A Cerdanyola, com a moltes ciutats, però especialment a Mataró, hi ha un problema molt important de falta d’habitatge. Aquesta situació necessita solucions radicals i accions contundents per part de totes les administracions amb capacitat de resposta, des de l’Ajuntament fins a la Generalitat i el mateix Estat. De moment, nosaltres el que veiem és una inacció important per part dels tres governs. S’han fet moltes promeses, bàsicament populisme per part de l’alcalde Bote, que va anunciar en campanya electoral 1.100 habitatges nous en el parc públic. Fins ara no n’hem vist cap. Això genera una frustració i aquesta frustració es manifesta a través de diferents vies d’escapament. Dissortadament, a la ciutat hi va haver aquests aldarulls, que no estan justificats de cap manera, perquè abans hi va haver una ocupació delictiva i les màfies i els delinqüents van aprofitar el malestar que hi ha en gran part de la societat, especialment en la gent jove, per manipular-la i mediatitzar-la. Si no s’intervé de forma decidida per facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania que ho necessita, especialment d’aquesta gent jove, els aldarulls es tornaran a repetir.

Com a solucions d’emergència s’haurien d’incorporar al parc públic d’habitatge tots els pisos que té la Sareb, que en el cas de Mataró són més de 330. Té tres edificis inacabats, un a Cerdanyola, on només hi ha l’estructura feta, i després també té finques i terrenys per edificar. També es fa necessari treballar amb les organitzacions municipals, perquè molts negocis que ara es troben en el primer o segon pis baixin al carrer i s’instal·lin als locals que estan desocupats. Això també crearia una bossa nova d’habitatges, però en aquest cas no necessàriament municipal.

Més que tancar, el que cal és tenir una visió global de tot el servei educatiu català. Des de l’Ajuntament de Mataró es va bloquejar durant molts anys una planificació escolar a llarg termini que al final ha portat conseqüències. També s’hi afegeix el populisme que va fer el PSC durant la campanya electoral, en què va assegurar que el govern de la Generalitat, llavors en mans d’ERC, tancava línies i escoles a la ciutat. Jo no diria que va promoure, però sí que va animar que es convoquessin manifestacions. Ara ens trobem que no hi ha cap planificació i les manifestacions continuen. Insistim en la planificació, perquè hauria d’incloure també l’escola concertada i abans de plantejar cap tancament de línies o de centres s’hauria de tractar la transformació d’aquests centres. Avançar-nos a la realitat futura d’una societat que està canviant, que es mou i que demana altres necessitats. Potser cal transformar alguns d’aquests centres i enfocar-los cap a la formació professional. Mataró no és l’única ciutat on s’han tancat línies, però a Catalunya hi ha els municipis que han col·laborat amb la Generalitat i aquells que no ho han fet mai. I Mataró pertany a aquest segon grup. L’Ajuntament ha bloquejat sistemàticament la planificació educativa i ara ens trobem que s’actua de forma improvisada, que es treballa sense convocar el Consell Municipal Escolar, que no s’informa ni les famílies ni els centres educatius en el termini i en la forma escaient i que no hi ha temps de transformar aquests centres cap a les necessitats actuals de la ciutat.

Des que es va iniciar el procés fa 20 anys hi ha hagut diferents sentències i totes han estat contràries als interessos de l’Ajuntament. Ara més que mai l’escenari és desfavorable, perquè ens enfrontem a haver de pagar 24 milions d’euros per una operació que no es va fer, més els interessos resultants, i haver de reconstruir la nau de Can Fàbregas tal com recull una altra sentència. Parlem d’entre 30 i 35 milions d’euros que hipotecarien els comptes municipals d’una manera molt greu. Altre cop la inacció. Sembla que el govern estigui esperant sempre què farà El Corte Inglés per després decidir la seva estratègia. Doncs el que s’ha de fer des de l’Ajuntament és prendre la iniciativa i anar a parlar amb El Corte Inglés directament. No podem estar sotmesos a aquesta paràlisi absoluta. L’alcalde Bote porta deu anys encapçalant el consistori i en deu anys no ha aconseguit desencallar aquesta situació. Cal iniciativa, cal lideratge i convertir la reconstrucció de la nau de Can Fàbregas en una cosa positiva i resoldre d’una vegada per totes el problema d’aquest solar que cria herbes enmig de la ciutat.

Bé, és cert que perquè hi hagi diàleg hi ha d’haver voluntat entre les dues parts, però a mi em consta que tant des d’El Corte Inglés com des de la plataforma Salvem Can Fàbregas han intentat contactar amb l’alcalde i amb els serveis municipals i sempre s’han trobat amb un mur que tot ho deriva a la justícia. El Corte Inglés abans d’anar als jutjats va intentar establir ponts de diàleg amb l’Ajuntament i no ho van aconseguir.

S’han d’anar complint tots uns requisits imposats per Europa pel que fa a la recollida selectiva i a Mataró estem molt lluny de complir-los. Ara ens enfrontem a una situació en la qual la taxa de la brossa va pujant cada vegada més per cobrir la totalitat del servei i sense arribar a aquests mínims que demanen. Això significa que com més ens allunyem, més cara serà la taxa. Per això no podem perdre temps. El sistema s’hauria d’haver posat en marxa anys enrere i no es va fer, un cop més. S’han de posar en marxa serveis que facilitin a la ciutadania l’accés a punts de reciclatge per millorar les taxes que hi ha actualment. El concurs inclou tant la recollida de la brossa com la neteja viària. Des d’Esquerra vam presentar una proposta perquè s’estudiés la possibilitat que la neteja viària fos gestionada directament per l’Ajuntament. L’Ajuntament de Mataró té experiència, tant amb la companyia d’aigües com amb Pumsa, de gestionar directament serveis amb un grau d’èxit important. Potser ens podríem atrevir a intentar-ho també amb la neteja viària. Això significaria controlar més el servei, més eficiència econòmica i els resultats serien millors.

Bé, d’entrada, la Generalitat de Catalunya ha signat el Pacte Nacional per la Llengua i l’alcalde Bote, com a president de la Federació Catalana de Municipis, també s’hi ha adherit. De moment són bones intencions. Des d’Esquerra Republicana hem portat moltes iniciatives al ple perquè l’Ajuntament inverteixi en la llengua i creï, per exemple, una oficina pel català. Això no ho ha fet, no ho ha tirat endavant, i malgrat les bones paraules, no hi ha accions de cap tipus. Creiem que a Mataró es podria fer molt per millorar la situació de la llengua, perquè partim d’un escenari molt dolent. Molta part de la població no coneix el català o no l’utilitza. Nosaltres anem portant iniciatives per revertir aquesta situació, com ara la creació d’un servei específic de promoció i protecció del català que l’Ajuntament es nega a fer. Ara mateix hi ha una sèrie de compromisos que després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua els ajuntaments han de fer-se seus. Aquest és el primer repte que té l’Ajuntament de Mataró: complir amb aquells requisits que demana el Pacte Nacional per la Llengua.

Sí, ja comença a ser urgent, perquè funcionem amb un que té molts anys i que no ens resol la ubicació d’algunes grans infraestructures que encara ens manquen. Una quarta biblioteca o una cinquena, un palau d’esports de primer nivell, un auditori com tenen totes les grans ciutats o la possibilitat de tenir una estació d’autobusos. La paràlisi municipal també ha conduït a no prendre decisions en aquest sentit. El POUM també ha de servir per modificar alguns entrebancs per poder disposar de més sòl per a habitatge. Pensant en els propers 20 o 30 anys, estem anant una mica massa lent, perquè es van començar els treballs de planificació ja en el mandat anterior. Tot i això, el calendari previst que té el govern és que no el tindrem fins ben entrat el proper mandat.

Des d’Esquerra Republicana ens vam abstenir en la primera part del concurs perquè creiem que és poc ambiciós. Pràcticament es replica el sistema que hi ha ara, que va ser ideat fa 20 anys i no té en compte que la ciutat ha evolucionat moltíssim. Cal que les línies de bus tinguin més presència a l’Havana o a la zona del Rengle. Que disposin d’un horari més ampli, que augmentin les freqüències els caps de setmana i a l’estiu, i nosaltres no podem estar d’acord amb el dibuix actual. A més a més, tenim que en el nou concurs de Mataro Bús no s’hi preveu cap autobús elèctric, però sí híbrids. Ajuntaments com Barcelona acabaran els propers anys amb un 70 o 80% de la flota amb vehicles elèctrics. A Mataró, cap. I per què? Altre cop, per la inacció municipal de no haver previst unes cotxeres que permetin la recàrrega d’un vehicle elèctric. Els busos passen per zones densament poblades, fan soroll, contaminen i perjudiquen els veïns i veïnes. Per què no incloure vehicles elèctrics i ens estalviem tots aquests problemes? És un concurs poc ambiciós, que no respecta els estàndards de protecció del medi ambient, i nosaltres no ho veiem bé.

La societat ha evolucionat cap a una visió més individualista i personal i cada cop costa més trobar gent que s’impliqui en associacions veïnals, en clubs esportius, en partits polítics o en associacions de tots tipus. Ens mirem a nosaltres mateixos i l’entorn immediat i no ens comprometem amb el servei públic. En el cas concret del govern local, la paràlisi és evident i un bon exemple és el pacte que van fer amb el grup de Junts per Mataró, un pacte excloent que vol deixar fora iniciatives d’altres grups municipals perquè quedin fora de l’acció ordinària de l’Ajuntament. L’exemple més clar són els pressupostos. No deixen que hi participi cap grup polític. Nosaltres ho veiem com un bloqueig absurd que perpetua aquesta inacció, perquè totes les propostes que fem des de l’oposició en general són rebutjades, encara que siguin en benefici de la ciutadania. Diria que amb aquesta manera d’actuar no prenen decisions valentes i van fent amb el dia a dia, perquè és més còmode.

D’entrada, el que veiem és una contradicció manifesta entre la idea que defensa el govern municipal, que és la construcció de la nova estació de tren a la línia de la costa, amb la idea que té la Generalitat de potenciar la línia orbital. La línia orbital pujaria pel Pla d’en Boet, tindria tres estacions a la ciutat i tornaria després de les Cinc Sénies a empalmar amb la línia litoral. Això significa que la nova estació projectada per Renfe al litoral no seria necessària. Aquesta incongruència és la que ha de resoldre el govern, perquè no es poden defensar les dues idees. Pel que fa a l’espai agrícola de les Cinc Sénies, el projecte podria afectar-les lleument, però hi ha un compromís de totes les forces polítiques municipals per salvaguardar-les. Es tracta que garanteixi una afectació mínima o que no l’afecti. A banda de dues propostes que es contraposen, tot plegat sona una mica a política-ficció.

Mataró històricament ha tingut un lideratge molt dèbil a la comarca. No ha tingut la capacitat de posar-se al capdavant i afrontar els problemes del Maresme com la gran ciutat que és. Potser també hi té a veure la mateixa configuració de la comarca. És difícil atendre els problemes tan diferents que tenen les poblacions amb mides i casuístiques tan diferents. Les distàncies d’aquest territori tan allargat tampoc ajuden gaire. Però sí, efectivament, les relacions amb el Consell Comarcal no són bones i això també cal revertir-ho, perquè els grans debats mereixen respostes col·lectives. I no podem millorar la mobilitat global de Mataró sense millorar la mobilitat dels municipis veïns com Cabrera, Vilassar de Mar, Argentona, Dosrius o Llavaneres i també dels municipis més llunyans.