La reforma de les pensions que va aprovar el govern de Pedro Sánchez en l’anterior legislatura i amb José Luis Escrivá de ministre de Seguretat Social ha obtingut un aprovat raspat de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Entre l’opció de l’aprovació despreocupada i l’opció de prémer el botó del pànic i exigir ajustos i mesures addicionals, l’organisme que dirigeix Cristina Herrero tria un camí intermedi: constata el compliment de la regla de despesa pactada amb la Comissió Europea però, alhora, alerta que la sostenibilitat del sistema no ha millorat i per això eleva la previsió de creixement de la despesa fins al 2050 en un context en què la Seguretat Social necessitarà cada vegada més transferències de l’estat.

D’acord amb l’informe publicat aquest dilluns, l’Airef situa la despesa en pensions en el 14,6% del PIB de mitjana en el període 2022-2050, mentre que les mesures d’ingressos ascendeixen a l’1,4% del PIB. El resultant entre despesa i ingressos, per tant, és una diferència del 13,2%, només una dècima per sota del nivell que hauria obligat a activar l’anomenada “clàusula de tancament” i la necessitat de planejar mesures. És una dècima, però, que permet al govern de Sánchez cantar victòria.

Segons l’Airef, la sostenibilitat del sistema de pensions no ha millorat i el creixement de la despesa fins al 2025 s’eleva a 3,4 punts del PIB. L’ens supervisor dels comptes públics, a més, qüestiona la metodologia de la regla de despesa fixada pel govern en la reforma de pensions. “No constitueix un indicador de sostenibilitat” i “disminueix la seva capacitat de supervisió i independència”, etziba l’Airef al govern. Es dona la circumstància que Escrivá –ara amonestat tot i rebre l’aprovat raspat– va presidir l’Airef del 2014 al 2020 i ara ja no es troba al govern de Sánchez per rebre les amonestacions perquè des del setembre del 2024 és el governador del Banc d’Espanya.

La reforma de pensions impulsada per Escrivá va ser aprovada la passada legislatura en diversos trams i de forma negociada amb sindicats i patronal en taules en què el Ministeri de Seguretat Social sempre va comptar amb el suport d’UGT i CCOO però no sempre amb l’aval de la CEOE i Cepyme. La nova normativa, entre d’altres mesures, incorporava l’increment de les bases màximes, la creació d’una quota de solidaritat per part del salari que no cotitzava per superar el topall màxim de cotització (és de l’1% el 2025 i anirà escalant a un ritme de 0,25 punts per anys fins arribar al 6% eln 2045) i l’enfortiment del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), que passa del 0,6% a l’1,2% el 2029 tot seguint un ritme d’una dècima de pujada per any. La finalitat del MEI és dotar de recursos addicionals el Fons de Reserva, la guardiola de les pensions que es va buidar gairebé del tot durant l’anterior crisi econòmica pel dèficit de la Seguretat Social. La previsió del govern és que la guardiola de les pensions acabi la legislatura el 2027 amb almenys 3.000 milions d’euros.