Per continuar mirant al cel
El futur parc sanitari concentrarà l’hospital Pius, el centre d’assistència primària i el sociosanitari
L’anella cultural i social, amb sis equipaments, vol ser un revulsiu per dinamitzar el centre històric
La Masia de la Calçotada serà un centre d’interpretació del calçot en un espai de la Societat Agrícola
Diuen que a la gent de Valls li agrada mirar cap al cel: per observar el campanar de l’església de Sant Joan, el més alt de Catalunya; per veure l’enxaneta com s’enfila per un castell i per la manera tradicional de menjar els calçots. Tres raons que històricament han posicionat Valls com a ciutat catalana de referència.
Sense anar més lluny, en el darrer any i mig, això s’ha traduït en nous equipaments i noves experiències que impliquen tocar el cel. El campanar de Sant Joan, un cop restaurat, es va obrir de nou al turisme i va estrenar Postes de sol al campanar, una nova experiència per gaudir de les postes de sol amb tastet i copa de vins de la DO Tarragona inclosos. Una manera diferent de descobrir les entranyes d’aquest monument declarat bé cultural d’interès nacional. Al costat de la plaça del Blat, quilòmetre zero del fet casteller, el setembre del 2023 va obrir les portes el Museu Casteller de Catalunya, un equipament que recull el testimoni de 200 anys d’història i que proposa als visitants viure emocions i experiències de manera innovadora. I el 25 de gener passat, el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va posar la primera pedra de la Masia de la Calçotada de Valls, un centre d’interpretació del calçot i la calçotada en un espai de la Societat Agrícola de Valls que avui està en desús. Un centre que enguany posarà la cirera al pastís de la celebració del reconeixement de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, que va arrencar amb la Gran Festa de la Calçotada de Valls.
Inversions al centre històric
El repte dels vallencs i les vallenques és seguir tocant el cel sense deixar de tocar de peus a terra i, sobretot, evitant ensopegades que dificultin la vida diària de la ciutadania. Potser per això, l’equip de govern de Valls (Junts i ERC), encapçalat per l’alcaldessa Dolors Farré, ha concentrat la majoria d’inversions dels últims anys al centre històric per afrontar problemes com la degradació del Barri Antic, amb polítiques urbanístiques i d’habitatge, amb la restauració i recuperació de la muralla medieval i amb l’activació de l’anomenada “anella cultural i social”, un revulsiu per dinamitzar el nucli antic. L’anella està formada per la biblioteca Carles Cardó, el centre cívic, l’Espai Jove, el Museu Casteller, la nova Escola Municipal de Música Robert Gerhard i la Casa de la Festa.
Una prova d’aquesta aposta per les actuacions al centre històric és que el pressupost del 2025 hi destinarà la majoria d’inversions. És el cas de la rehabilitació de l’edifici de Ca Padró, que, amb 4,8 milions, es convertirà en la nova seu de l’Escola de Música. També destaquen les obres a la muralla de Sant Francesc, una actuació que permetrà recuperar aquest tram de muralla medieval i disposar d’un nou espai obert per a la ciutadania en tot aquest àmbit. Una altra inversió remarcable és la recuperació i obertura a la població de la zona verda de l’Hort del Rector –situada sota l’absis de l’església de Sant Joan.
Però des de l’Associació de Veïns del Barri Antic estan cansats de viure amb la por que s’ensorrin habitatges totalment o parcialment i demanen que aquesta situació “no es normalitzi”. L’any passat es van esfondrar quatre cases a la zona, segons dades de l’Ajuntament i, el mes de gener passat, una incidència en un edifici de la muralla del castell va provocar el desallotjament d’una vintena de famílies. Des del consistori asseguren que la situació s’està revertint gràcies a les subvencions i bonificacions d’impostos per rehabilitar immobles, així com les inversions. L’associació veïnal considera que les inversions fetes per revitalitzar el centre històric són positives, però recorda que, des de l’any 2000, les demandes per dignificar el barri són les mateixes. Un dels sectors que més han patit els danys col·laterals d’aquest procés del nucli antic ha estat el comerç de proximitat.
A més de les inversions al nucli antic, sobresurten els 1,1 milions a la via pública i els diners destinats al polígon industrial, amb la modernització de tot l’enllumenat, juntament amb altres actuacions a les vies. En matèria de serveis municipals, destaca el projecte per remodelar l’edifici de l’estació d’autobusos per transformar-lo en la nova seu de l’àrea de Serveis a les Persones. Un projecte que arriba l’any en què s’han superat per primera vegada els 2,5 milions a Acció Social i Comunitària de Benestar.
Del Pius al parc sanitari
Un altre focus d’atenció són les demandes del personal laboral de l’hospital Pius, que enguany ha protagonitzat protestes setmanals per demanar unes condicions laborals dignes i més seguretat. La CUP i el PSC van portar al ple del mes de març una moció en la qual instaven el consell d’administració de l’hospital Pius i el Departament de Salut de la Generalitat a “accelerar” la signatura del conveni per integrar l’hospital vallenc dins l’Institut Català de la Salut i, mentre el traspàs no es faci efectiu, “planificar les obres necessàries per garantir una qualitat assistencial”. Una moció que va rebre el suport del mateix govern municipal, encara que Junts i ERC discrepessin pel fet que els grups de l’oposició no aportaven solucions concretes a les necessitats de l’hospital.
Fruit de l’acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Valls, es construirà el futur parc sanitari de Valls, que concentrarà els nous equipaments de l’hospital Pius, el centre d’assistència primària i el sociosanitari en uns terrenys situats a tocar de l’entrada per la zona del passeig de l’Estació. Tot i que la solució a llarg termini sembla clara i evident, des del consistori vallenc no amaguen la seva preocupació per donar una solució a les necessitats actuals que requereix el servei sanitari, tant pel que fa a l’hospital com, també, als altres centres. La mateixa alcaldessa, Dolors Farré, va instar el president de la Generalitat, Salvador Illa, a donar prioritat a aquest conveni i a aportar solucions al “mentrestant”.
A Valls li sobren motius per continuar mirant cap al cel, però cal que la mirada al futur es faci sense oblidar el present.
