La reforma de les pensions aprovada pel govern de Pedro Sánchez en l’anterior legislatura i amb José Luis Escrivá de ministre de Seguretat Social va obtenir ahir un aprovat justet de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en el seu primer examen. Entre l’aprovació incondicional i prémer el botó del pànic i exigir ajustos, l’organisme dirigit per Cristina Herrero tria un camí intermedi: constata el compliment de la regla de despesa pactada amb la Comissió Europea, però alerta que la sostenibilitat del sistema no ha millorat i eleva la previsió de creixement de la despesa fins al 2050 en un context en què la Seguretat Social necessitarà cada vegada més transferències de l’Estat.

En el seu informe, l’Airef situa la despesa en pensions en el 14,6% del PIB de mitjana en el període 2022-2050, mentre que les mesures d’ingressos escalen a l’1,4% del PIB. El resultat és una diferència del 13,2%, només una dècima per sota del nivell que obligaria a activar la “clàusula de tancament” i la necessitat de noves mesures. És una dècima que permet a Sánchez cantar victòria. El vigilant dels comptes públics, però, qüestiona la metodologia de la regla de despesa fixada pel govern perquè “no constitueix un indicador de sostenibilitat”.

La reforma de pensions impulsada per Escrivá era aprovada la passada legislatura en diversos trams i de forma negociada amb sindicats i patronal. Entre d’altres mesures, incorpora l’increment de les bases màximes, la creació d’una quota de solidaritat per part del salari que no cotitzava per superar el topall màxim de cotització (és de l’1% el 2025 i va escalant a un ritme de 0,25 punts per any fins al 6% el 2045) i l’enfortiment del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), que passa del 0,6% a l’1,2% el 2029 a un ritme d’una dècima per any. L’objectiu del MEI és dotar de recursos addicionals el Fons de Reserva, la guardiola de les pensions exhaurida en la crisi.