manera parcial”, ha argumentat.
Els cinc magistrats que jutjaran Bolsonaro i set altres alts càrrecs del seu govern i militars estan considerats de tendència progressista i amb fam de ser implacables amb altres processats per trencar l’ordre democràtic. El president de la Sala Primera és Cristiano Zanin, de 49 anys, va ser advocat personal de l’actual cap d’Estat brasiler, que el va proposar per al càrrec el 2023.
També és proper a Lula da Silva el jutge Flávio Dino, que va ser Ministre de Justícia fins que el president el va nomenar el 2024 per al Suprem.
El tercer magistrat és Alexandre de Moraes, instructor del procés per l’intent de cop. Considerat un jutge estrella al Brasil, és membre del Suprem des de 2017, quan va ser nomenat per l’aleshores president conservador Michel Temer, de qui era Ministre de Justícia. De Moraes va dirigir el Tribunal Superior Electoral a les eleccions de 2022, que Bolsonaro va perdre contra Lula. Segons la investigació policial, la trama colpista va contemplar assassinar-lo.
L’única dona de la Sala Primera –i també dels onze magistrats de l’alt tribunal– és Cármen Lúcia Antunes, que també va ser nomenada per Lula da Silva, però el 2006, durant el primer dels seus tres mandats. El 2026 deixarà el càrrec perquè complirà els 75 anys, l’edat màxima per a exercir com a jutge del Suprem.
Un altre veterà del tribunal és Luiz Fux, que va ser proposat el 2011 per l’aleshores presidenta Dilma Rousseff. Fux va presidir el Suprem entre 2020 i 2022, a l’època en què Bolsonaro va començar a desafiar al poder judicial per les seves resolucions per contenir el virus.