Rosa Cañadell: "Amb l'escola, l'esquerra té esquizofrènia"

La portaveu de la USTEC defensa l’escola pública i teoritza sobre per què hi ha molts menys immigrants a l’escola privada.

Per què no a l’escola privada?
Per defensar el model dels països europeus amb més tradició democràtica. A Finlàndia i Alemanya, un 93% de l’alumnat va a l’escola pública, i a França, un 78%. A Catalunya, en canvi, el 60% d’alumnes van a centres públics i un 40% a privats. Aposto perquè l’escola pública sigui majoritària. La manera d’assolir la qualitat és que hi vagi gairebé tothom.

Però José Montilla porta els seus fills a una escola privada alemanya. Què n’opina?
Que si les persones que han de fer possible invertir i millorar l’escola pública no són usuaris d’aquesta escola pública, l’interès perquè funcioni serà molt menor.

On portava els seus fills, el conseller Ernest Maragall?
No en tinc ni idea, però sospito que a la privada.

Tinc un cunyat que és regidor d’ICV. Els seus fills han anat a l’escola privada. Per què?
A còpia d’anar concertant centres, molta més gent té accés a la privada. I no és un problema de qualitat.

Aleshores, per què tanta gent porta els seus fills a la privada?
Per una qüestió de classe social. La diferència entre els centres públics i els concertats és que els concertats seleccionen l’alumnat per classe social.

¿Així, els polítics d’esquerra trien l’escola en funció de la classe social?
Evidentment. I el problema és que hi ha un efecte bola de neu. Quan la classe mitjana fa una opció cap a la privada, la concentració de l’alumnat amb més dificultats va a l’escola pública, i aleshores és més difícil que el nivell pugui ser igual que a la privada.

Les concertades acullen menys immigració que les públiques. Per què?
No només menys immigració, sinó moltes classes populars. La majoria de les concertades cobren quotes. I no tothom hi pot accedir.

Però les quotes són obligatòries?
No.

¿Jo puc portar un fill meu a una concertada sense pagar un euro?
Sí. En principi, sí.

Què vol dir, en principi, sí?
El que diu la llei és això, però la llei mai no s’ha complert. A les concertades el que és l’escolarització obligatòria ha de ser gratuïta, però hi ha extraescolars i menjadors més cars. I després aportacions voluntàries, amb totes les cometes...

Què vol dir, voluntàries amb cometes?
Són voluntàries, però s’intenta que siguin obligatòries.

Com es fa això?
Convencent-ne els pares, que ja estan disposats a pagar, perquè el que volen és que tothom pagui, ja que això garanteix el que té de diferent l’escola concertada: que no hi haurà gitanos, marroquins, pobres...

Imaginem que jo sóc bolivià i vull portar els fills a una escola de l’Opus Dei. Què passaria?
Que t’hauries de comprar uniforme. Que no podries pagar les activitats extraescolars i el teu fill quedaria marginat. Quan tots anessin a la piscina, el teu es quedaria sol. O bé t’obligarien a formar part de la fundació i pagar...

Tornem-hi amb obligar? No hem quedat que no es podia?
Hi ha moltes maneres, d’obligar.

No, només hi ha una manera...
Doncs, per exemple, et diuen que no hi ha cap plaça. 

¿Té constància de concertades que hagin mentit a immigrants per tal de no admetre’ls?
Sí. I si no, per quina estranya raó tots els immigrants opten per la pública i tots els catalanets amb diners per la privada? 

¿El funcionament de les privades està generant una mena d’apartheid?
En part, sí. Però jo no parlo d’apartheid, sinó de segregació. Per immigrants i per classes. Entre el 80% i el 85% de l’alumnat immigrant va als centres públics. Per corregir-ho, caldria no concertar totes aquelles escoles que costen als pares molts diners. 

El PSC, ERC i ICV, quan eren a l’oposició, deien de suprimir els concerts de l’Opus Dei. Però aquests centres segueixen concertats. Què ha passat?
La gent, quan és al govern, s’ha d’adaptar a interessos. És complicat perquè ara ja s’ha creat una classe social a qui es tolera la segregació i aquesta classe la formen votants.

¿Té a veure això amb el fet que molts dels fills dels consellers del tripartit han anat a escoles privades?
Esclar.

¿Aleshores, l’esquerra d’aquest país és esquizofrènica, en relació amb l’escola privada?
Una mica, sí. Bastant, vaja.