Ezenarro: "No m'agradaria per a Euskadi una reforma estatutària com la de Catalunya"

La candidata d'Aralar a lehendakari, Aintzane Ezenarro, ha estat molt contundent en el moment d'assegurar que no li agradaria per a Euskadi un procés de reforma de l'Estatut de Guernica com el que ha tingut l'Estatut de Catalunya.

En concret, Ezenarro ha declarat que li agradava el text que va sortir del Parlament de Catalunya, en el qual "es reconeixia la nació catalana i el dret a consulta sense limitacions". "Però no m'agrada com ha quedat l'Estatut i no m'agradaria que una cosa així passés" a Euskadi, ha remarcat.

A més, la candidata de la formació de l'esquerra abertzale no veu factible un acord de govern d'esquerres al País Basc com el que hi ha a Catalunya.

En les anteriors eleccions al Parlament basc Aralar va aconseguir un escó. Era la primera vegada que es presentava aquesta formació de l'esquerra abertzale que condemnava la violència d'ETA.

Per a aquests comicis, les enquestes els donen entre tres i quatre escons. Ezenarro creu que el seu partit polític pot ser "la clau perquè el Parlament basc segueixi essent majoritàriament abertzale". Així mateix, vol promoure "un canvi a l'esquerra de l'espai abertzale".

Sobre l'experiència d'aquests quatre anys de legislatura, ha ressaltat que es pot incidir "de forma decisiva al Parlament sense estar en un govern, sobretot quan l'executiu està en minoria, amb acords puntuals". Per això no tanquen la porta "a un possible govern ampli on hi pugui ser Aralar", ha dit. "No donarem pas a un lehendakari d'obediència estatal i posarem el programa electoral d'Aralar per a qualsevol negociació amb qui vulgui arribar a acords", ha remarcat.

Ezenarro ha recalcat que Aralar "és una força emergent i representa una forma diferent de veure l'esquerra abertzale". "Som més i estem més units, les enquestes ho diuen, però dia a dia hi ha més adhesions, sobretot de gent jove que vol una esquerra abertzale que aposti exclusivament per la política en tots els seus sentits, no només en contra de la violència, sinó que faci política sobre qüestions quotidianes", ha indicat. "Som més les persones que volem una alternativa d'esquerres i abertzale en aquest país i ho volem fer sense esperar ETA", ha assegurat.

Situacions diferents
Sobre un pacte d'esquerres a Euskadi similar al que hi ha a Catalunya, ha manifestat que les situacions i els agents polítics "no són els mateixos a Euskadi que a Catalunya". "No tenen res a veure el PSC i el PSE-EE", ha remarcat.

En aquest sentit, ha dit que les eleccions basques es produeixen després que es vetés una llei de consulta, veto "promogut pel Partit Socialista i el PP". Ezenarro ha criticat que els socialistes han dit no a la llei de consulta, però no han posat cap alternativa sobre la taula.

Sobre la reforma estatutària, ha indicat que s'hauria de tenir un nou Estatut al País Basc i un altre a Navarra que reconegués "el dret a decidir per avançar cap a la sobirania, perquè això és el que vol la majoria social i política d'aquest país".

Per altra banda, la candidata independentista ha recalcat que un lehendakari del PSE-EE amb el suport del PP basc i d'UPyD "suposaria un pas enrere en el terreny social i econòmic, un retrocés en política lingüística i en el sentit nacional".

Decisió antidemocràtica
Sobre l'anul·lació de les llistes de Demokrazia Hiru Milloi (D3M) i d'Askatasuna, Ezenarro ha recordat que Aralar ha criticat "la decisió per antidemocràtica, ja que d'alguna forma reflecteix la nul·la qualitat democràtica de l'Estat espanyol i deixa fora molts votants i tot un sector social i polític del país".

La candidata d'Aralar ha remarcat que l'anul·lació de les llistes de l'esquerra abertzale radical "no permet poder traslladar en situació de normalitat a la ciutadania dues formes de veure l'esquerra abertzale i competir en igualtat de condicions".