Xifres en 10 dies i el 80% per als serveis

“Això no ho diré fins a la conferència de l’últim dia i a última hora”, havia avisat el vicepresident econòmic Pedro Solbes sobre l’enigma de les xifres que han de condimentar el nou model de finançament i que fins ara ha guardat zelosament. Però els 35 dies que falten per donar el tret de sortida a les eleccions basques i gallegues són els mateixos que es dóna ara la Moncloa per tancar l’acord i Solbes esprem la calculadora per donar a conèixer les xifres i els percentatges finals en els propers deu dies.

Amb la publicació dels diners que l’Estat aporti al finançament es clourà el guió de Solbes de definir primer l’arquitectura del model sense oferir a ningú l’esquer màgic d’una xifra per no obrir una subhasta de quinze territoris. Amb el sí quasi incondicional de tots tret de la Catalunya que impulsa la reforma, l’esquelet es vestirà la setmana que ve o la següent amb xifres per als tres fons.

Límit del 50% de despesa
Alhora es coneixerà quin marge de la despesa es reserva l’Estat, que fins ara volia retenir més del 50%. L’entorn de Solbes desdramatitza ara que l’Estat quedi per sota del 50% (ara reté entre el 53% i el 51%) i xifra en 4.000 milions la quantitat que hauria de cedir per a un esquema en què la despesa fos al 50-50 entre Estat i comunitats.

El zel amb què Solbes blinda els detalls va rebre l’impacte de foc amic per la indiscreció de la número tres del PSOE, Leire Pajín. “Vostès saben bé que el 80% d’aquest nou model anirà destinat a finançar la sanitat, l’educació i els serveis socials”, va desvelar en roda de premsa passant per alt que fixar aquest percentatge és el gran escull que encalla l’acord Solbes-Castells. Si per al conseller els serveis que cal anivellar han de pesar entre el 65% i el 75% dels recursos totals, per a Solbes estarien entre el 75% i el 85%. El 80%, doncs, desagrada Castells i és un límit còmode per a Estat i comunitats pobres, que no veurien dosificada l’aixeta de la solidaritat.

Amb la promesa de tenir aviat les xifres sortia ahir de la Moncloa el president càntabre, Miguel Ángel Revilla, que va recordar a José Luis Rodríguez Zapatero el seu origen lleonès perquè li reconegui el cost de tenir una població dispersa i envellida. Arribant de nou en taxi, aquest cop contractat per la Moncloa per seguretat, Revilla va sortir “satisfet” de l’entrevista amb el president espanyol, si bé encara recela que es mantingui la contribució a la solidaritat de Catalunya i Madrid.

Les Balears a la Moncloa
Més tard el president de la Rioja, Pedro Sanz, es va convertir en el primer baró del PP que abandona la Moncloa enfadat. “No se m’ha posat sobre la taula cap model, no sé què em toca a mi i què correspon a la resta, i ara no firmaria”, va avisar, desafinant amb Madrid i el País Valencià.

El torn de visites es va cloure amb el canari Paulino Rivero, que veurà com la població s’ajusta també per la insularitat. Zapatero rebrà avui el president balear, Francesc Antich, que representa la comunitat més perjudicada pel model de finançament actual.