"A Obaba ara hi passa un autobús cada 15 minuts"

Hi havia una vegada l'escrip­tor i la seva soli­tud, la de viure en un poble de 150 habi­tants ano­me­nat Zal­du­endo, la de pro­duir en una llen­gua mino­rit­zada, la de pas­sar-se l'últim any a Nevada i la d'enviar aquest dimarts a impremta el seu nou lli­bre, Zazpi etxe Frant­zian (Set cases a França), que edi­tarà al març Pami­ela en euskera i Alfa­guara en català i cas­tellà.

Ber­nardo Atxaga, de nai­xe­ment Joseba Irazu (Aste­asu, 1951), és alhora en aquesta soli­tud l'escrip­tor basc més inter­na­ci­o­nal, el més traduït -a més de 20 llengües-, el més pre­miat -Pre­mio Naci­o­nal 1989-, el més res­pec­tat -dei­xe­ble de Gabriel Aresti i com­pany de gene­ració de Joseba Sar­ri­o­nan­dia, Jon Jua­risti o Ruper Ordo­rika- i el que ha teo­rit­zat la seva pre­di­lecció per la ciu­tat basca (euskal hiria) abans que pel poble basc (Euskal Her­ria).

"La ciu­tat no és de ningú i és de tot­hom; ningú pot dir que és seva perquè hi va arri­bar pri­mer", deia l'escrip­tor a La pelota vasca de Julio Medem. I això, dit a Euskadi, vol dir mol­tes coses... Tan­tes, que el savi Atxaga tira dels clàssics, els que mai no fallen, per expli­car que ja la deessa Ate­nea va fun­dar una ciu­tat, con­tra les tri­bus, i va donar el govern a Ulis­ses, el de la paraula, en lloc de cedir-lo a Ajax, el guer­rer.

Fa molts anys que Ber­nardo Atxaga no amaga el seu interès per la política. "Sem­pre he votat i votaré perquè, com deia Joan Fus­ter, tota política que no fem serà feta con­tra nosal­tres". Acaba d'enviar un petit escrit de suport a la gent d'IU-Ezker Batua, perquè "sem­bla que pen­sen el que diuen". Alhora el savi admet la seva humi­li­tat per enten­dre el com­bat polític: "Sóc la per­sona que es queda abans sense argu­ments en aquesta qüestió en la taula del dia de Nadal".

Atxaga ja no viu a Obaba, l'entorn inven­tat on va néixer i que for­men els pobles d'Alkiza, Albiz­tur, Aste­asu i Zizurkil, l'esce­nari on va crear l'uni­vers que el va fer famós a Oba­bakoak (Els d'Obaba). Com Dylan Tho­mas va fer a Sota el bosc lacti. De fet, Atxaga ja no hi viu perquè Obaba ja no exis­teix: "Ara Euskadi és una regió metro­po­li­tana sen­cera i a Obaba hi passa un autobús cada 15 minuts". Per això, el nou refugi d'Atxaga, en el seu nou lli­bre, és lluny, "al ter­reny per­so­nal que vaig tenir a l'hora d'escriure poe­sia, amb un punt d'humor negre". No és cap broma fàcil: Zazpi etxe Frant­zian està ambi­en­tada al Congo. Allà on també s'hau­ria de fer pre­sent algun dia la deessa Ate­nea...