Cadaqués sempre ha estat en un racó del mapa. I no en sentit pejoratiu. De fet, ha estat una població escollida per pintors i artistes en general que buscaven un espai salvatge, gairebé pendent de ser descobert. Ja ho té, això, a vegades, ser una mica esnob, artísticament parlant, és clar. Ho podríem dir també d’una altra manera: sempre ha menjat una mica a part. De fet, és el poble més oriental de Catalunya, de la península Ibèrica i de l’Alt Empordà. L’aïllen les muntanyes del Pení de la resta de l’Alt Empordà. Segurament per això, Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat de la resta de la comarca fins a les acaballes del segle XIX. En bona part, aquesta població, retratada pels daguerreotips de Valentí Fargnoli, el gran fotògraf ambulant que va recórrer durant dècades els pobles i paisatges de les comarques gironines, va canviar la mirada amb l’esclat del turisme. No va ser com Lloret de Mar, és clar, però també es va veure sacsejada. Això s’ha acabat i del tot. I ara hem topat de cara amb la nova massificació o, si més no, la 2.0.

L’alcaldessa, Pia Serinyana, ens explica en l’entrevista que fins ara el municipi s’havia escapat de la massificació. Un concepte que, a la pràctica, no deixa de ser morir d’èxit. Ara es vol revertir. I no serà pas fàcil. Perquè del que es tracta és de definir un model turístic que sintetitzi la idiosincràsia pròpia de Cadaqués. Però això, a la vegada, implica tenir en compte la gent que hi viu tot l’any. I aquí els reptes encara es compliquen més, en vista de la greu crisi d’habitatge que es dona arreu de la geografia catalana. Això els ha portat a impulsar la redacció d’un pla estratègic de turisme. En aquest sentit, la cap de l’oposició, Ester Martín (Juntes per Cadaqués), que en defensa la redacció, deixa clar que el municipi no n’ha tingut mai cap de definit. En aquest sentit, Martín demana la necessitat que aquest pla es faci de manera participativa, amb totes les aportacions possibles. Un repte important i que l’alcaldessa defineix així: “El repte per a nosaltres és mantenir un bon equilibri entre poder viure del turisme, que és la nostra principal font d’ingressos, i a la vegada donar una qualitat de vida als que hi vivim tot l’any, als residents.” I hi afegeix: “Cal promoure un turisme de qualitat que respecti, com de fet ja hem fet fins ara, l’entorn i tota la cultura del nostre poble. Volem preservar aquesta essència cultural i artística de Cadaqués, que sempre ha sigut un poble amb un punt de trobada d’artistes. Un treball que no ha d’oblidar protegir el patrimoni natural i arquitectònic, perquè és el que ens fa únics.” Un treball que disposa d’un ajut de 2,69 milions d’euros del fons Next Generation. En un termini de tres anys, s’han de dur a terme 21 actuacions agrupades en quatre eixos principals: transició verda i sostenible, millora d’eficiència energètica, transició digital i competitivitat. Aquest és un treball que no ve d’ara. Segons l’alcaldessa, el primer mandat –aquest és el segon– es va “fer endreça a l’Ajuntament per després poder treballar projectes a llarg termini”.

Un dels projectes que es volen impulsar, segons explica l’alcaldessa, és fer més amable la riera de Cadaqués: “La volem dignificar de tal manera que quan no hi baixi aigua sigui un lloc amable per anar-hi. Ara hi ha unes voreres molt altes, molt estretes. Volem fer un concurs d’idees per escollir el millor projecte per arreglar i recuperar aquest espai.” Del que es tracta és d’integrar-lo al municipi perquè sigui més atractiu i, a la vegada, que també serveixi per relligar més el nucli. De fet, la riera és una de les entrades del poble i, un cop arreglada, es pot convertir en una zona de passeig des de l’aparcament, on es deixaria el cotxe, fins al centre.

Un tema important que preocupa els ajuntaments és el tractament dels residus, i més amb les noves directives europees, segons les quals el cost del servei no ha de ser deficitari. Els residus, doncs, importen. A Cadaqués s’ha posat en marxa un nou model d’escombraries i neteja viària amb l’objectiu definit i a la vegada ambiciós d’arribar el 2030 al 60% de recollida selectiva. El servei ha estat adjudicat a l’empresa GBI Paprec, que relleva Urbaser, que ha fet la feina durant dues dècades. A més, s’ha dut a terme una important inversió, que voreja els 600.000 euros, per renovar la deixalleria municipal i, a la vegada, adquirir nova maquinària, a més d’apostar per la digitalització de la gestió. Parlàvem abans del repte de doblar la taxa de reciclatge, que ara és del 30%, i saltar, el 2030, al 60%. El pla per assolir-ho és aplicar un seguit de mesures en els mesos vinents i, especialment, apostar per campanyes informatives. El canvi comporta l’aplicació, entre altres millores, d’un nou servei de recollida orgànica, així com un servei gratuït de recollida de voluminosos, poda, oli usat, roba d’origen domèstic i penjadors i altres elements plàstics. S’instal·laran galledes de recollida selectiva en els punts d’arribada de vaixells, mentre que també hi ha previstes neteges especials en el cas de crescuda d’aigua per culpa dels temporals, un camió cisterna per aiguabatre els carrers, i neteges d’aigua calenta a partir d’una hidronetejadora.

Aquest any, l’Ajuntament té un pressupost de 9.168.541 euros, que representa un increment de l’1,82% pel que fa als ingressos i a les despeses respecte a l’últim any. Des del 2019, el pressupost ha crescut gairebé un 50%. En només cinc anys, s’ha passat dels 6,2 milions d’euros als 9,2 milions actuals, en bona part gràcies a l’augment de les subvencions i també a la racionalització, gestió i control de la despesa. L’increment acumulat durant aquest mateix temps és del 109%, i s’arriba fins als 12.880.484 euros si es tenen en compte també les subvencions obtingudes dels fons Next Generation –uns 3,7 milions d’euros–, partida que no figura en el pressupost ordinari. Potenciar el desenvolupament sostenible, enfortir els serveis públics i fomentar la cultura i l’educació esdevenen els pilars fonamentals a partir dels quals s’ha treballat aquest pressupost. Pel que fa als ingressos, destaca un augment en determinats impostos i taxes.