Projecte en el punt de mira
Una residència pública, un nou CAP i habitatges per a joves són el nucli de l’ambiciosa Nova Eixample
L’estació de bombament d’aigües residuals prevista a Can Jalpí enfronta Ajuntament i ACA
La reurbanització del Panagall encetarà un pla director de carrers amb l’horitzó posat en el 2030
ERC va tornar a guanyar amb comoditat les últimes eleccions municipals a Arenys de Munt sumant 6 dels 13 regidors. Durant la campanya electoral va fer bandera d’un projecte estel·lar concebut, com ressalta el mateix alcalde, Josep Sánchez, “per garantir que Arenys de Munt avanci”. Es tracta d’una proposta molt ambiciosa, tal com reconeixen des de les files republicanes, i comparable al que ha estat l’actuació urbanística cabdal en el municipi dels últims anys: la urbanització de la riera, l’última que quedava de sorra a la comarca del Maresme. Al voltant de la Nova Eixample, doncs, pivota la construcció d’alguns dels equipaments més esperats pels municipi, com ara el nou CAP o una residència d’avis pública –amb una setantena de places–, i també incorpora la creació de trenta habitatges assequibles per a la joventut arenyenca. Es tracta d’una actuació molt ambiciosa, que s’enfila fins als 15 o 16 milions d’euros i que ja fa temps que ha començat a trucar a les portes d’altres administracions per obtenir suport econòmic. De fet, la manca d’habitatge social és un dels dèficits d’Arenys de Munt, on tan sols es disposa de cinc pisos que actualment no estan ocupats perquè l’Ajuntament està elaborant el reglament. Un reglament que, a parer de l’alcalde, ha de garantir que els habitatges que es cedeixin vagin a parar a mans de les persones que més ho necessiten. Però tornant a la Nova Eixample, dos anys després de les eleccions i sense obra a la vista, el compromís republicà ha estat utilitzat per l’oposició com a principal exemple per retreure al govern la seva manca d’acció. Des de les files de Junts es lamenta que de moment només hi ha un dibuix sobre un paper i que el temps està diluint les promeses de fer realitat unes obres que no arriben.
I precisament també son altres obres les que generen picabaralles entre govern i oposició. Aquestes, perquè s’han allargat en el calendari i, a priori, no tenen una data concreta de finalització malgrat que l’espai ja funciona en part. Els operaris van entrar al centre cívic de Can Mallol de la Torre el juny del 2019 amb l’objectiu de dotar el municipi d’un equipament inexistent fins llavors. Amb una actuació dissenyada per fases, i un pressupost d’1,2 milions d’euros, l’espai ha anat acumulant importants retards i problemes administratius que encara no s’han resolt del tot. Tant és així que resten pendents un seguit de permisos i certificats que impedeixen fer una inauguració oficial. Davant d’una situació kafkiana difícil de resoldre, des del govern local es va decidir que l’equipament estava en plenes condicions per començar l’activitat i el març del 2024 l’Escola de Música va tornar a les instal·lacions que havia hagut d’abandonar poc menys d’un any abans obligada per la falta dels permisos vinculats a la normativa en matèria de seguretat. Finalment, segons la previsió de l’Ajuntament, aquest any haurien de començar les obres d’urbanització de l’entorn i resoldre’s definitivament tots els aspectes vinculats al compliment de la normativa.
En el marc del pla d’actuació municipal (PAM) 2023-2027, el govern d’Arenys de Munt va incorporar l’elaboració d’un pla director de carrers amb l’horitzó posat en el 2030 i amb l’objectiu d’ordenar les prioritats per a la reforma i la reurbanització dels carrers del municipi, tot incloent solucions per acabar amb les barreres arquitectòniques i preveient la possibilitat de crear més carrers en plataforma única. Una de les primeres vies on es començarà a actuar és l’avinguda Panagall, una de les artèries principals del municipi i on s’acumulen més habitatges.
Conflicte amb l’ACA
El que havia de ser la solució definitiva als problemes ocasionats pel desbordament de la xarxa de clavegueram d’Arenys de Munt cap a Arenys de Mar s’ha convertit en un autèntic malson per a l’Ajuntament. La petició històrica que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) construís una estació de bombament de les aigües residuals d’Arenys de Munt cap a Canet de Mar havia de resoldre els maldecaps ocasionats cada cop que hi ha vessaments a la riera, que provoquen que l’aigua bruta baixi fins a Arenys de Mar. Consistori i ACA, amb la gestió del Consell Comarcal del Maresme com a administració responsable de tirar endavant el projecte, van acordar que l’única ubicació possible per a l’equipament era a la zona de Can Jalpí, al sud del municipi. De bon començament el municipi ja va traslladar a l’ACA un seguit de peticions orientades a garantir que la planta estigués adaptada a l’entorn natural i generés el mínim impacte de soroll i olors. El projecte inicial que es va presentar no les recollia i l’Ajuntament es va negar a acceptar-lo, tot presentant noves modificacions amb l’objectiu que es poguessin incorporar i amb l’advertiment que si no ho aconseguia seria pràcticament impossible que es donés el vistiplau municipal, imprescindible per tirar endavant l’obra. Ara mateix la situació no s’ha resolt i totes les parts implicades coincideixen que el principal problema és que modificar el projecte inicial comporta un encariment important de l’actuació. En tot cas, des del Consell Comarcal, que està actuant com a mediador, s’insisteix que s’està treballant per trobar una solució que agradi a tothom i que no suposi tornar a desar al calaix una obra imprescindible.
Arenys de Munt és un dels catorze municipis dels trenta que té el Maresme que han fet cessió de dos solars en el marc de la primera convocatòria que ha obert el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per desenvolupar promocions d’habitatge protegit. En concret, han estat espais a Ca l’Espàrrec i al Rial de la Rectora. amb una previsió d’aixecar 43 pisos. Paral·lelament, l’Ajuntament treballa en la creació del servei d’habitatge local que permeti afrontar amb garanties de solució els problemes detectats en aquest àmbit. Segons el consistori, un dels primeres que caldrà resoldre és tornar a posar a disposició dels col·lectius que més ho necessiten els cinc pisos socials de propietat municipal que ara mateix estan buits.
