política
Foscor de Sánchez amb l’apagada i la despesa militar
Escrivia Rafael Sánchez Ferlosio que “el més sospitós de les solucions és que se les troba sempre que se les busca”, i la solució del president Pedro Sánchez d’aplegar en una única compareixença al Congrés l’explicació de la històrica apagada del 28 d’abril i de l’augment de la despesa en defensa al 2% del PIB va confirmar la sospita de l’hemicicle que, si es busca una barreja d’assumptes tan dispars, es troba sempre un totum revolutum de difícil digestió per més que ahir el ple s’allargués set hores. La cita va permetre que Sánchez evidenciés que encara no sap què va succeir a les 12.33 h del 28 d’abril, en què cinc segons van despullar la fragilitat del sistema –“són 756 milions de dades de 4.200 plantes, cal temps”, va dir–, i que s’obrís a escoltar la proposta d’allargar la vida de les centrals nuclears més enllà del calendari 2027-2035 si les empreses propietàries li ho plantegen i “si és segur i no ho paga el contribuent”. La guspira enmig de la foscor va ser l’atac d’Alberto Núñez Feijóo (PP) –“11 avisos de risc en cinc anys. S’han esforçat tant a aparentar que són els més verds del món que van portar Espanya a negre”– i de Santiago Abascal (Vox): “Senyor Pedro Chávez [sic], la llum no se li va apagar a Rajoy, Zapatero, Franco ni a la República, sinó a vostè. No sé si perquè jugava a senyor de les plaques solars o a desenterrar morts i rescatar vells odis entre espanyols.” “Desconfiïn de qui digui que això va de renovables o nuclears. No hi ha evidència que digui que l’incident va ser provocat per excés de renovables o per falta de nuclears”, va dir Sánchez tot promovent l’aterratge del debat energètic en la ideologia i titllant el PP i Vox de “lobbistes nuclears aficionats”.
Mesclar dues polèmiques en una explicació no exhauria els retrets a Sánchez, ja que Gabriel Rufián (ERC) li va reprotxar que aprofités el dia que tothom mirava al Vaticà per la mort pel papa Francesc per desviar 10.450 milions a despesa militar i sense votació al Congrés. I l’al·ludit es va enfadar. “Vaig presentar el pla el dia abans de la data límit de l’OTAN. No tenia planejat que morís el papa Francesc precisament aquell dia”, va rebatre Sánchez tot esbossant una ganyota de dolor i una inflexió de veu concordant amb el gest.
Memòria dels cinc morts
L’aridesa del debat no va respectar ni tan sols la memòria dels cinc morts en el context de l’apagada –amb episodis tan tràgics com el dels tres familiars d’Ourense morts per inhalar la mala combustió d’un generador que alimentava un respirador– en un hemicicle que no viu debats de política general des del juliol del 2022 però on les vuit últimes compareixences de Sánchez han servit per confrontar sobre tot. “Quin gran acte de cinisme que és lamentar les cinc vides que tristament es van perdre per l’apagada i ignorar les més de 8.000 que es perden a Espanya com a conseqüència del canvi climàtic”, va dir Sánchez en lloc de citar-los pel nom i honorar el seu dol. I això que el president sabia que parlava per a la posteritat del diari de sessions perquè va voler citar pel nom els pobles de Flix, Hornachuelos i Tocón per homenatjar els veïns i aixecar acta que “la mal anomenada Espanya buidada està plena de persones solidàries i generoses” a l’hora d’acollir els 35.000 viatgers dels trens evacuats enmig de les vies.
Aprofitant que el menú era obert, Míriam Nogueras (Junts) va burxar Sánchez per descobrir les bondats de la consulta popular quan es tracta de resoldre l’opa del BBVA al Sabadell. “Si un banc mereix una consulta pública, un país mereix un referèndum. No li demano una consulta sobre el futur de Catalunya, els catalans ho vam decidir en el referèndum de l’1-O que van contribuir a reprimir”, va dir. “Llàstima que no consultés el canvi de nom de l’aeroport de Barcelona o si els barcelonins volien el pacte del seu partit amb el PP per treure l’alcaldia a Junts”, va dir Nogueras sobre les ironies de la consulta. “Mercenaris nuclears del PP, Vox i Junts pengen el mateix a les xarxes sobre l’apagada, de Tellado a Buxadé i Rahola i l’advocat de Puigdemont, un tal Boye”, va burxar Rufián.
Sense diners a la llei ELA
Per la portaveu de Junts, és incomprensible parlar de milions i negar la dotació a la llei ELA en una setmana en què Jordi Sabaté ha fet pública la seva agonia i la dels milers de malalts el dia de l’apagada perquè la seva vida depèn del flux elèctric que alimenta el seu respirador i no va morir per l’apagada gràcies a l’assistència de l’empresa Esteve Teijin. “És incapaç de pagar els 40 milions que els malalts d’ELA necessiten per sobreviure i que fixa una llei aprovada aquí”, va recriminar Nogueras a Sánchez sense obtenir resposta. La portaveu de Junts va posar a prova la irreverència que tolera el diari de sessions –on hi ha des de Cánovas fins a Benito Pérez Galdós i Clara Campoamor en l’hemeroteca– advertint el govern que la gent vol “poder tenir llar i no una fucking habitació”.
Si en la gestió de l’apagada Sánchez ja va tastar la soledat, amb dards com el de Rufián recordant la demora a comparèixer i fent-li una regla de tres (“Si Red Eléctrica val 10.000 milions i l’Estat ja té el 20%, 8.000 milions més i pot comprar-la en lloc de gastar 10.500 milions en defensa”), en el front de la despesa militar Sánchez va aprofundir l’aïllament perquè al cor de veus discrepants s’hi va afegir l’enuig del soci de coalició de Sumar, que ja abans li exigia “una xarxa elèctrica 100% pública”. “No podem ser un govern progressista de portes endins i un de diferent en política internacional. No es pot parlar de drets humans a Gaza i mirar cap a un altre costat al Sàhara”, va reprotxar Verónica Barbero (Sumar).
Fricció del PSOE i Sumar
Amb la vicepresidenta Yolanda Díaz absent, Barbero va denunciar la compra de munició a Israel per part del govern amb data posterior al 7 d’octubre dels atemptats de Hamàs i del genocidi a Gaza. “Va ser un lamentable error que ja s’ha esmenat”, va admetre Sánchez a Sumar tot defensant el ministre Fernando Grande-Marlaska (Interior). “Com es pot parlar de defensa compartida quan un dels pobles que hi ha a la Península se sent històricament ocupat i no pas protegit?”, va preguntar Nogueras. “Ha estat covard davant dels jutges prevaricadors i el PP entregant-li el poder judicial, i ha estat covard davant l’Estat genocida d’Israel i davant l’OTAN complint l’augment de despesa militar. Espanya no es mereix un president covard”, va dir Ione Belarra (Podem), que va ser ministra de Drets Socials de Sánchez del 2021 al 2023. “Amb vostè de ministra, el govern que presideixo va augmentar un 55% la despesa en seguretat i defensa i amb el vot a favor de Podem. Això la converteix en una senyora de la guerra? No ho crec”, va rebatre Sánchez a Belarra tot situant-la davant el mirall deformador de ser a l’oposició o ministra i citant-li, de pas, l’oda a l’exèrcit que feia Pablo Iglesias sent vicepresident.
