Política

Sense pressa per fer-se gran

Fornells de la Selva opta per contenir el creixement urbanístic i aposta per impulsar l’industrial

El nou POUM preveu promocions d’habitatges però l’Ajuntament no accelerarà que es facin

El municipi lidera una iniciativa perquè sigui el Consell Comarcal qui faci habitatge social i protegit

Hi ha mancances en la connectivitat amb Girona: el tren no és fiable i el bus només passa cada hora

El muni­cipi de For­nells de la Selva, tot i el seu nom, per­tany a la comarca del Gironès i forma part de l’àrea urbana de la ciu­tat de Girona, amb la qual limita al nord. Al sud fa fron­tera amb Riu­de­llots de la Selva i Camp­llong, men­tre que a l’est hi té Quart i Llam­bi­lles. A l’oest, con­necta amb Vila­bla­reix i Aigua­viva. Al poble, els con­junts urbanístics que el for­men estan estruc­tu­rats en dues zones dife­ren­ci­a­des i situ­a­des a banda i banda de la vari­ant de l’N-2. A la banda de lle­vant el tei­xit és resi­den­cial i queda tra­ves­sat per la infra­es­truc­tura fer­roviària de la línia Bar­ce­lona-Port­bou. A la banda de ponent hi pre­do­mina l’acti­vi­tat indus­trial.

En els dar­rers anys, men­tre altres muni­ci­pis de la mateixa àrea encapçala­ven el crei­xe­ment urbanístic de la corona de Girona, el muni­cipi –com Celrà o Sant Julià de Ramis– ha pre­sen­tat uns crei­xe­ments dis­crets. En el cas de For­nells, aquest alen­ti­ment de l’oferta d’habi­tat­ges ha estat bus­cat, i pretén con­ti­nuar així per anar crei­xent de manera gra­dual i pro­gres­siva, segons con­firma l’alcal­dessa, Sònia Gràcia (Junts).

El muni­cipi dis­posa des de fa uns mesos d’un pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM) que subs­ti­tu­eix un pla­ne­ja­ment gene­ral apro­vat l’any 1999. Segons recorda la mateixa alcal­dessa, han pas­sat tres alcal­des i amb ella qua­tre fins que s’ha pogut apro­var un docu­ment que recull les noves neces­si­tats deri­va­des de les pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment actu­als en el con­text urbanístic i ter­ri­to­rial vigent.

Un dels prin­ci­pals objec­tius del POUM és efec­tuar les reser­ves necessàries per adap­tar les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment a les cir­cumstàncies actu­als de For­nells, con­cen­trant els nous desen­vo­lu­pa­ments al vol­tant del nucli urbà. Es pre­veu una exe­cució gra­dual d’aquests nous desen­vo­lu­pa­ments, amb un total de 216 habi­tat­ges. El 40% del nou sos­tre resi­den­cial es des­ti­narà a habi­tatge pro­te­git, del qual el 50% serà de llo­guer.

Res­pecte al sòl indus­trial, es pre­ve­uen dos nous àmbits en una posició estratègica, en con­tinuïtat amb les tra­mes indus­tri­als exis­tents al llarg de l’antiga car­re­tera naci­o­nal, que per­me­tran com­ple­tar de manera gra­dual àrees terciàries a ponent del muni­cipi. El poten­cial que té el muni­cipi en aquest àmbit és el que es vol impul­sar des del con­sis­tori, ja que és el que apor­tarà més recur­sos perquè de moment no s’optarà per explo­tar el poten­cial urbanístic.

El fet que no hi hagi pressa per ini­ciar la tra­mi­tació de noves pro­mo­ci­ons pri­va­des d’habi­tat­ges podria aug­men­tar encara la manca d’oferta, sobre­tot la de caire social. For­nells s’enfronta al mateix pro­blema que afecta la resta de muni­ci­pis de la zona i del país pel que fa a l’habi­tatge de tipus social. “Per als nos­tres joves no tenim habi­tatge. Els preus són massa ele­vats. Per a muni­ci­pis com nosal­tres és impos­si­ble fer pro­mo­ci­ons. És invi­a­ble”, adver­teix Gràcia.

Per inten­tar pal·liar aquesta sequera de pisos per a joves i d’oferta asse­qui­ble, l’alcal­dessa de For­nells, que també és pre­si­denta del Con­sell Comar­cal, ha lide­rat una pro­posta que, tot i ser a les bece­ro­les, ja es con­si­dera pio­nera. Segons explica Gràcia, la Gene­ra­li­tat va treure aju­des per fer habi­tatge de pro­tecció ofi­cial i també per a habi­tatge d’emergència, el qual és ara com­petència del món local. Alcal­des de dife­rents muni­ci­pis van coin­ci­dir en la impos­si­bi­li­tat de poder-ho ges­ti­o­nar sols i van pro­po­sar ges­ti­o­nar-ho en l’àmbit comar­cal. “Vam par­lar amb la con­se­llera Pane­que i va ser fàcil perquè en una set­mana estàvem pre­vis­tos per la nor­ma­tiva. Farem una prova pilot a dife­rents ajun­ta­ments que ja tenen sòl on es pot cons­truir, i on no s’hagi de fer cap tràmit admi­nis­tra­tiu. Començaríem amb cinc o sis ajun­ta­ments. I si va bé, ho ani­rem ampli­ant”, explica l’alcal­dessa.

A For­nells tenen a punt una par­cel·la on caben 10 o 12 habi­tat­ges de llo­guer i, més enda­vant, tenen pre­vist habi­li­tar-ne de noves. “Ani­rem al més ràpid pos­si­ble perquè és una neces­si­tat. Ara, el Con­sell Comar­cal anirà fent els con­trac­tes amb els ajun­ta­ments, perquè els ter­renys que­da­ran cedits a 70 anys i les bases per lici­tar o per esco­llir qui rebrà el pis sor­ti­ran de cada muni­cipi”, asse­gura Gràcia.

La con­nec­ti­vi­tat, insu­fi­ci­ent

Una altra de les man­can­ces que For­nells com­par­teix amb dife­rents muni­ci­pis de l’àrea urbana de Girona són les deficiències en la con­nexió entre el poble i la capi­tal. Tot i que el muni­cipi té una estació de tren pròpia, que actu­al­ment està en procés de ser més acces­si­ble, la pro­blemàtica amb les línies de Renfe fa impos­si­ble comp­tar amb aquest mitjà de trans­port com una eina fia­ble per arri­bar a la des­ti­nació.

Pel que fa a l’autobús, a diferència de Sarrià o Salt, i tal com passa també a Sant Gre­gori, Quart o Cassà, For­nells depèn d’una sola línia, l’L10, que actu­al­ment té una freqüència d’una hora. Des del muni­cipi s’ha recla­mat insis­tent­ment la pos­si­bi­li­tat de des­do­blar aquest ser­vei i poder dis­po­sar d’un autobús cada mitja hora. La neces­si­tat de con­nec­tar amb llocs de tre­ball i, sobre­tot, amb cen­tres edu­ca­tius de tots nivells així ho demana. De moment, però, sem­bla que no hi ha nove­tats sobre aquesta petició.

Pel que fa al car­ril bici, tal com explica l’alcal­dessa en l’entre­vista que segueix aquesta plana, al que con­necta amb Girona, que té trams de For­nells, trams de Girona i el pont sobre l’N-2 que és de l’Estat, hi falta encara una con­nexió defi­ni­tiva i fun­ci­o­nal. El Con­sorci de les Vies Ver­des de Girona, l’Ajun­ta­ment de Quart i l’Ajun­ta­ment de For­nells de la Selva han sig­nat un con­veni de cofi­nançament per al ser­vei de redacció d’un estudi d’alter­na­ti­ves de traçat i l’avant­pro­jecte d’una via verda de con­nexió entre els muni­ci­pis de Quart i For­nells de la Selva. Aquest nou tram de via verda es con­si­dera neces­sari a causa de l’aug­ment del volum de mobi­li­tat no moto­rit­zada gene­rat entre els dos muni­ci­pis. A més, dar­re­ra­ment s’ha gene­rat un incre­ment d’aquesta mobi­li­tat gràcies al nou tram de via verda interur­bana que con­necta els muni­ci­pis de Camp­llong, Cassà de la Selva, Llam­bi­lles, For­nells de la Selva i Sant Andreu Salou, fina­lit­zada el 2022 i cone­guda com la ruta del Pla Gironès Sud.

Terra d’argila
El castell i la parròquia de Fornells estan documentats des de les primeres dècades del segle XI. El nom del municipi prové dels forns on es feien coure les peces fetes amb l’argila que abunda en aquest terreny que ressegueix el riu Onyar. Precisament, per la terra argilosa, en el segle XIX, Fornells va viure la implantació de les bòbiles i les rajoleries, les noves indústries. En total, n’hi va haver 22. Fabricaven maons, rajols o teules amb l’argila extreta de les terreres de l’entorn o portades des de municipis veïns. D’altra banda, la terra de bona qualitat i la presència d’aigua en abundància van fer que el municipi fos principalment agrícola i ramader, fins a l’arribada de les primeres fàbriques i, més tard, les zones industrials. Va ser a final del segle XX quan Fornells va ser descobert com una zona de qualitat residencial. El creixement demogràfic així ho mostra: l’any 1981 hi havia 944 habitants, el 1991 van arribar a 1.152 i el 2011 ja eren 1.627. Actualment està a punt d’arribar als 3.000.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia