Tal dia com avui del 1980 va morir amb 66 anys l’anarquista de Berga Josep Ester Borràs, conegut amb el sobrenom de Minga.

Va néixer en una família humil de la capital del Berguedà l’any 1913. Amb 14 anys va abandonar els estudis per fer d’aprenent al taller de serralleria de Ramon Canudes, que era amic de la família. Però un any més tard, descontent amb la feina, va passar a treballar a la fàbrica Hilados Asensio SA, coneguda com a Ca l’Asensio, on va conèixer qui seria la seva futura esposa, Alfonsina Bueno Vela. En proclamar-se la Segona República espanyola, a Berga es va organitzar un Sindicat Únic de la Confederació Nacional del Treball (CNT), impulsat per Ramon Casals, Ramonet Xic. Josep Ester s’hi va afiliar i poc després, a través de la lectura, va començar a abraçar les idees anarquistes. L’octubre de 1931 el van fer fora de la fàbrica després de barallar-se amb un capellà. Aleshores tenia 18 anys i ja esperaven un fill amb l’Alfonsina, el pare de la qual era un històric anarquista de Berga, Miquel Bueno. El 9 de gener de 1932 es van casar, i aquell mateix gener va participar activament per estendre la vaga revolucionària que es va generar en diversos municipis de la zona. La vaga va acabar amb diverses detencions i empresonaments per part de la Guàrdia Civil, entre ells, el del seu sogre. Aquell fet li va provocar encara un compromís més ferm amb la lluita social i l’anarquisme. Des del sindicat de Berga van continuar organitzant xerrades, i entre aquestes trobades, van aconseguir dur a la vila Federica Montseny i Josep Peirats.

El 1936, amb l’esclat de la guerra civil, va fundar les Joventuts Llibertàries de Berga i el 20 de juliol va baixar amb tres companys més a Barcelona, per trobar-se amb Buenaventura Durruti, que acabava de rebre informació i consignes del president Companys per afrontar l’agressió feixista. També va ser fundador de la Federació Local de Sindicats i quan es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga en va ser un dels membres més actius i destacats. El novembre de 1936 va marxar com a voluntari d’intendència al front del centre de la península amb la columna Terra i Llibertat. El març de 1937 les columnes es van militaritzar i, com que no ho acceptava, va decidir tornar a Berga. Allà, en representació de la CNT, va ser president de la Conselleria de Proveïments. Tanmateix, hi va estar molt poc temps, ja que seguidament va ser cridat a files a Barcelona. Després de diversos conflictes interns entre anarquistes i comunistes, va acabar sent detingut acusat de participar en l’assassinat d’un comissari polític comunista de la 153 brigada mixta. Malgrat tot, se’n va poder escapar i el 2 de febrer de 1939 va travessar la frontera camí de l’exili i amb una nova identitat: Domingo López Sepúlveda.

A França, el juliol de 1940, juntament amb la seva dona i el seu sogre es van integrar en un grup d’anarquistes catalans i aragonesos per lluitar amb la resistència contra els nazis. Van aconseguir treure fins a tres mil persones de la França ocupada cap a consolats i ambaixades segures d’Espanya i, en moltes ocasions, fins a Gibraltar. Entre elles, van salvar aviadors anglesos, francesos i americans. Josep Ester va dur fins a Barcelona un general anglès, motiu pel qual va rebre una condecoració del govern britànic. El 1943 es va fer membre de la recentment reconstituïda CNT a l’exili, però l’octubre d’aquell mateix any va ser localitzat per la Gestapo. Va ser torturat i dut, amb la resta de la família, a diferents camps de concentració fins arribar a Mauthausen. Dins el camp, va ser un dels capdavanters de la resistència i va esdevenir el representant de la CNT del Comitè Nacional dels Republicans Espanyols del camp.

Després de l’alliberament de Mauthausen va fundar la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics, que va ser molt activa entre 1947 i 1954. També va ser membre de l’Agrupació de Berguedans a l’Exili i va assistir a diferents aplecs de l’organització i va col·laborar en els seus butlletins. En reconeixement de la seva lluita contra el feixisme i el nazisme va rebre condecoracions del govern francès, anglès i nord-americà, i el 1972 va tenir un gran homenatge de caràcter internacional a Tolosa. Els últims anys els va passar a la regió occitana del Gard fins que, avui fa 45 anys, va morir.

El 1987 a Berga es va crear el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, un centre de recuperació, recerca, difusió i crítica cultural, en especial d’història social i sobretot del Berguedà.