política
Aliança Catalana es dispararia amb fins a deu diputats a costa de Junts
El CEO detecta un transvasament clar, de fins a un 10% de votants dels de Puigdemont als d’Orriols
La resta de la fotografia política es mantindria estable, amb una ERC que millora lleugerament expectatives
El sí a la independència cau per sota del 40% per primer cop des que es va començar a preguntar al 2011
Aliança Catalana (AC) multiplicaria per quatre o cinc els seus dos diputats actuals i es dispararia fins a una forquilla d’entre 8 i 10 escons en unes eleccions al Parlament, a costa sobretot de Junts, que dels 35 actuals cauria a entre 27 i 29, i se situaria per primer cop per sota dels 30. Aquest és el principal moviment tectònic que detecta el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que s’ha presentat aquest matí, a partir de 2.000 entrevistes personals realitzades entre el 14 de febrer i el 14 de març. “Hi ha un clar canal de transferència d’antics votants de Junts cap a AC, que ara mateix estaria sobre el 10%”, ha verbalitzat el director, Joan Rodríguez Teruel, que explica que es notaria a les quatre circumscripcions, tot i que ha matisat que en ser mostres petites hi pot haver un marge d’error més gran en aquest tipus de números. En tot cas, Junts és el partit amb una menor fidelitat, ja que ara el votarien tot just el 74% dels que ho van fer en les últimes eleccions, pel 79% d’ERC, mentre en la resta de partits la xifra supera el 80%.
Això sí, segons ell el transvasament de vots cap a la ultradreta catalana també pot afectar altres partits, tot i que en “menor intensitat”. De fet, també un 4% de votants de Vox diuen que ara votarien AC. “Hi ha paral·lelismes clars entre ambdós partits que ens fan presumir que allà hi ha electorats que estan connectant-se; els diferencia sobretot l’àmbit nacional, però fora d’això tenen més similituds que diferències”, constata Rodríguez Teruel, que en tot cas apunta que AC pot tenir més camp per córrer perquè el percentatge que valora molt bé Sílvia Orriols, la seva líder, “és superior al que la votaria”.
Pel que fa a la resta, l’enquesta constata “molta estabilitat”, i resultats molt similars als de les eleccions del maig passat. Només ERC millora lleugerament expectatives, ja que la seva forquilla passa dels 20 actuals a entre 21 i 23 diputats. El PSC consolida el seu lideratge, amb entre 41 i 43 diputats (ara en té 42), mentre Comuns (entre 6 i 7, pels 8 actuals) i CUP (entre 3 i 4, els que té ara) es mantenen amb lleugeres expectatives a la baixa. PP (entre 14 i 16, pels 15 actuals) i Vox (entre 10 i 12, pels 11 actuals) mantindrien la seva representació. “L’estimació electoral mostra una tendència de continuïtat respecte l’anterior baròmetre coherent amb altres patrons comuns en la resta de l’enquesta”, resumia Rodríguez Teruel, que en tot cas ha advertit que en no haver-hi ara un context electoral l’escenari “no és prou definit”.
ERC continua sent la “segona opció” preferida per als votants del PSC, Junts i la CUP, mentre Junts seria la segona opció principal per als votants d’ERC. El PSC ho seria per als votants dels comuns, i els del PP i Vox s’intercanviarien entre ells. Pel que fa als líders, un 61% aprova Salvador Illa (PSC), pel 54% que aprova Oriol Junqueras (ERC), a qui curiosament coneix més gent que al president (93% contra el 90%), si bé aquí el líder és Carles Puigdemont (Junts) amb el 90%, si bé només l’aprova el 36%. En tercer lloc, el 50% aprova Jéssica Albiach, aquesta, això sí, amb un índex de coneixement molt més baix(47%), fins i tot menor que el d’Orriols (56%), a qui aprova el 35%.
El PSC, hegemònic al Congrés
En unes eleccions al Congrés la fotografia seria molt similar a l’actual, amb la principal novetat de la caiguda de Sumar arran del trencament amb Podemos. Dels 7 diputats que van obtenir conjuntament el 2023 a Catalunya, ara Sumar en conservaria 2 o 3, i Podemos, 1. El PSC mantindria l’hegemonia i consolidaria els 19 diputats actuals, amb l’expectativa fins i tot de poder créixer fins als 21. ERC mantindria els set actuals o en guanyaria un, i Junts, ara també amb 7, es quedaria entre 6 i 8. El PP, ara amb 6, en tindria entre 5 i 7 tot i que superaria Junts en expectativa de vot, i Vox en tindria 2 o 3 (ara en són 2). La CUP, actualment sense representació, hi podria tornar a tenir un escó.
El sí, per sota del 40%
Pel que fa al suport a la independència tampoc hi ha novetats en les tendències, tot i que el sí cau per sota del 40%, fins al 38%, per primer cop des que la pregunta dicotòmica es va introduir el 2011. En canvi, el no es consolida en el 54%. També si la pregunta és més oberta sobre quina és la preferència en les relacions entre Catalunya i Espanya, cauen igualment per primer per sota del 30% -fins al 28%- els que assenyalen que volen un nou estat independent. En aquest cas, l’opció preferida és l’actual -una comunitat autònoma dins de l’Estat, amb un 36%-, pel 22% que s’inclinaria per un estat dins d’una Espanya federal. Un 8% voldria que fos considerada una simple regió d’Espanya. “Estem assolint registres anteriors al procés, aquests són propis del 2009 o 2010, abans de la crisi de l’Estatut”, exposava Rodríguez Teruel.