L’oposició, amb una majoria absoluta, és molt dura. Però també és necessària. Una de les coses que nosaltres critiquem és que tiren molt pel dret, que no s’escolta l’oposició, que se’ns té per molt poc. I la crítica que encara fem amb més intensitat és que, tenint 11 regidors, són incapaços de tenir un debat intern. És un govern molt personalista. No és només un alcalde que té majoria absoluta, sinó que, a més, és molt hiperlíder. Ja s’ha dit en alguna ocasió que els mandats no haurien de ser de més de vuit anys. I parlo també per a tots els partits.

Ja som a l’equador del mandat i ja estem preparant el 2027. La reflexió és aquesta. Ja portarem vuit anys a l’oposició. Anem a fer-ne quatre més amb el mateix equip, l’equip del 2019? La renovació s’ha de fer segur. Estem preguntant a la gent de què té ganes. Jo crec que hi ha d’haver una renovació. I després la meva també cal pensar-la. Avui costa molt trobar gent que es vulgui posar endavant.

Avui veiem els resultats d’una aposta que es va fer als anys 90 per l’àmbit cultural. En canvi, avui en dia venen molts esdeveniment esportius, sobretot privats, i no queda res per al poble. Joan Solana va fer un pla d’equipaments, Pere Hernández va portar les olimpíades, que van deixar un pavelló esportiu. Pere Bosch va fer una aposta pel barri vell. Quin pas haurà fet Banyoles d’aquí a deu anys? Jo ja estic d’acord que el carrer ha d’estar net, tot i que en algunes temporades ni d’això han estat capaços, eh? Han tingut problemes importants amb els contenidors, amb el tema de residus. A més, aquest resoldre el dia a dia pot implicar clientelisme. L’altre problema és que si tu no tens un projecte a mitjà o llarg termini fas coses a pedaços com les de la plaça de l’Ajuntament.

Ara anuncien que comencen les obres del carril bici del passeig de la Indústria. És un projecte Next Generation, de pràcticament un milió d’euros. Endavant, està molt bé. Però aquesta obra coincideix amb un pla d’obres que presenten de renovació de la plaça de davant de l’ajuntament. A veure..., és una manera d’aconseguir finançament pels dos costats, d’acord. Però per què no coincidiran les obres en el temps? Per què no tenim el projecte? No, no, més enllà encara. Hi ha un projecte, de l’any 2019, que guanya un concurs i no s’ha executat. D’aquell projecte, n’aprofiten només la part de davant de l’ajuntament. El presenten al PUOSC vuit o deu anys més tard i el sobreposen al del carril bici. Aquí no hi ha ni coordinació ni projecte. Es poden perdre subvencions i els projectes acaben experimentant retards.

Com la col·lecció Gimferrer, que havia d’anar a Can Tarradas i es va haver de buscar una alternativa i ara anirà a Can Teixidor i Cal Moliner. El 31 de desembre ha d’estar inaugurada, perquè si no es perd el conveni. Patim tota l’estona. Ens pensàvem que el Museu Arqueològic s’inauguraria abans de les eleccions, i tot just s’està museïtzant. Portem més d’un any, pràcticament dos, de retard.

Durant sis anys no hem vist res. Anuncis i anuncis. Ara diuen que anirà a la Providència, però cal recordar que és conseqüència d’un pla general i d’una iniciativa privada. És clar, el privat fa la inversió al ritme que li sembla. I també s’ha hagut d’acabar fent una modificació del pla general per ubicar un equipament religiós. Tu estàs fent un pla general que comença a redactar-se fa moltíssim perquè també es va allargar moltíssim i ets incapaç de dir: “Aquest és el lloc perquè l’he pactat amb la comunitat perquè em sembla que estratègicament és bo per a la ciutat.” I ara hi ha un contenciós que ho allargarà encara més. I encara hi ha equipaments que no sabem quan els tindrem.

Ara per ara no sabem on anirà l’estació d’autobusos de Banyoles. El CAP que tenim és de l’any 1992, de les olimpíades. Banyoles té 5.000 habitants més, té un 25% més d’habitants. I continuem amb els mateixos serveis. Hem d’acabar aprovant un pressupost que no té res a veure el dia que el liquides. Per què? Doncs perquè es va dia a dia, improvisant.