Querella contra Aznar per la guerra de l'Iraq i els atemptats de l'11-M
Política
El PCE i la Plataforma Judici a Aznar han presentat aquest matí davant del Tribunal Suprem la querella signada formalment per centenars de ciutadans davant de notari el 31 de març que demana responsabilitats a José María Aznar i als aleshores ministres de Defensa i Exteriors, Federico Trillo i Ana Palacio, per "ficar Espanya a la guerra de l'Iraq". A més, els querellants acusen els tres dirigents populars pels 192 morts de l'11-M com a conseqüència del seu suport a la intervenció militar.
Davant de la porta del Tribunal Suprem s'han concentrat una trentena de simpatitzants i signants de la querella que portaven pancartes amb la frase No a la impunitat, judici a Aznar. Alhora, alguns d'ells portaven dibuixos de mans amb pintura vermella que simulava sang al costat del nom de l'expresident del govern. Entre els presents hi havia el secretari general del PCE, Francisco Frutos.
El text de la querella presentada davant del Tribunal Suprem diu literalment que la implicació d'Espanya ha estat "total i absoluta" en la tragèdia de la guerra de l'Iraq. No només pel suport militar a la guerra, sinó també pel suport polític i logístic, com ho proven, segons els impulsors de la iniciativa, les reunions entre Aznar i Bush a Crawford i a les Açores abans de la invasió.
"11-M, una conseqüència de la guerra"
La querella també assegura que els atemptats de l'11 de Març van ser conseqüència directa de la participació d'Espanya a la guerra. Concretament, un dels lletrats, Agustín Morán, ha explicat que "sis anys després" la querella continua perseguint "la defensa de la pau i de la democràcia". Segons ha dit, la seva acció pretén la imputació d'Aznar "per tres delictes".
"El primer té a veure amb la declaració de guerra al marge del que estableix la Constitució i que preveu el delicte d'alta traïció; un segon delicte, per tota la mort i devastació originada per les decisions de la invasió de l'Iraq, milers i milers de morts i de destrucció de béns, i finalment també se l'acusa pels 192 morts i els 2.000 ferits que hi va haver com a conseqüència dels atemptats de l'11-M, perquè s'ha acreditat que hi ha una relació causa-efecte entre aquest atemptat i la participació de l'Estat espanyol en la invasió de l'Iraq", ha explicat l'advocat.
L'article 588 del Codi Penal estableix una pena de presó d'entre 15 i 20 anys per als membres del govern que, sense complir amb el que disposa la Constitució, declarin la guerra o signin la pau.
La impulsora de la iniciativa és la Plataforma Judici a Aznar, que engloba diferents col·lectius socials i en què hi ha també l'excoordinador general d'IU i exsecretari general del PCE Julio Anguita, així com molts altres polítics i persones públiques d'esquerres.
