ERC denuncia l'Estat al Tribunal de Drets Humans pel silenci sobre el Rei

L'objectiu d'ERC és ara saber si la demanda té realment possibilitats de tirar endavant o si quedarà com un símbol més d'impotència republicana contra la figura «inviolable» del Rei. El diputat Joan Tardà creu que la iniciativa té fonament jurídic i «tota la viabilitat» perquè, segons ell, «el que passa a l'Estat no passa a cap altra monarquia parlamentària europea». A més, el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha acceptat peticions semblants –però no sobre el Rei– de diputats d'altres grups quan s'ha vulnerat el dret a un procés equitatiu. Segons fonts d'ERC, els actes que atempten contra les funcions dels diputats –com l'acció de control del govern– tenen rellevància constitucional i, per tant, haurien de tenir-se en compte judicialment.

Un dels punts d'optimisme per a ERC és que el Tribunal d'Estrasburg ja ha condemnat l'Estat espanyol en el passat com en el cas de la sanció per no haver investigat la denúncia per tortures de 15 independentistes abans dels Jocs Olímpics del 92.

La demanda contra l'Estat pels silencis sobre el Rei, que rebrà resposta en un termini de sis mesos, apuja el llistó de la batalla política d'ERC contra la monarquia. Tardà, conegut per les preguntes polèmiques al Congrés sobre les despeses reials o l'ús del català, lamenta que l'any 2009 l'Estat «encara es negui a acceptar cap debat que tingui relació amb el Rei» i, per tant, assegura que la monarquia «reinstaurada pel dictador» és ara «un forat negre» de la democràcia espanyola.