Política

Querella contra Aznar per la guerra de l'Iraq i els atemptats de l'11-M

Política

El PCE i la Pla­ta­forma Judici a Aznar han pre­sen­tat aquest matí davant del Tri­bu­nal Suprem la que­re­lla sig­nada for­mal­ment per cen­te­nars de ciu­ta­dans davant de notari el 31 de març que demana res­pon­sa­bi­li­tats a José María Aznar i als ales­ho­res minis­tres de Defensa i Exte­ri­ors, Fede­rico Tri­llo i Ana Pala­cio, per "ficar Espa­nya a la guerra de l'Iraq". A més, els que­re­llants acu­sen els tres diri­gents popu­lars pels 192 morts de l'11-M com a con­seqüència del seu suport a la inter­venció mili­tar.

Davant de la porta del Tri­bu­nal Suprem s'han con­cen­trat una tren­tena de sim­pa­tit­zants i sig­nants de la que­re­lla que por­ta­ven pan­car­tes amb la frase No a la impu­ni­tat, judici a Aznar. Alhora, alguns d'ells por­ta­ven dibui­xos de mans amb pin­tura ver­me­lla que simu­lava sang al cos­tat del nom de l'expre­si­dent del govern. Entre els pre­sents hi havia el secre­tari gene­ral del PCE, Fran­cisco Fru­tos.

El text de la que­re­lla pre­sen­tada davant del Tri­bu­nal Suprem diu lite­ral­ment que la impli­cació d'Espa­nya ha estat "total i abso­luta" en la tragèdia de la guerra de l'Iraq. No només pel suport mili­tar a la guerra, sinó també pel suport polític i logístic, com ho pro­ven, segons els impul­sors de la ini­ci­a­tiva, les reu­ni­ons entre Aznar i Bush a Craw­ford i a les Açores abans de la invasió.

"11-M, una con­seqüència de la guerra"
La que­re­lla també asse­gura que els atemp­tats de l'11 de Març van ser con­seqüència directa de la par­ti­ci­pació d'Espa­nya a la guerra. Con­cre­ta­ment, un dels lle­trats, Agustín Morán, ha expli­cat que "sis anys després" la que­re­lla con­ti­nua per­se­guint "la defensa de la pau i de la democràcia". Segons ha dit, la seva acció pretén la impu­tació d'Aznar "per tres delic­tes".

"El pri­mer té a veure amb la decla­ració de guerra al marge del que esta­bleix la Cons­ti­tució i que pre­veu el delicte d'alta traïció; un segon delicte, per tota la mort i devas­tació ori­gi­nada per les deci­si­ons de la invasió de l'Iraq, milers i milers de morts i de des­trucció de béns, i final­ment també se l'acusa pels 192 morts i els 2.000 ferits que hi va haver com a con­seqüència dels atemp­tats de l'11-M, perquè s'ha acre­di­tat que hi ha una relació causa-efecte entre aquest atemp­tat i la par­ti­ci­pació de l'Estat espa­nyol en la invasió de l'Iraq", ha expli­cat l'advo­cat.

L'arti­cle 588 del Codi Penal esta­bleix una pena de presó d'entre 15 i 20 anys per als mem­bres del govern que, sense com­plir amb el que dis­posa la Cons­ti­tució, decla­rin la guerra o sig­nin la pau.

La impul­sora de la ini­ci­a­tiva és la Pla­ta­forma Judici a Aznar, que engloba dife­rents col·lec­tius soci­als i en què hi ha també l'exco­or­di­na­dor gene­ral d'IU i exse­cre­tari gene­ral del PCE Julio Anguita, així com molts altres polítics i per­so­nes públi­ques d'esquer­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.