"L'esquerra abertzale ha d'unir com ho fa l'Athletic"
Tots els colors del verd. Julen Larrinaga, portaveu de Gestores Pro Amnistia
Quimi Portet té una samarreta promocional, corresponent a la gira del disc La Terra és plana, que crida l'atenció: "Warning. This subject does not exist". Julen Larrinaga (Bilbao, 1966) és una d'aquestes persones que l'1 de març no existiran; sortirà en el cens però no podrà votar cap opció que no es compti com a nul·la perquè aquesta seva opció és il·legal.
Larrinaga té una conversa rica, matisada, que va més enllà del discurs oficial i immòbil de l'esquerra abertzale. Això no li impedeix ser-ne un dels màxims dirigents, en tant que portaveu del col·lectiu de suport als presos Gestores Pro Amnistia / Amnistiaren Aldeko Batzordeak. Ell mateix es va passar deu anys de la seva vida entre barrots (1992-1998 i 2001-2005) i en l'últim judici li van caure vuit anys -ja compten els quatre últims fets- i ara està en llibertat provisional.
Alguna cosa es mou lentament a l'esquerra abertzale, després de l'estancament que Larrinaga certifica que existeix darrere de cada nou procés de prohibició de formacions, col·lectius o mitjans de comunicació. "Hi ha hagut massa verticalisme en els últims 30 anys i s'ha empobrit la xarxa i la capacitat d'autoorganització". Més autocrítica: "L'esquerra abertzale és independentisme però no tot l'independentisme, i és clar que encara es veu massa precipitat, però hem d'unir els abertzales com ho fa l'Athletic de Bilbao", apunta.
Larrinaga no va perdre el temps a la presó: té les llicenciatures de biologia i psicologia i ara fa tercer curs de ciències matemàtiques, i recorda l'època en què a la presó de Melilla, a banda de fer esport, li va agafar per llegir-se tota l'obra de Jorge Luis Borges i la influència el va dur a escriure i publicar alguna cosa.
Què troba a faltar un pres, per molt conscienciat que estigui? "Va ser molt dur perdre'm la Semana Grande de Bilbao les primeres vegades i també penses que la situació et condemna a la manca d'estabilitat". Larrinaga sempre ha votat, fins i tot a la presó: "És el mateix procediment que votar per correu, però ve un senyor de Correus, et dóna les paperetes i tu tries". Ah, i la participació, entre els seus, és altíssima.