Política

En mode de contenció i espera

El municipi està aplicant el pla de sanejament imposat després de tenir problemes de tresoreria

Aquest fet impedeix avançar en les inversions, tot i que hi ha projectes, ja concedits, en marxa

L’estació del TAV, l’ampliació del PGA i una segona pista a l’aeroport, tres grans projectes en espera

El mandat va començar amb molta tensió per temes econòmics i per la mort de l’alcalde, Joan Pagès

Vilobí d’Onyar presenta la curiositat de ser un municipi que pertany a la comarca de la Selva, però que, al mateix temps, forma part de l’àrea urbana de Girona, ja que la capital gironina queda a només dotze quilòmetres de distància. El poble està situat en una petita plana a la dreta del riu Onyar. El seu centre urbà va anar creixent a l’entorn de l’església parroquial de Sant Esteve i també al voltant de l’antic castell. A mesura que ha anat creixent, la resta d’actuacions urbanístiques s’han anat desenvolupant seguint la carretera de Santa Coloma.

El terme municipal comprèn tres pobles: Vilobí mateix, que és el centre administratiu, Salitja i Sant Dalmai. Salitja va ser incorporat a Vilobí el 1846, mentre que el poble de Sant Dalmai hi va ser agregat el 1910. Salitja queda a l’esquerra del riu Onyar i prop del volcà de la Crosa de Sant Dalmai; situat a uns 10 quilòmetres de la ciutat de Girona, limita amb les poblacions de Sant Dalmai, Estanyol, Aiguaviva, Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar. Per la seva banda, Sant Dalmai, també a l’esquerra del riu, va ser agregat després de formar part del municipi de Brunyola.

Ara farà un any, l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar va iniciar la implantació d’un pla de sanejament pressupostari per poder fer front a un dèficit acumulat d’1.215.000 euros. Aquesta situació va deixar la tresoreria municipal sense liquiditat i amb greus problemes per poder pagar els proveïdors. Aquest deute ha tallat ara la capacitat d’inversió i, fins i tot, ha fet aturar el projecte de nova biblioteca, amb una inversió prevista de més de 2 milions d’euros. “Entre dues subvencions no arribàvem a la meitat de la inversió, i l’Ajuntament no podia assumir la resta”, explica l’actual alcalde, Lluís Salvi. A més, el consistori es troba que haurà de tornar una subvenció per a la biblioteca que ja es va gastar en altres despeses.

El consistori va dissenyar un pla de xoc inicial que preveia demanar un crèdit de 900.000 euros, a tornar fins al 2035, i l’avançament del fons de cooperació de la Diputació de Girona (366.000 euros) dels propers tres anys. En paral·lel s’estan fent passos per tornar a l’equilibri pressupostari, el qual podria ser una realitat d’aquí a un o dos anys: “Cal gestionar millor els serveis perquè hem detectat que fins ara es feia de forma poc adequada”, afegeix Salvi. Això ha inclòs, segons les mateixes fonts, retallar despeses en neteja viària i en personal, eliminar serveis no obligatoris o incrementar i ajustar les taxes i els impostos municipals als serveis que presta l’Ajuntament. Lluís Salvi ja va advertir que l’any 2024 seria “magre”, i va anunciar una època de contenció, però en aquest curs espera iniciar i executar algunes inversions ja finançades per no perdre les ajudes concedides. Està en marxa la construcció de les depuradores de Salitja i de Sant Dalmai i l’equip de govern preveu tirar endavant una ampliació de la biblioteca.

Tres grans projectes a la zona

Si hi ha un projecte ferroviari promès pendent a les comarques gironines és el de la construcció d’una estació del TAV a l’aeroport de Girona per intentar donar un nou impuls a les instal·lacions. Ha estat sobre la taula durant més d’una dècada, fins que el mes de febrer passat el Ministeri de Transports va aprovar definitivament l’estudi informatiu per construir la nova estació del TAV a l’aeroport Girona-Costa Brava. El ministeri tenia dues opcions sobre la taula per construir la futura estació d’alta velocitat a tocar de l’aeroport de Girona. Una comportava un trasllat d’un quilòmetre amb autobús entre la infraestructura ferroviària i l’aeroportuària, i l’altra són 600 metres a peu. L’estudi informatiu aprovat pel ministeri ha dictaminat que aquesta segona opció és la millor i que s’executarà amb una passarel·la elevada que permetrà als passatgers desplaçar-se a peu entre l’estació i l’aeroport,

En l’estudi s’ha apostat per l’alternativa 2, que representarà una inversió de 126,7 milions d’euros i que consistirà a aixecar l’estació, desplegar una passarel·la per a vianants per connectar-la amb l’aeroport i un ramal per als trens llançadora des de Barcelona. L’estació s’ubicarà a la perllongació de les vies del PAET (punt d’avançament i estacionament de trens) existent a la línia de l’alta velocitat al terme de Vilobí. Segons l’estudi de demanda realitzat, l’estació podrà captar uns 3,1 milions d’usuaris anuals.

D’altra banda, també al terme de Vilobí, el circuit de Golf Camiral, antigament conegut com a PGA Catalunya, està executant una ampliació de les seves instal·lacions. Són 100 hectàrees en què està projectat fer-hi un celler i una vinya, una hípica i dos grans llacs on es puguin fer activitats aquàtiques. Precisament, la proximitat amb Vilobí pot beneficiar el circuit de golf, ja que quan es faci l’estació del TAV, permetrà atreure més clients, alguns dels quals poden estar interessats a comprar cases per viure al complex, ja que l’estació millorarà les connexions amb Barcelona. El conseller delegat del PGA, David Plana, ja havia confirmat una inversió de 34 milions d’euros en un llac artificial amb un espai d’oci i restauració, una hípica i unes instal·lacions al costat dels camps d’entrenament del Girona (La Vinya).

Finalment, el municipi està pendent de la possibilitat que es porti a terme la construcció d’una segona pista a l’aeroport de Girona, la qual podria absorbir més trànsit de l’aeroport de Barcelona.

Així doncs, Vilobí és un municipi que es troba en un moment econòmic de contenció, que ha d’esperar a executar projectes previstos, però que s’està recuperant dels entrebancs que ha sofert en els darrers anys. El canvi de govern al davant del consistori –l’anterior alcaldessa, Cristina Mundet, ocupava el càrrec des del 2015– ha portat una sèrie de canvis en la manera de fer que, en més d’una ocasió, han provocat enfrontaments entre els grups municipals.

L’actual mandat va començar amb molta tensió, per una banda per la situació econòmica, però també perquè, poc després de les eleccions, es va haver de fer front a la mort sobtada de qui havia estat escollit com a alcalde, Joan Pagès.

Villa Albini
Les restes més antigues trobades al terme de Vilobí d’Onyar corresponen a l’època romana, concretament s’ha trobat ceràmica comuna, àmfora romana i vidre antic en una lleugera elevació sobre les terres planes de l’entorn del castell de Vilobí. El topònim ja és citat en documents molt reculats. L’any 882 és anomenat “Villa Albini” i l’església és esmentada l’any 1064. També trobem esmentats en època medieval la capella de Santa Margarida, existent l’any 1290; el castell de Vilobí, que al segle XIV pertanyia a Ramon Malards; Salitja també és esmentat al segle XI com a “Seliga”. La parròquia de Salitja va ser propietat de monestir de Breda i el lloc va formar part del terme del castell de Brunyola. L’església de Sant Dalmai també havia estat posseïda pel monestir de Breda i va formar part de Brunyola fins la primera part del segle XX.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]