Als límits del Tractat de Baiona, que és el que recull el dels Pirineus, es va delimitar la frontera entre els estats espanyol i francès, i es va fixar una reunió bilateral cada dos anys per solucionar els problemes de frontera. Aquest reunió no s’ha celebrat durant els últims onze anys, i ara n’hi haurà una al mes de juliol. Nosaltres hem fet una proposta per arreglar i millorar la carretera que ens uneix amb la resta del territori català.

Demanem que s’ampliï la carretera, que es passin serveis de comunicacions, electricitat... i habilitar-hi un carril bici. No en trauríem res que ens fessin fins al final del terme de Llívia, si, al territori francès, es torna a estrènyer la via i, al terme municipal de Puigcerdà, es torna a eixamplar. Crec que els cerdans hem de pedalar tots a l’una, siguem catalans, francesos o espanyols. Els dies del Nadal passat, de Llívia a Puigcerdà, es trigava una hora, i això no pot ser.

No ho sé, són estats, i al final potser no som importants, la gent del Pirineu, perquè cal tenir clar que és del cap de Creus fins a Hondarribia.

No, nosaltres hem de fer propostes, i els cònsols, els ambaixador i els ministeris d’Exteriors tracten els temes. Entenc que en tot el Pirineu hi deu haver molts de temes.

Sí; per exemple, el desplegament digital de la Generalitat ha de passar per aquesta carretera. Ara estem connectats via satèl·lit, per això perdem potència; és molt important que puguem soterrar la línia digital des de Puigcerdà.

En aquest cas són convenis internacionals. La majoria ens ve de rius francesos, i en part és un servei que està supeditat al Tractat dels Pirineus. No podem créixer, perquè els pous que s’han fet no acaben de tenir prou capacitat, ni l’aigua és prou pura. A més, una part de l’aigua és dels regants, que ens en cedeixen uns litres.

Sí, la carretera depèn de l’Estat, no de la Generalitat, el dipòsit de Sareja s’omple d’aigua del canal internacional d’Angostrina i també del riu Er, que baixa del Puigmal... L’any 1975, els francesos van agafar 60 litres per segon per regar un tros de secà durant la temporada d’estiu i ens els havien de tornar. Estem al 2025 i encara no ho han fet i crec que ho hem de posar sobre la taula.

Ens han assignat 447.000 euros del Pla Únic d’Obres i Serveis i amb la liquiditat pressupostària que hem fet hem de mirar d’arreglar molts carrers i mantenir el poble més endreçat. De vista, és on fa més mal. Hi ha coses que s’hi han invertit menys diners, que han quedat una mica apartades, com les culturals, però hem deixat en un racó arreglar els carrers per motius pressupostaris. En l’últim ple, hem aprovat fer petites inversions fins a uns 600.000 euros del romanent, que s’han de notar en millores des dels fonaments de la imatge dels carrers.

Vam entrar en un procés d’un pla de sanejament obligat, perquè les ràtios de tresoreria i l’endeutament eren negatius. Vam presentar a la Generalitat un pla de sanejament a tres anys, que ara sabem que ja l’hem complert.

Si més no, sabíem que hi havia un problema de tresoreria i d’endeutament, perquè des de l’agrupació de veïns participàvem en els plens i seguíem els moviments que es feien, sabíem més o menys allò que se’ns explicava i allò que era oficial.

Sí, es va presentar segons els números que sortien, era la realitat plasmada en números. Ens vam trobar, però, que, del tancament del 2022 sobre el qual es fonamentava, no tenia res a veure amb la realitat.

Era molt pitjor. Ja abans d’entrar nosaltres, l’equip de govern que hi havia va aprovar una regularització de factures pendents d’anys anteriors. Per tant, s’havien aprovat uns pressupostos irreals. Però nosaltres en vam fer una altra de 130.000 i una de 30.000, i no es va acabar amb això.

També faltava comptabilitzar uns 50.000 euros d’interessos dels préstecs, que van empitjorar per la pujada que van fer i la de dues nòmines. Per tant, vam presentar un pla de sanejament amb uns números que eren molt pitjors que allò que en realitat reclamava.

No tan sols hem solucionat la situació, sinó que hem arribat al tancament del 2024 amb un romanent de 600.000 euros.

Vull pensar que es tracta més aviat de deixadesa.

Ens ha ajudat que he estat més de quaranta anys a la banca i, a part de les retallades que hem fet, com deia en Picasso, la inspiració t’ha d’agafar treballant. Hem estat treballant i hem tingut un cop de sort en forma d’un parell de permisos d’obres de noves construccions, que ens han arreglat els pressupostos i la tresoreria. En el pressupost del 2024 teníem previst ingressar 105.000 euros de permisos d’obres, i hem anat a més de 230.000.

Sabíem més o menys la situació i el nostre programa electoral no estava fonamentat en grans projectes, sinó en petites coses. El compromís més gran era la retirada d’un pla d’ordenació urbana municipal (POUM) que ampliava la zona urbana.

Hi havia dos problemes bàsics. Un és que hi havia un informe desfavorable de secretaria i intervenció que el procediment no complia i enteníem que, si nosaltres tiràvem endavant, estàvem d’acord amb l’antic govern.

Sí, i en segon lloc, hi havia un increment d’habitatges bastant gran, entre 400 i 500. Si ara ja tenim problemes de llum, d’aigua, de comunicacions, de clavegueram..., per què hem de créixer més?

No, els problemes més grans arriben quan hi som tots, no amb els mil i escaig que hi vivim sempre.

Probablement el futur pla d’ordenació urbana municipal ha de preveure creixements, però primer hem de fer uns bons fonaments; si no, créixer per créixer no és viable.