Doncs perquè no s’està invertint. Quan surt alguna subvenció s’intenta tirar per aquí, però és més que evident que amb un pressupost de més de 5 milions d’euros podríem fer inversions importants. Cal invertir en la manca d’habitatge. Tenim molta segona residència, i molta residència buida, que necessita rehabilitació. En lloc de construir, caldria parlar amb propietaris i mirar de condicionar perquè siguin habitatges de primera residència. Hi ha altres temes urgents, com els carrers i voreres i vorals, que estan molt fet malbé. I l’escola.

Vam exigir posar-hi com a mínim unes xarxes fins que no arreglessin les teulades, per evitar despreniments. A nosaltres i a les famílies se’ns va prometre que per Nadal la teulada seria canviada. Som a finals del mes de maig, seguim amb les xarxes i ves a saber quan es farà.

Sempre estem pendents de subvencions en lloc d’estirar una mica el pressupost o recórrer al romanent, quan és evident que tenim diners perquè hem tancat en positiu. Són de política conservadora i entenc que prefereixen tenir els comptes en positiu i tenir aquest titular que no han endeutat l’Ajuntament.

En el pla de mobilitat, l’únic que s’ha fet a hores d’ara és canviar alguna senyalització i algun mirall, també arran de queixes de veïns i veïnes. Però més enllà de senyalitzacions i miralls no s’ha fet cap gran inversió ni cap gran canvi. Jo entenc que el municipi és el que és. Sabem que és una situació en què no hi ha una clau màgica, però tampoc s’ha fet gran cosa més. No hi ha una gran actuació.

Des de l’equip de govern es predica que s’està desestacionalitzant, però continua col·lapsat per Setmana Santa i a l’estiu. Que el turisme vingui tot l’any no implica que s’hagin solucionat els moments de col·lapse. A l’hivern venen esquiadors, a la tardor vindrà gent per l’època de bolets i a l’estiu ve la gent de l’estiu. Però, si mirem les actuacions, com en altres àmbits, no hi ha projecte global.

L’equip de govern no té projecte. No té estratègia a llarg termini, i qui dia passa any empeny. Si hi ha una subvenció l’aprofito, i si puc fer tapar algun forat, doncs el tapo; el dia a dia evidentment que el porten. També hi ha el problema del personal.

És increïble la quantitat de personal que ha plegat des que Mònica Sant Jaume és l’alcaldessa, entre els quals cinc o sis secretàries, interventores, que és una de les figures que considerem més importants. Ara, de mica en mica, és cert que es van recuperar algunes places. Però s’ha estat amb molt pocs treballadors, que havien de fer diverses funcions alhora. Amb poc personal, males relacions i judicis pel mig, és molt difícil que funcioni bé un ajuntament. Hi ha d’haver més bona entesa i una millor relació amb els treballadors. No és res que ens inventem, perquè es venen a queixar amb nosaltres. I també hi ha la problemàtica d’antifrau.

Estem bastant al darrere del cas i volem arribar fins al fons de cadascuna d’aquestes situacions. Són notificacions anònimes, però n’hem rebut diverses i són temes que ens preocupen, perquè, quan s’hi posa la Comissió Jurídica Assessora i la Comissió Antifrau, són temes que ens preocupen.

No, no ho és. I nosaltres tenim la mà allargada, perquè no tenim absolutament cap altre interès que les nostres opinions siguin escoltades i poder ajudar. Però val a dir que nosaltres fem una valoració bastant pobra, perquè si hi hagués un bon projecte per revitalitzar el poble, les botigues, l’habitatge..., hi seríem. Pensi que nosaltres som regidors del mateix Ajuntament, però a l’hora d’assabentar-nos de segons quins actes o de segons quines coses, ho sabem pel veí del tercer. Això ho trobem molt a faltar; sabem que als altres ajuntaments això no passa. Per poder construir ponts, com a mínim, hi hauria d’haver aquesta comunicació, aquesta transparència per part de l’equip de govern.