L’Inatsisartut (Parlament groenlandès) ha triat aquest dilluns el liberal Jens-Frederik Nielsen com a president del territori autònom danès, enmig de l’interès dels Estats Units per aconseguir l’illa àrtica. Nielsen, el qual el seu partit (Demokraatit) va guanyar les eleccions legislatives del passat 11 de març amb gairebé el 30% dels vots, encapçalarà un govern inèdit que agrupa tot l’independentisme moderat i inclou quatre de les cinc forces parlamentàries, sumant 23 dels 31 escons que integren el parlament.

L’acord de Govern entre Demokraatit, el socialista IA, el socialdemòcrata Siumut i també liberal Atassut, parla d’establir negociacions amb Dinamarca per revisar l’Estatut d’Autonomia amb l’objectiu de “crear un marc renovat i modern per a la col·laboració futura”. Aquestes negociacions, recull EFE, tindran com a punt de partida que la cooperació sigui “entre parts iguals” i que s’estableixin les inversions necessàries per crear “desenvolupament” al territori autònom danès.

Groenlàndia té dret d’autodeterminació des del 2009, quan va entrar en vigor un nou Estatut que reemplaçava el del 1979. D’aquesta manera, tot i que l’Estatut obre la porta que el govern autonòmic assumeixi noves competències, una trentena d’àrees (entre les quals hi ha tribunals i policia) encara continuen sent finançades des de Copenhaguen.

Amb una població d’una mica menys de 57.000 habitants en 2,2 milions de quilòmetres quadrats (el 80% cobert pel gel de forma permanent), Groenlàndia té una forta dependència econòmica de Dinamarca, que aporta al voltant del 40% dels ingressos anuals i el 90% de les exportacions de la pesca.

Ara, l’únic partit que queda fora de l’executiu és el Naleraq, segona força als comicis amb el 24,5 % i que advoca per una independència ràpida de Dinamarca. De fet, tot i que fa setmanes Naleraq també va signar un manifest conjunt amb la resta de formacions qualificant d’“inacceptables” les paraules del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre Groenlàndia i demanant respecte a les lleis internacionals, es va desmarcar més tard criticant Nielsen i l’anterior govern per participar en una manifestació davant del consolat nord-americà a Nuuk.

Per la seva banda, Nielsen ha reiterat en diverses ocasions les últimes setmanes que les declaracions de Washington sobre la necessitat de fer-se amb Groenlàndia per motius de seguretat són una “falta de respecte”. “Som éssers humans, no som una propietat que es pot comprar. Sempre es pot parlar de col·laboració, però parlar d’annexió és inacceptable”, va remarcar Nielsen al canal danès TV2 divendres passat. El secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, havia dit hores abans a Brussel·les que els groenlandesos volen ser independents i “allunyar-se de Dinamarca”, i que el seu país està disposat a “intervenir” i oferir-los “una associació”.

“No té raó en allò que Groenlàndia vol independitzar-se demà. Té raó que Groenlàndia no vol ser danesa, però Groenlàndia tampoc vol ser nord-americà”, va contestar llavors Nielsen.