Pau entre ruïnes

Per la Tamara i l’Oksana, dues joves de 24 anys de Tskhinvali, la capital d’Ossètia del Sud, el darrer any ha estat el que recorden més tranquil de la seva vida després dels tres dies que van passar en un soterrani ara fa un any, quan l’exèrcit georgià va començar a bombardejar la ciutat per recuperar el control d’aquesta República secessionista, un objectiu que Rússia va frustrar a sang i foc amb un contraatac militar.

L’Oksana explica que “és el primer any de pau perquè des dels anys 90 vivíem en una mena d’estat de guerra i en tot aquest any no hem sentit trets”. Tot i que la Tamara és georgiana, condemna l’atac de Tbilissi i sosté que el president georgià, Mikhaïl Saakaixvili, ha usat el conflicte amb Ossètia del Sud “per fer-se la víctima” de Moscou.

A Tskhinvali s’han reconstruït molt pocs edificis i les ruïnes, els plàstics a les finestres, la foscor a la nit perquè no funciona l’enllumenat públic, els arbres tombats per les bombes, els talls d’aigua i les penúries econòmiques que passa la població fan recordar cada dia el conflicte.

El primer testimoni de la guerra de l’any passat, però, quan s’arriba de Rússia, són una sèrie de pobles georgians abandonats i totalment enrunats que van ser arrasats per les forces de Moscou quan van entrar a Ossètia del Sud per combatre i expulsar-ne l’exèrcit georgià. Ara aquests desplaçats viuen a Geòrgia.

La casa de la Liana, una dona sud-osseta de Tskhinvali, va quedar destruïda per les bombes i ara està desesperada perquè el seu marit és militar i fa sis mesos que no li paguen el sou. Com molts dels afectats, aquesta dona va cobrar els 50.000 rubles de compensació per la guerra (ara una mica més de 1.000 euros), però no veu que des del govern es faci res més.

La Fàtima Marguíieva, professora d’història a la Universitat de Tskhinvali, creu que la gent té por de dir el que pensa i explica que hi ha molts dissidents exiliats a Rússia per les amenaces que han rebut. A aquesta opositora, que somia que algun dia Ossètia del Sud es converteixi en un Estat democràtic, el fet d’expressar l’opinió li ha valgut un arrest domiciliari per possessió il·legal d’armes. “Tothom té armes a casa després dels vint anys que hem passat, però en el meu cas han castigat la meva posició política”, assenyala.

“Hem d’aguantar un tirà”
Marguíieva ha denunciat la corrupció al voltant del president, Eduard Kokoiti, i el fet que el govern s’hagi oblidat de les víctimes de la guerra. “Després de tants anys patint les polítiques feixistes de Geòrgia, ara que ens n’hem alliberat, hem d’aguantar aquest tirà”, afirma en un to indignat mentre confessa que està cansada de lluitar.

A Tskhinvali, però, no tothom està en contra del president sud-osseta. Quan la família dels Kuzàiev celebra alguna cosa sempre fa els tres primers brindis en aquest ordre: Déu, Wastergi (un personatge protector de la mitologia osseta) i “els tres presidents” (Putin, Medviédiev i Kokoiti). Aquest 10 d’agost, dilluns que ve, quan recordin el final de la guerra llampec que va enfrontar els exèrcits rus i georgià, hauran d’afegir un brindis per l’Arsen, el nét que justament el dia que els soldats de Moscou entraven a la ciutat naixia en un hospital d’Ossètia del Nord (Rússia).

Els Kuzàiev viuen a l’última casa de Tskhinvali, tocant a la frontera georgiana. Des del menjador es pot veure clarament l’església de Nikozi (el primer poble georgià de l’altra banda), que ara fa un any va ser bombardejada per l’exèrcit rus.

Empesa per la contraofensiva russa, la família Mtxetlidze va haver de fugir de Nikozi i va passar unes setmanes en un camp de desplaçats georgià. Quan van tornar a Nikozi, després de la retirada de l’exèrcit de Moscou, van trobar el poble mig en ruïnes i la casa parcialment destruïda i saquejada.

Com molts georgians, els Mtxetlidze estan convençuts que, amb la seva intervenció, “Rússia es volia annexionar una part de Geòrgia”