Ibarretxe no s'arronsa

Abonat a les condemnes de mort i amb un desterrament a Còrsega a l'esquena, no és estrany que el filòsof i polític Luci Anneu Sèneca parlés en més d'una ocasió sobre les circumstàncies desfavorables. "En l'adversitat convé moltes vegades agafar un camí atrevit", va deixar escrit. Sèneca el Jove va voler governar i ho va aconseguir: va governar de facto a Roma.

Un xic a l'oest i uns quants segles més tard, Juan José Ibarretxe no vol deixar anar les regnes d'Euskadi, malgrat que les enquestes apunten a un empat tècnic del PSE i el PNB, amb la possibilitat dels socialistes de fer majoria absoluta amb el PP. La cita electoral és l'1 de març i abans, igual que el filòsof, el lehendakari pot ser condemnat; no a mort, sinó a gairebé tres anys de presó per haver-se reunit amb Batasuna. No és el primer cop que les circumstàncies li són adverses a Ibarretxe. Tampoc és la primera ocasió en la qual el president basc homenatja Sèneca escollint el camí atrevit. 
Ibarretxe és elegit candidat per primera vegada el gener del 1998. Ni tres mesos després, es trenca el Pacte d'Ajuria Enea, que unia els partits bascos enfront d'ETA. La coalició de govern entre penabistes i socialistes entra en crisi, i el PSE surt del govern després de deu anys de col·laboració. Tot i els inesperats esculls, el 28 d'octubre del 1998 Ibarretxe guanya les seves primeres eleccions. Des d'un inici té clares les seves noves aliances polítiques: els partits nacionalistes i independentistes amb els quals el PNB ha signat el Pacte de Lizarra, que ha permès que ETA declarés una treva.

El 3 de desembre del 1999 ETA reprèn la lluita armada. El PP i el PSE no deixen de llançar ultimàtums al PNB perquè enterri Lizarra, relacionen sense embuts el nacionalisme basc amb el terrorisme i exigeixen al lehendakari que convoqui eleccions. Però el de Laudio no s'arruga, supera dues mocions de censura, del PP i el PSE, i, en clara minoria al Parlament, anuncia eleccions anticipades per al 13 de maig del 2001.

Per primer cop el PNB es veu amb serioses dificultats per revalidar la seva majoria. El popular Mayor Oreja i el socialista Redondo Terreros van de la mà, i la suma dels dos amenaça majoria absoluta. Però Ibarretxe recupera la unitat nacionalista trencada el 1986 i arrasa als comicis. Atrevit. S'ha encarat amb els espanyolistes i ha guanyat. Encoratjat pels resultats, presenta una nova proposta d'Estatut que preveu la lliure associació d'Euskadi amb l'Estat. El PP i el PSOE enterren la proposta al Congrés.

Ibarretxe respon anticipant les eleccions al 17 d'abril del 2005. Un mínim avançament que es tradueix en una nova victòria de la coalició PNB-EA. Ibarretxe guanya, però perd quatre escons i queda més debilitat. Lluny d'optar per una tercera legislatura més tranquil·la, el lehendakari impulsa un nou pla sobiranista que inclou dos referèndums. El Parlament de Vitòria aprova la iniciativa, però a instàncies del govern espanyol el TC la prohibeix.

Els esculls es multipliquen. Gran part de l'executiva del PNB aposta per un candidat més moderat, però Ibarretxe, recolzat pel sector més sobiranista, optarà a la reelecció. Les enquestes li són adverses i per combatre-les ha optat per rectificar i ha reclamat que se'l jutgi "fins al final" per demostrar la seva innocència. Ibarretxe és la víctima dels jutges i de l'Estat i això dóna vots. El lehendakari ha fet història, per quarta vegada és el cap de llista del PNB. Ardanza ho va ser en tres ocasions i Garaikoetxea en dues, però Ibarretxe en vol més. Porta una dècada al capdavant del govern i si guanya es convertirà en el lehendakari més longeu de la democràcia. Des de la caiguda del franquisme la responsabilitat de governar sempre ha recaigut en el PNB. Les eleccions decidiran si la tradició continua o si Ibarretxe ha de plegar. Seria, això sí, un final de carrera política molt menys traumàtic que el de Sèneca.