política
Escut antiaranzels i fons a firmes catalanes
Abans de portar el text per a l’aprovació al Consell de Ministres, el govern de Pedro Sánchez va negociar a fons amb Junts el decret d’escut contra els aranzels imposats des de la Casa Blanca per Donald Trump. Tal com va avançar aquest diari en exclusiva, el resultat de la negociació és que el reial decret llei que posa rumb al BOE garantirà que l’assignació dels fons del pla de resposta i rellançament comercial, dotat amb 14.100 milions, s’adequarà a l’elevat pes de les exportacions catalanes als Estats Units, que suposen el 25% del pastís estatal. El decret incorpora la garantia que el destí dels fons serà proporcional al percentatge exportador de cada comunitat i, per tant, més de 3.000 milions es mobilitzaran a favor de les firmes catalanes en virtut del seu pes equivalent a la quarta part estatal. Tal com va detallar el portaveu econòmic de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, en l’etapa de turbulències aranzelàries, a més, la Generalitat compartirà amb l’Estat un nou espai decisori al marge de la conferència sectorial de comerç que aplega el Ministeri d’Economia i Comerç amb les 17 comunitats.
Fidels a un afany de dictar l’agenda al president Salvador Illa que els de Míriam Nogueras sintetitzen amb el lema que “Junts fa per Catalunya la feina que el president no fa”, l’acord amb Sánchez és que l’assignació de fons respectarà el pes del 25% de les exportacions catalanes i que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ho haurà d’acreditar periòdicament amb una compareixença trimestral en què detallarà aquestes dades davant la comissió d’Economia. La rendició de comptes de Cuerpo equivaldrà a una publicació trimestral de balances fiscals territorialitzades i per sectors en l’àmbit de l’exportació i de l’assignació dels fons.
Segons va exposar el ministre d’Economia en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el càlcul preliminar del xoc aranzelari és que el 80% de les exportacions als Estats Units (18.179 milions el 2024) es veurien afectades, amb un impacte superior per a les 500 empreses exportadores que representen tres quartes parts de les vendes. Cuerpo creu que és aviat per mesurar com el cop dels aranzels danyarà el PIB estatal, però recorda que els analistes apunten “a dècimes”.
El decret inclou també aportacions del PP com ara la moratòria comptable durant el 2025 perquè les pèrdues obtingudes per les empreses el 2020 i el 2021 no computin a efectes de determinar la dissolució d’una societat.
El PP se sent expulsat
En conèixer el pacte amb Junts, però, el PP –tot i que el cervell econòmic Juan Bravo va negociar amb Cuerpo fins al final– es va sentir expulsat pel govern per “pactar unilateralment amb el separatisme una quota aranzelària que reparteix de manera desigual els recursos de tots”.
Dels 14.100 milions mobilitzats des d’ara com a escut en el marc del pla de resposta, 7.400 milions són de nou finançament i 6.700 milions més corresponen a instruments ja existents. L’ICO, a més, posarà en marxa dues línies d’avals i finançament amb una dotació de 6.000 milions per satisfer les urgències empresarials tant del finançament com del circulant. Una partida de 5.000 milions del pla de recuperació, al seu torn, serà recanalitzada per tal que les indústries i les empreses afectades puguin transformar i reorientar les seves capacitats productives cap a nous sectors amb alta demanda. El govern espanyol, alhora, es compromet a ajudar les empreses a descobrir nous mercats i a ampliar les seves exportacions, i aquest és precisament el guió del viatge oficial que el president Pedro Sánchez fa des d’ahir i fins divendres al Vietnam i la Xina en companyia dels ministres José Manuel Albares (Afers Exteriors) i Luis Planas (Agricultura) i d’una desena d’empresaris.
Desviats 2.000 milions a defensa tot i l’enuig de Sumar
L’augment de la despesa en defensa és una realitat comptable des d’ahir. El Consell de Ministres, presidit per la vicepresidenta María Jesús Montero com a presidenta accidental pel viatge oficial de Pedro Sánchez al Vietnam i la Xina, va aprovar una transferència de crèdit de 2.084 milions d’euros a defensa i ho va fer a pesar de l’enuig expressat pels cinc ministres de Sumar –la vicepresidenta Yolanda Díaz (Treball), Mónica García (Sanitat), Pablo Bustinduy (Drets Socials), Sira Rego (Joventut) i Ernest Urtasun (Cultura)– que hi ha asseguts cada dimarts a La Moncloa.
La desviació dels 2.000 milions és la primera partida que evita passar pel Congrés en contra del clam de tot l’arc parlamentari –del PP fins a ERC– perquè tot increment del pressupost militar es voti a les Corts. Si bé era el primer episodi de xoc entre el PSOE i Sumar en el si de la coalició –amb ministres que tenen l’ADN de militar a IU com ara Sira Rego– sobre la militarització, l’ampliació de crèdit es va aprovar en el si del que s’anomena consejillo –la reunió prèvia al Consell de Ministres que cada dilluns celebren els secretaris i els sotssecretaris d’estat– i va arribar inclosa en l’índex verd, el dels temes que no es debaten ja en el Consell de Ministres perquè ja hi arriben tancats. El que hi ha hagut és un intercanvi d’objeccions –“El nostre vot particular en contra”, sosté una ministra de Sumar– que ha acabat amb una resposta d’Hisenda que el soci acata perquè l’alternativa és sortir del govern.
