Pugna per manar

Ha començat la cursa. El president d’Israel, Shimon Peres, encara no ha iniciat les consultes amb tots els partits polítics per decidir a qui encomanarà la formació de la nova coalició de govern però tant Tzipi Livni, líder del centrista Kadima, guanyador de les eleccions, com Benjamin Netanyahu, cap del conservador Likud, asseguren que és a ells a qui correspon rebre aquest encàrrec i dirigir el país.

“El Kadima ha estat el partit més votat. Amb gran diferència, m’han elegit a mi”, va declarar Livni. “Sento una gran responsabilitat de traduir el poder que se m’ha conferit en acció, a fi de promoure el progrés del país i permetre la unitat del poble”. Però també Netanyahu ho creu i va assenyalar que tot i que el seu partit hagi quedat en segon lloc “el camí del Kadima no és el que té la majoria, cosa evident si mirem el quadre general del Parlament elegit”.

De fet, encara no hi ha resultats oficials perquè cal esperar l’escrutini dels vots dels soldats i altres sufragis dels anomenats absents (els que voten per correu, com ara presos o malalts ingressats en hospitals). Un cop comptabilitzats aquests vots ja es podrà determinar definitivament la distribució dels escons.

150.000 vots pendents
Els vots que falten per escrutar s’acosten als 150.000, suma que fa que no es puguin descartar modificacions dels resultats actuals, ja que entre Kadima i el Likud no hi ha més de 36.000 vots de diferència a favor del primer. Avui a la nit la Comissió Electoral donarà a conèixer els resultats oficials.

Ron Dermer, un dels principals assessors del líder del Likud, va declarar a l’AVUI que “la lectura no ha de ser en absolut que Kadima és el partit més important”. Segons va destacar, “el gir cap a la dreta és evident, ja que els vots que han obtingut els partits del bloc de la dreta han augmentat un 10% respecte a les anteriors eleccions, que signifiquen un total de 64 o 65 escons dels 120 de la Knesset [Parlament]. El bloc de centreesquerra, encapçalat per Kadima, i sense tenir en compte els partits àrabs, no disposa de més de 45 escons”.

Davant la pregunta de si Netanyahu acceptaria la fórmula d’un govern d’unitat nacional encapçalat de manera rotativa per ell i per Livni, Dermer va ser rotund: “No considerem ni tan sols la rotació. Si Kadima té grandesa d’esperit i vol ajudar a unir el poble, doncs que accepti la demanda que Netanyahu li formularà perquè se sumi a una coalició àmplia, d’unitat nacional”. Està clar que els aliats “naturals” de Netanyahu són els partits ubicats a la seva dreta, però segons confirma el seu assessor a aquest diari “ja va dir repetidament que no vol tornar a cometre l’error del 1996, d’optar per un govern únicament de dretes i s’estima més la unitat nacional”.

En la pràctica, totes dues parts es comporten com si tinguessin totes les opcions obertes. El primer requerit en els contactes de cara a una nova coalició és l’ultradretà Avigdor Lieberman, líder de Yisrael Beiteinu, confirmat com la tercera força política del país. Tant Livni com Netanyahu s’hi van reunir ahir i ell no descarta res. “Totes les opcions estan obertes”, va dir Lieberman, que en seguretat i exteriors està molt més pròxim al Likud, però en temes socials interns (com ara matrimonis seculars i canvi del sistema polític) és més pròxim a Kadima.

També l’ultraortodox Shas està en contacte amb els dos grans partits. Eli Yshai, líder de Shas, va afirmar ahir: “Ens vam comprometre a recomanar al president que encarregui la formació del govern a Netanyahu, però no es pot descartar cap opció”.