El Tribunal Penal de París farà publica demà la sentència sobre la presumpta malversació de fons públics de la Unió Europea per part del partit Reagrupament Nacional (RN). La seva líder, Marine Le Pen, l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot i una vintena de membres més de la formació estan acusats de fer treballar pel partit els assistents que l’Eurocambra posa a disposició dels eurodiputats. La Fiscalia va sol·licitar contra Le Pen cinc anys de presó –tres d’ells exempts de compliment i els dos restants sense ingrés– i 300.000 euros de multa. A més, va incloure una petició complementària que s’ha convertit en la part més important del cas: cinc anys d’inhabilitació per a càrrec públic amb aplicació immediata, fins i tot en el cas previsible d’una apel·lació.Per a l’alcalde de Perpinyà es reclama divuit mesos de presó, tres anys d’inhabilitació i multa de trenta mil euros. Una sentència en contra truncaria la quarta carrera de Le Pen per a la presidència de França, amb noves eleccions previstes per al 2027, després d’haver aconseguit dues vegades la segona volta, sempre en progressió ascendent. La líder ultradretana apareix com una seriosa favorita per a aquests comicis, al capdavant d’un partit que encadena èxits a les urnes i que sembla haver trencat els sostres que, tant a ella com al seu pare, li han tancat fins ara les portes de l’Elisi.

Le Pen va defensar la seva innocència durant els dos mesos, de setembre a novembre del 2024, que va durar el judici. L’acusació particular, que representa el Parlament Europeu, eleva a més de 6,8 milions d’euros el perjudici patit. Els fets que es van jutjar l’any passat comprenen des del 2004 al 2016. En aquest període, la fiscalia va acusar el Front Nacional, rebatejat posteriorment com a Agrupació Nacional (RN) que els assistents parlamentaris assignats a formació no treballaven per als europarlamentaris, sinó per al partit. Segons l’acusació, molts amb prou feines trepitjaven l’Eurocambra, mentre que va quedar acreditada la seva presència assídua als locals del partit, on bona part tenia, a més, un càrrec assignat.

La líder ultradretana va explicar durant la vista que buscaven assistents parlamentaris amb compromís polític i que treballaven de forma conjunta, sense fer distinció entre la feina de casa parlamentàries i les partidistes.

Una pràctica que no va cridar l’atenció del Parlament Europeu mentre l’extrema dreta va tenir un petit grup parlamentari. L’any 2014, però, quan la formació va ser la més votada a França i va enviar 24 parlamentaris a la cambra l’afer va esclatar. El llavors president de l’Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, va presentar una denúncia el 2015 que va desembocar en gairebé deu anys de recerca i va acabar en judici.