La gent de Montcada i Reixac assegura que pot reconèixer algú que no és de la ciutat, mentre s’espera per poder creuar qualsevol dels dos passos a nivell que hi ha al municipi, només per com es comporta. La naturalitat dels montcadencs contrasta amb l’espera inquieta del visitant que mira el semàfor a banda i banda mentre passen els minuts. I és que per als veïns, sobretot els del centre, s’ha convertit en el pa de cada dia que, gràcies al traçat subterrani de la línia R2 aconseguit després de tres dècades de reivindicacions, ja té data final. Ara toca patir les obres. Ja en porten un any. Si durant dècades veïns i polítics de tots els colors, s’han lamentat per tenir una ciutat trinxada per carreteres, vies del tren i rieres, ara els toca patir una nova ferida, la provocada per les obres del cobriment, que amb un pressupost de més de 500 milions d’euros, es calcula que s’allarguin encara uns sis anys més. Aquesta cop ho fan amb la resignació dels que esperen que, passat aquest temps, veuran i viuran una gran transformació al municipi de més de 35.000 habitants per on passen diàriament més de 200.000 vehicles i centenars de combois de trens. A Montcada tenen 24 quilòmetres de vies i diverses parades: Montcada-Bifurcació; Montcada i Reixac; Montcada i Reixac-Manresa; Montcada i Reixac-Santa Maria; i Montcada-Ripollet. Hi passen les línies R2, R3, R4, R7 i l’alta velocitat. Ser una de les portes d’entrada a Barcelona també fa que tinguin ben a prop les carreteres C-33, C-58, C-17, N-150 i BV-5001. Només cal passejar una estona pel centre de la ciutat per veure els inconvenients que comporten les obres pel que fa a molèsties, com el soroll i la pols, però també de mobilitat i d’aparcament. Al barri de Can Sant Joan, però, veïns de tres blocs de pisos s’han endut la pitjor part de les afectacions per les obres, ja que s’hi han detectat esquerdes a diferents immobles, que ja s’han tapat. Els treballs es van aturar a la zona i, segons indica en l’entrevista l’alcalde Bartolomé Egea, s’està estudiant el terreny i acompanyant els afectats. En tot cas, l’Ajuntament està abocat a gestionar el mentrestant dels treballs i, a la vegada, anar projectant què faran a la gran llosa que resultarà del cobriment i que, a més, servirà per recosir barris, una de les grans obsessions dels diferents equips de govern que han passat per la casa de la vila. I és que la dispersió és una més de les característiques de la ciutat, que té fins a deu nuclis de població diferents repartits en una superfície de 23 km².

Si en una cosa coincideixen el govern i l’oposició és a dir que la ciutat té un gran potencial i que és una gran desconeguda. L’alcalde, socialista, ho explica amb un exemple: la visita guiada que es va fer per a l’institut de la Ferreria, situat en un polígon al costat del barri de la Font Pudenta, per als professors, per donar-los a conèixer la ciutat. “Van quedar sorpresos pel patrimoni que desconeixien de Montcada”, destaca. La cap de l’oposició i exalcaldessa de la ciutat, Laura Campos, recorda que milers de persones passen anualment per la ciutat, en transport públic o cotxe, però que ningú s’hi atura. “Montcada és cultura, amb el poblat ibèric de les Maleses, exposicions, teatre, però també és entorn natural, amb el parc de la Llacuna, per exemple”, afegeix. La fi del traçat subterrani es veu com una oportunitat per donar a conèixer la ciutat vallesana i per potenciar activitats econòmiques com ara el comerç local i el turisme.