“El model de país ha d’estar per sobre d’interessos locals”

El conseller Jordi Ausàs acaba la setmana amb la satisfacció de veure aprovada la llei de vegueries però també amb les ferides provocades pel rebuig en alguns punts del territori nacional.

Com ha viscut personalment l’aprovació del projecte al govern, tenint en compte que fa només quinze dies semblava que no tiraria endavant?
Amb molta satisfacció perquè és una llei històrica. Estem al govern per gestionar bé, però també per impulsar mesures de transformació. I aquesta llei està molt vinculada al catalanisme polític. Vull que el meu país sigui modern i que superi la visió provincial del país.

Ara el debat es trasllada al Parlament. Tem que aquesta fase s’eternitzi fins al final de legislatura?
El debat és al Parlament, però aquesta llei és important i s’ha d’aprovar perquè suposa una millora per a les administracions i reconeix uns territoris que han estat sempre la Ventafocs des del punt de vista de les planificacions i les inversions públiques. Aquesta llei no es pot endarrerir al Parlament: s’ha de constituir la ponència i fer comparèixer les persones necessàries, però només les persones que calguin perquè no s’eternitzi.

Quan diu això vol dir que alguns que han demanat comparèixer, com l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, no hauria d’explicar-se a la ponència?
Que compareguin les persones que decideixin els grups parlamentaris, però tots sabem que alguns poden tenir la temptació d’allargar les compareixences per endarrerir els temes. Aquesta llei està ben pactada amb el món local, i és bo que hi donin la seva opinió, però demano que el procés sigui molt pautat sobre un calendari per evitar que el temps se’ns tiri a sobre.

Precisament, alguns alcaldes s’han queixat de la falta de pedagogia.
Pedagogia n’hi ha hagut molta i n’hi haurà molta més. El govern ha pres un acord històric i el sistema vigent de les províncies, creat el 1833, ha deixat una empremta molt forta. Per això s’ha de fer molta pedagogia en tots els àmbits. Jo he parlat amb tothom i tothom qui ha volgut parlar amb mi ho ha fet. El departament de Governació s’ha adreçat a tots els representants institucionals afectats. Altres que no estaven afectats no els hem cridat, tot i que quan ho han demanat se’ls ha rebut. L’alcalde de Lleida va demanar hora i se li va telefonar de seguida per citar-lo. Les parts més afectades, que són les quatre diputacions –perquè la llei allò que fa, en primer lloc, és fer-les desaparèixer– hi estan d’acord. Els presidents de les diputacions han expressat la seva voluntat que el país s’organitzi d’aquesta manera. I això és molt important.

Els que han mostrat més discrepàncies amb la futura llei són dirigents del PSC. La formació socialista és una pinya a favor, i aquests són casos aïllats, o ja li va bé aquesta remor?
Estic convençut que el model de país està per damunt dels interessos locals i el PSC, com la resta de partits del govern, defensarà aquesta llei. L’ha aprovat en el govern i la defensarà en el Parlament. S’ha produït un esforç de consens molt gran. Dels 1.000 ens locals que hi ha a Catalunya, entre ajuntaments, consells comarcals i diputacions, només s’han presentat 11 al·legacions de les institucions públiques. Reus i Tarragona han expressat la seva satisfacció de com s’ha aprovat aquesta llei i Vic, Manresa i Tortosa.... Confio que en el tràmit parlamentari es pugui millorar més i s’hi sumi el primer partit de l’oposició.

Veu possible que es puguin llimar diferències amb CiU?
És necessari. Ningú no pot entendre des del catalanisme polític que CiU no doni suport a un procés històric d’organitzar territorialment el nostre país com volem. En una llei com aquesta haurien de fer prevaler l’interès del país per damunt del seu interès d’oposició. Al matí es diu que es vol aquesta vegueria del Penedès i a la tarda que no es vol la llei de vegueries perquè ara no toca. Demanaria una mica més de coherència, si no hi ha una llei de vegueries no hi pot haver vegueria del Penedès. Hi ha una voluntat clara de poder sumar-hi el màxim de forces polítiques.

Una part de l’electorat d’ERC es pot sentir defraudat en considerar que la formació republicana ha renunciat a una de les peticions històriques, que era la vegueria del Penedès?
De cap manera, ERC no ha renunciat a aquesta vegueria. Aquesta llei només es pot fer amb consens, polític, territorial i institucional, i totes les formacions estan d’acord en set vegueries. El PP ha recorregut les vegueries davant el TC. Sobre el Penedès hi ha qui hi està d’acord i qui no. La llei estableix el procediment per crear-ne de noves. El Penedès està fent un recorregut lògic: creant un àmbit de planificació propi. És un pas important. Després amb les majories corresponents del govern, del Parlament, a proposta dels municipis, es pot proposar la modificació de la llei per tal de crear noves vegueries. Aquesta llei no tanca la porta a la vegueria del Penedès. Totes les formacions veuen bé aquestes set vegueries.

Quan preveu que es tanqui el procés de desplegament de vegueries?
La llei el que fa és posar en negre sobre blanc les dues ànimes de la vegueria: la cooperació intermunicipal, i la descentralització de la Generalitat en el territori. En el moment de l’aprovació de la llei tota la part de la descentralització, la part de la demarcació veguerial, entra en vigor. L’administració local, la part del consell de vegueria, hi entra de manera gradual. Quan s’aprovi la llei, les actuals quatre diputacions passen a ser consells de vegueria. El pas següent és modificar la Loreg per poder constituir la vegueria de les Terres de l’Ebre i després la modificació dels límits provincials per a la Catalunya Central i el Pirineu i Aran. La cinquena, la de les Terres de l’Ebre, esperem poder constituir-la com a resultat de les eleccions municipals del 2011. No puc donar dates respecte a les altres dues vegueries. Això depèn d’unes majories al Congrés. Les institucions espanyoles no ho tindran com una prioritat.

S’han posat a negociar amb Madrid?
Sí, el govern va aprovar la llei al migdia i a la tarda vaig trucar al govern espanyol per continuar les converses d’abans de l’estiu amb els vicepresidents de la Vega, Chaves i el secretari d’Estat Gaspar Zarrías. S’han produït quatre o cinc reunions. La impressió és favorable, que es vol complir l’Estatut. Ara cal concretar-ho: presentar unes proposicions de llei al Parlament per enviar al Congrés. Si volem arribar al final del procés ens caldrà la complicitat de l’Estat.

Es continuarà elegint el consell de vegueria per elecció indirecta...
Sí, això no canvia, tot i que m’agradaria que fos per elecció directa. Però la Constitució no ens ho permet.

A banda del debat territorial tem que s’obri un nou foc amb els funcionaris?
No. Amb els funcionaris s’ha de negociar sempre que hi ha qualsevol modificació del seu estatus laboral. És fals que la creació de les vegueries suposi un augment de recursos humans. Des d’aquest departament estem impulsant una administració més moderna, a través de la llei de mesures d’ocupació pública que estableix, per exemple, la creació d’un model propi d’administració pública conjunt per a totes les administracions públiques de Catalunya. Aquesta llei, que ja hem portat al Parlament, impulsa la mobilitat entre administracions. Per tant, això ajudarà a poder redistribuir. No és un procés d’un dia per altre.

Per què no es marquen capitals de vegueries al projecte?
Hi ha una proposta intermèdia. És un procés que ha anat canviant. La llei parla de seus institucionals: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Quan es constitueixi la vegueria de les Terres de l’Ebre, Tortosa serà seu institucional. En el moment de la constitució de la vegueria del Pirineu i el de la Catalunya Central hi haurà una llei que en determinarà les seus.

L’àrea metropolitana pot arribar a constituir-se en un òrgan de contrapoder a la Generalitat?
No. La llei de l’àrea metropolitana fa un exercici de simplificació de l’administració. Refon organismes existents –l’Entitat del Transport Metropolità, l’Entitat del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis– en un de sol. És una institució de caràcter funcional sense càrrega política. No hi ha àrea metropolitana amb himne i amb bandera, sinó un organisme per facilitar la vida a la gent.

És a dir, la vegueria de Barcelona i l’àrea no es trepitjaran gaire...
No, perquè allò que farà l’àrea està molt delimitat. Caldrà parlar del paper que ha de tenir el Consell Comarcal del Barcelonès més endavant, amb la llei de governs locals, la seva funció i si té o no raó de ser.

Hauria de desaparèixer?
És una qüestió que s’ha de plantejar.

Les set vegueries seran circumscripció electoral algun dia?
Seria el meu desig. Això ho ha de determinar la llei electoral. L’esborrany articulat a través de la proposta de la comissió d’experts ja plantejava la vegueria com a circumscripció. No tindria sentit que reconeguem set vegueries i que s’haguessin de seguir elegint els diputats per províncies.

Voldria ser cap de llista pel Pirineu i Aran?
No m’he plantejat presentar-me a les eleccions. M’agradaria que hi hagués caps de llista per a les eleccions al Parlament pel Pirineu i Aran. Voldria dir que la llei es porta a la pràctica.

Però seria lògic que ERC capitalitzés la feina dels seus consellers i en proposés alguns com a caps de llista.
Hi ha un extraordinari cap de llista a Lleida que és Carmel Mòdol. És un magnífic diputat i podria ser un magnífic conseller d’Agricultura.

Per últim, la llei de consultes via referèndum sembla que només tirarà endavant amb els vots del govern...
És una llàstima. A CiU li ha de ser difícil explicar i fer entendre que no hi dóna suport. S’equivoca en un tema de país per un interès tàctic. Aquesta llei de consultes és la més ambiciosa possible amb l’actual marc jurídic.