Satisfeta al cent per cent, no, perquè m’agradaria que els projectes avancessin més ràpid, però estic satisfeta amb la previsió que tenim. Aquest i l’any que ve es veuran els resultats.

Ara sí. Quan pensàvem que la podíem obrir va venir un temporal i ens va obligar pràcticament a començar de zero . A més, hi intervenen moltes administracions, en aquest projecte, però ara ja està oberta.

És una molt bona notícia. No podem concretar com quedarà la peça d’aquest hub tèxtil, però ha sigut una feina de mesos amb un resultat molt positiu.

S’ha d’elaborar un estudi de mobilitat pel que significarà 1.500 persones treballant en aquest hub, i no podem oblidar la reurbanització de la zona. A més, teníem previst fer per fases la urbanització de l’avinguda de la Platja i ara la podrem tirar endavant en una única fase. Esperem iniciar-ho tot abans que s’acabi el mandat.

Nosaltres respectem els processos judicials i estem a l’expectativa del que passarà.

Mentre es consideri necessari hi hauria aquesta presència de les forces de l’ordre, tal com es van comprometre a fer el president Salvador Illa i la consellera Núria Parlon. A més, s’ha reforçat el dispositiu Límit. Tot plegat, coordinat amb la Policia Local. En aquest escenari també ha entrat amb més força la Guàrdia Urbana de Barcelona.

S’ha fet molt i s’hi han abocat molts recursos i hem de donar gràcies que existeix el Consorci de la Mina, que no només ha fet una feina urbanística. Hi ha hagut un procés de transformació que no s’ha enllestit encara, però no podem negar que hi ha hagut molta transformació urbanística i social. S’ha d’intensificar? Segurament, i hi estem treballant.

Forma part del nou acord per seguir transformant el barri. La Mina és un espai de vulnerabilitat però qui crea problemes de seguretat o delinqüencials és una minoria, però fa molt de soroll i distorsiona el dia a dia d’un barri que vol viure tranquil.

La decisió es va prendre en un context de crisi mundial i va haver-hi un fre en inversions i recursos. Però mai hem deixat de fer la feina social. Hi ha un factor desencadenant: el fenomen de la droga. Si no existís no parlaríem ara de problemes de cohesió social i sí de problemes de vulnerabilitat. Probablement hem anat més lents del que es necessitava però no podem oblidar que hi ha molts casos d’èxit. És cert que hi ha un reducte de persones que és molt difícil que puguin sortir d’aquest bucle, però hem d’intentar que cada cop siguin menys. Sempre he dit que el gran mal de la Mina és la droga. Que gent jove s’enganxi a la venda, no tant al consum, i que això els empoderi i se sentin els amos del barri, fa que estiguem perdent una part important de la societat que podria fer altres coses. I el 2030 no és l’horitzó. Tenim una directriu molt clara del president: si pot ser el 2028, millor que el 2029; si pot ser el 2027, millor que el 2028. Gestionar la part social de les persones que hi viuen és molt complex i no podem estigmatitzar tothom. La part delinqüencial es tractarà com a tal i la part humana, com a tal, que és el que toca.

Parlem d’un projecte d’una envergadura brutal. És l’horitzó però aquest mandat no serà possible. Si a l’Hospitalet ha vist la llum una operació similar, per què no és possible aquí? És un tema de voluntat i de buscar els recursos. Ara ens hem presentat a un pla d’actuació integral junt amb Badalona i l’Àrea Metropolitana, però mentrestant hi podria haver un projecte transitori. Per què no fer una mirada i recuperar espais, que siguin espais de convivència amb una millora en enllumenat, amb algun arbre, algun parc infantil…

S’haurà d’analitzar, però el tema és que no volem continuar com estem.

La piscina del poliesportiu Ricart me l’he pres com una qüestió personal. És un problema de recursos econòmics. Quan es va tancar va ser perquè hi havia una esquerda i podia provocar filtracions. Quan es va fer l’obra del poliesportiu la piscina no es va tocar perquè havies d’entrar en una nova normativa i fer una reforma integral per poder reobrir-la. Això costa un milió d’euros.

O no s’ha prioritzat aquesta actuació perquè n’hi havia d’altres. En crisi i en pandèmia es van prioritzar les persones i les polítiques relacionades amb serveis socials, ocupació i educació. Però no hem tancat la possibilitat d’anar a la piscina, en tenim d’altres. Tenim la del Marina Besòs, amb setze carrers.

És el que miro d’explicar-te. Estem mirant de revertir la manca d’inversió que hi ha hagut durant una dècada. Això no es fa ràpid. No estem endeutats però tenim unes regles de despesa que hem de complir. Abans d’acabar el mandat, Ricart ha d’estar licitat i Marina Besòs, abans de l’estiu. Ara l’estem gestionant nosaltres però necessitem treure’l a licitació.

Va haver una denúncia i vam haver de tancar l’espai. Hem hagut d’ordenar les coses i la piscina, dels anys setanta, necessita un projecte integral. Hem de veure que no només és fer-la, hem de tenir recursos per mantenir-ho. Un cop Marina Besòs estigui adjudicat, ens posarem amb aquest tema. També tenim un PAM que és el nostre camí a seguir.

S’ha notat algun canvi però hem de reajustar qüestions. Estem parlant d’un contracte amb dues fases i la inversió en maquinària i flota, que és cap on anem, es veurà a partir de l’any que ve. Tindrem contenidors preparats perquè qui faci bé el reciclatge pagui menys.

Anem avançant. Ja tenim adjudicat qui ha de fer el projecte del Catalunya Media City i per altra banda des del Consorci s’han posat en marxa les licitacions de la urbanització de la zona i del parc metropolità.